Policentrisme i eficiència territorial : avenços teòrics i empírics

Abstract

The overarching research goal of this dissertation is to make theoretical and empirical contributions on the link between the polycentric spatial organization of agglomeration in metropolitan areas and its economic, social and environmental (dis)advantages. First, this thesis renews the theoretical approximation to the link between polycentricity and performance by proposing a new conceptual framework that brings together concepts of the externalities of agglomeration economies that are rooted in distinct literatures, namely, the concepts of borrowed size, agglomeration shadows and network externalities. Moreover, this proposed conceptual framework is tested by conducting an empirical analyses that consider all of the metropolitan agglomerations in OECD countries. Second, this dissertation empirically explores the relationship between polycentricity and performance through the lens of the aggregate human mobility patterns, residential energy use, wages and housing costs. This empirical analyses applies unprecedented quantitative methods in the research field of urban and regional studies and spatial planning despite their advantages, specifically, this thesis employs econometric modeling based on the Bayesian approach to statistics. Evidence-informed guidelines for spatial development strategies of metropolitan agglomerations are then provided. These guidelines are built upon the empirical substantiation that the development of agglomeration economies and their externalities in a metropolitan area is a mixture of the size of centers, the proximity to other places and the interactions among centers in networks at multiple territorial scales, from the metropolitan scale to the international scale.

This dissertation represents the second phase of development of the line of research 'Polycentricity, Performance and Planning'. This line of research is based on examining the multiple (and reciprocal) theoretical and empirical relationships among the polycentric spatial structure of metropolitan areas; the performance of metropolitan areas in terms of economic competitiveness, environmental sustainability and social well-being; and how metropolitan areas are planned through the elaboration of spatial plans. The main contribution of this line of research is to achieve a greater symbiosis between research (theory and evidence) and policy (practice) within the field of spatial planning and urban and regional studies to improve both the feasibility and the effectiveness of spatial plans. Further fundamental and applied research, this second type of research with the support of statistics, will be conducted soon to continue developing this own line of research in the field of urbanism.

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és el produir avenços teòrics i empírics en la relació entre l'organització espacial policèntrica de l'aglomeració en les àrees metropolitanes i els seus (des)avantatges econòmics, socials i ambientals. En primer lloc, es renova l'aproximació teòrica de la relació entre policentrisme i eficiència territorial a partir de la proposta d'un nou marc teòric que reuneix conceptes de les externalitats de els economies d'aglomeració arrelats en disciplines diferents, específicament els conceptes de borrowed size, agglomeration shadows i network externalities. A més, aquest marc teòric proposat es contrasta a través d'una anàlisi empírica que considera les aglomeracions metropolitanes existents en els països de l'OECD. En segon lloc, s'explora empíricament la relació entre policentrisme i eficiència territorial des de l'òptica dels patrons de la mobilitat humana agregada, de l'ús d'energia residencial, dels salaris de les persones i dels costos de l'habitatge. Aquesta anàlisi empírica aplica mètodes quantitatius inèdits en l'àmbit de recerca dels estudis urbans i regionals i de la planificació territorial malgrat els seus avantatges, en concret, s'utilitzen modelatges economètrics basats en l'aproximació Bayesiana a l'estadística. Ulteriorment, s'elaboren directrius d'evidència informada per estratègies de desenvolupament territorial de les aglomeracions metropolitanes. Aquestes directrius es basen en la corroboració empírica que el desenvolupament de les economies d'aglomeració i de les seves externalitats en una àrea metropolitana és una combinació de la mida dels centres, de la proximitat a altres llocs i de la interacció entre centres en xarxes a múltiples escales territorials, des de l'escala metropolitana a la internacional. Aquesta tesi doctoral representa la segona fase de desenvolupament de la línia de recerca 'Policentrisme, Eficiència Territorial i Planificació Territorial'. Aquesta línia de recerca es basa en l'examinació de les múltiples i recíproques relacions teòriques i empíriques entre l'estructura espacial policèntrica de les àrees metropolitanes; l'eficiència territorial de les àrees metropolitanes en termes de competitivitat econòmica, benestar social, i sostenibilitat ambiental; i com les àrees metropolitanes es planifiquen a través de l'elaboració de plans territorials. La contribució principal d'aquesta línia de recerca és l'assoliment d'una major simbiosi entre recerca (teoria i evidència) i política pública (pràctica) en el camp de la planificació territorial i dels estudis urbans i regionals per millorar la viabilitat i eficiència dels plans territorials. Més recerca fonamental i aplicada, aquesta amb el suport de l'estadística, es durà pròximament a terme per continuar desenvolupant aquesta línia pròpia de recerca dins de l'àmbit de l'urbanisme