Noves perspectives en l’extinció de la por: similituds amb la teràpia d’exposició i el paper del control atencional

Abstract

Els models de l’aprenentatge de la por tenen un important rol en la comprensió dels trastorns d’ansietat i el seu tractament. Un dels paradigmes més emprats per la recerca de la por és el condicionament clàssic, en el que un estímul inicialment neutre, després de ser associat repetidament amb un estímul incondicionat, es converteix en un estímul condicionat que genera una resposta de por (adquisició de la por). Si l’estímul condicionat es presenta repetidament sense l’estímul incondicionat, la resposta de por disminueix (extinció dins la sessió). Quan el participant torna al context on es va donar l’extinció dins la sessió, apareix de nou la memòria de l’extinció de la por (record de l’extinció). L’extinció de la por (extinció dins la sessió i record de l’extinció) tradicionalment s’ha considerat un procés equivalent a la teràpia d’exposició (el tractament més eficaç per la majoria de trastorns d’ansietat) però aquesta relació pràcticament no ha estat estudiada. Per altra banda, un concepte que ha guanyat reconeixement en relació als trastorns d’ansietat és el control atencional (l’habilitat de regular la distribució atencional, incloent les habilitats per a mantenir l’atenció sostinguda, ignorar distractors i desplaçar el focus atencional entre diferents tasques). En aquest estudi hem explorat, per una banda, si les diferències individuals en l’extinció dins la sessió i el record de l’extinció estaven associades amb els resultats de la teràpia d’exposició. En segon lloc, vam estudiar la relació entre les diferències individuals en l’extinció dins la sessió i el record de l’extinció i el control atencional en condicions no emocionals. 50 participants amb por de les aranyes van participar en un paradigma d’aprenentatge de la por de dos dies, en una breu teràpia d’exposició així com en un tasca que mesurava el control atencional. Els resultats indicaven que una millor extinció dins la sessió estava relacionada amb millors resultats durant la teràpia d’exposició. Per altra banda, alguns components del control atencional van predir una major capacitat d’extinció dins la sessió i record de l’extinció. Els nostres resultats donen suport a la relació entre extinció de la por i teràpia d’exposició i fan una primera aportació a la relació entre l’extinció de la por i el control atencional en condicions no emocionals. Futures investigacions són necessàries per poder cercar aplicacions clíniques que millorin els resultats de la teràpia d’exposició.

Fear learning models have a key role in our understanding of anxiety disorders and their treatment. One of the more established paradigms in the research on fear is classical conditioning, in which an initially neutral stimulus, after being repeatedly associated with an unconditioned stimulus, becomes a conditioned stimulus and elicits a fear response (fear acquisition). If the conditioned stimulus is presented repeatedly without the unconditioned stimulus, the fear response shows a decrease (extinction learning). If the subject comes back to the context where extinction learning took place, usually shows a recovery of the fear extinction memory (extinction recall). Fear extinction (extinction learning and recall) has been considered a form of exposure therapy (the most effective treatment for most anxiety disorders) but this is an assumption that has not been tested experimentally. Another concept that has gained recognition among anxiety is attentional control (the ability to regulate attention allocation, including our ability to maintain sustained attention, ignore distractors, and shift attention between tasks). Here, we tested whether individual differences in fear extinction (learning and recall) in the laboratory were associated with the outcomes of an exposure therapy. Furthermore, we studied whether individual differences in fear extinction (learning and recall) were associated with individual differences in non-emotional attentional control. 50 participants with fear of spiders participated in a two-day fear-learning paradigm, and then underwent a brief exposure therapy and performed an attentional control task. Results showed that enhanced extinction learning was associated with better exposure therapy outcome. Moreover, some components of attentional control predicted enhanced extinction learning and recall. Our results support the idea that individual differences in fear extinction learning may be associated with exposure therapy outcome, and provide first evidence about the association between fear extinction and non-emotional attentional control. Future research is necessary to search for clinical applications that improve exposure therapy outcomes.