La ansiedad de los niños y de sus familias en el proceso de una intervenció quirúrgica programada

Abstract

Justificació: L'ansietat preoperatòria en nens és un fenomen comú que s'ha associat amb un nombre de comportaments negatius durant l'experiència quirúrgica. No obstant això, els hospitals que realitzen actuacions infermeres educatives terapèutiques són minoritaris. El joc terapèutic hospitalari pot anar acompanyat d'un reforç domiciliari per ajudar els nens a tenir una vivència positiva de la seva experiència quirúrgica. Objectius: Conèixer la vivència d'ansietat quirúrgica pediàtrica. Relacionar el nivell d'ansietat dels nens amb la informació rebuda a l'hospital. Valorar l’utilitat d'un taller terapèutic hospitalari. Valorar l’utilitat del treball domiciliari sota les indicacions de treball hospitalari. Metodologia: Estudi observacional, prospectiu, longitudinal realitzat a l'àrea de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Infantil Florence Nightingale de Düsseldorf (Alemanya). Es va crear una obra literària didàctica (Marie war im Krankenhaus) i un taller educatiu terapèutic que va ser aplicat a una mostra de 167 nens. Es va realitzar una anàlisi estadístic quantitatiu univariable. Resultats: Es van incloure 333 nens candidats a cirurgia programada amb ingrés domiciliari i CMA. Es van formar dos grups de 166 i 167 nens cadascun. El primer grup va seguir el circuit quirúrgic ordinari de l'hospital i el segon va participar d'un programa terapèutic individualitzat que va ser reforçat en el marc domiciliari. Els nens que no van participar en l'estudi van presentar un nivell mitjà d'ansietat superior en les diferents fases de la investigació, davant els nens que van ser integrats en l'estudi que van mostrar un nivell d'ansietat més baix en cadascuna de les fases.

Justificación: La ansiedad preoperatoria en niños es un fenómeno común que se ha asociado con un número de comportamientos negativos durante la experiencia quirúrgica. Sin embargo, los hospitales que realizan actuaciones enfermeras educativas terapéuticas son minoritarios. El juego terapéutico hospitalario puede ir acompañado de un refuerzo domiciliario para ayudar a los niños a tener una vivencia positiva de su experiencia quirúrgica. Objetivos: Conocer la vivencia de ansiedad quirúrgica pediátrica. Relacionar el nivel de ansiedad de los niños con la información recibida en el hospital. Valorar la utilidad de un taller terapéutico hospitalario. Valorar la utilidad del trabajo domiciliario bajo las indicaciones de trabajo hospitalario. Metodología: Estudio observacional, prospectivo, longitudinal realizado en el área de cirugía pediátrica del Hospital Infantil Florence Nightingale de Düsseldorf (Alemania). Se creó una obra literaria didáctica (Marie war im Krankenhaus) y un taller educativo terapéutico que fue aplicada a una muestra de 167 niños. Se realizó un análisis estadístico cuantitativo univariable. Resultados: Se incluyeron 333 niños candidatos a cirugía programada con ingreso domiciliario y CMA. Se formaron dos grupos de 166 y 167 niños cada uno. El primer grupo siguió el circuito quirúrgico ordinario del hospital y el segundo participó de un programa terapéutico individualizado que fue reforzado en el marco domiciliario. Los niños que no participaron en el estudio presentaron un nivel medio de ansiedad superior en las diferentes fases de la investigación, frente a los niños que fueron integrados en el estudio que mostraron un nivel de ansiedad más bajo en cada una de las fases.

Preoperative anxiety in children is a common phenomenon that has been associated with a number of negative behaviors during the surgical experience. However, hospitals performing nursing educational therapeutic actions are a minority. The hospital’s therapeutic game can be accompanied by home support to help children to have a positive experience of their surgery. Goals: Determine the experience of anxiety in pediatric surgery. Relate the level of anxiety of the children with the information received in the hospital. Evaluate the usefulness of a hospitable therapeutic workshop. Evaluate the usefulness of the home work under the indications of hospital work. Aim: Assess the anxiety experience of children in a scheduled surgical process in relation to the information and support. Methodology: A prospective, longitudinal observational study performed in the area of pediatric surgery at the Florence Nightingale Children's Hospital in Düsseldorf, Germany. A didactic literary work (Marie war im Krankenhaus) and a therapeutic educational workshop were created and applied to a sample of 167 children. A univariate quantitative statistical analysis was performed. Results: We included 333 children candidates for scheduled surgery with home admission and CMA. Two groups were formed; the first group followed the ordinary surgical circuit of the hospital and the second group participated in an individualized therapeutic program that was reinforced in the home setting. Children who did not participate in the study had a higher average level of anxiety in the different phases of the research, compared to children who were included in the study who showed a lower level of anxiety in each of the phases.