Ye Xian and her sisters. The role of a Tang story in the Cinderella cycle

Abstract

Ye Xian és la protagonista d'un relat escrit durant el període Tang que ha sigut definit com "La Ventafocs xinesa" i també com "la primera Ventafocs escrita". He realitzat una anàlisi del conte per demostrar que molts dels aspectes d'aquest, que han sigut associats a la cultura Tang, són de fet difícilment compatibles amb aquesta. A més, la història presenta una estructura narrativa trencada i certs elements difusos que mostren les dificultats en l'adaptació de motius estrangers. A fi de completar aquesta anàlisi he utilitzat tres perspectives metodològiques, els enfocaments Clasicista, Sinologista i Folclorista, d'acord amb tres classes de narrativa investigades, per estudiar aquesta història i el seu rol en el cicle de la Ventafocs. L'enfocament Clasicista analitza el treball d'escriptors que han investigat contes de fades i motius trobats a la literatura clàssica sense emmarcarla en un gènere literari. L'enfocament Sinologista, d'altra banda, pren aquest relat concret tenint en compte les circumstàncies específiques de la producció del text i el seu context, especialment la història literària xinesa i la llengua xinesa, així com el gènere, entès no únicament com el marc literari seguit per l'autor, sinó també d'acord amb les expectatives de la seva audiència. En darrer lloc l'enfocament Folclorista ens permet comparar aquest conte amb altres relats de la Ventafocs, tot i que el seu mètode tradicional, considerant totes les narratives com a contes populars, té el defecte de caure en una perspectiva eurocentrista i sovint massa simplista. Els elements que he pres per analitzar són els principals components dels relats de la Ventafocs, i al mateix temps representen el dramatis personae més important en el desenvolupament de la narrativa. El primer element analitzat són els protagonistes del relat xinès, Ye Xian, el fet que ella sigui una dona, així com el fet que la figura de la germanastra no es descrigui tan malvada com a les ulteriors versions de la Ventafocs. El segon element és l'antagonista, la madrastra: mentre les madrastres són comuns a la literatura xinesa, habitualment apareixen als relats amb característiques diferents, normalment presentant un protagonista masculí. El tercer element important són els ajudants. Ye Xian presenta un ajudant principal i altres dos breument esmentats; mentre el primer pot ser considerat l'adició d'un sistema cultural particular, les altres dues són relíquies de relats previs. El quart element és l'objecte màgic, que té un rol extremadament important en els relats; aquest objecte màgic específic, una sabata, té importants connotacions culturals i ha sigut interpretat com un senyal innegable de la presència de la cultura xinesa relacionada amb l'embenat dels peus, però aquesta investigació refuta aquestes concepcions. El cinquè element és la reunió social juntament amb la figura del rei; el futur marit de la protagonista no es descriu detalladament, mentre la importància de la reunió social, així com l'addició d'aquesta versió concreta del Cicle de la Ventafocs, s'examina amb detall. Totes les conclusions indiquen que aquest text és una combinació de narratives prèvies que contenen motius de la Ventafocs, convertint a Ye Xian en la primera versió que conté tots els elements presents en la Ventafocs moderna. Aquesta metodologia tripartita és, per tant, adaptada a aquest cas, mentre combina també enfocaments epistemològics per crear un paradigma funcional per investigacions futures en les quals els contes no puguin connectar-se fàcilment a un sistema literari precís i emmarcat en un gènere que representa una clau crucial per la interpretació.

Ye Xian es la protagonista de un relato escrito durante el periodo Tang que ha sido definido como “La Cenicienta China” y también como “la primera Cenicienta escrita”. He realizado un análisis del cuento para demostrar que muchos de los aspectos del mismo, que han sido asociados a la cultura Tang, son de hecho difícilmente compatibles con ella. Además la historia presenta una estructura narrativa rota y ciertos elementos difusos que revelan las dificultades en la adaptación de motivos extranjeros. A fin de completar este análisis he recurrido a tres perspectivas metodológicas, los enfoques Clasicista, Sinológista y Folclorista, en concordancia con las tres clases de narrativa investigadas, para estudiar esta historia y su rol en el ciclo de la Cenicienta. El enfoque Clasicista analiza el trabajo de escritores que han investigado cuentos de hadas y motivos hallados en la literatura clásica sin enmarcarla en un género literario. El enfoque Sinologista, por otra parte, toma este relato concreto teniendo en cuenta las circunstancias específicas de la producción del texto y su contexto, especialmente la historia literaria china y la lengua china, así como el género, entendido no solamente como el marco literario seguido por el autor, sino también en base a las expectativas de su audiencia. Por último, el enfoque Folclorista nos permite comparar este cuento con otros relatos de la Cenicienta, aunque su método tradicional, considerando todas las narrativas como cuentos populares tiene el defecto de una perspectiva eurocentrista y a menudo simplista. Los elementos que he tomado para analizar son los principales componentes de los relatos de Cenicienta, y al mismo tiempo representan el dramatis personae más importante en el desarrollo de la narrativa. El primer elemento analizado son los protagonistas del relato chino, Ye Xian, el hecho de que ella sea una mujer, así como el hecho de que la figura de la hermanastra no se describa tan malvada como en las ulteriores versiones de la Cenicienta. El segundo elemento es el antagonista, la madrastra: mientras las madrastras son comunes en la literatura China, usualmente aparecen en relatos con características diferentes, normalmente presentado un protagonista masculino. El tercer elemento importante son los ayudantes. Ye Xian presenta un ayudante principal y otros dos brevemente mencionados; mientras el primero puede ser considerado la adición de un sistema cultural particular, las otras dos son reliquias de relatos previos. El cuarto elemento es el objeto mágico, que tiene un rol extremadamente importante en los relatos; este objeto mágico específico, un zapato, tiene profundas connotaciones culturales y ha sido interpretado como la innegable señal de presencia de la cultura china, relacionada con el vendaje de los pies, pero esta investigación refuta esas concepciones. El quinto elemento es la reunión social junto con la figura del rey; el futuro marido de la protagonista no se describe detalladamente, mientras la importancia de la reunión social, así como la adición de esta versión concreta al Ciclo de la Cenicienta, se examina con detalle. Todas las conclusiones indican que este texto es una combinación de narrativas previas que contienen motivos de la Cenicienta, convirtiendo a Ye Xian en la primera versión que contiene todos los elementos presentes en la Cenicienta moderna. Esta metodología tripartita es, por lo tanto, adaptada a este caso, mientras combina también enfoques epistemológicos para crear un paradigma funcional para investigaciones futuras en las que los cuentos no puedan conectarse fácilmente a un sistema literario preciso y cuyo genero representa una clave crucial para la interpretación.

Ye Xian is the protagonist of a story written in the Tang period which has been defined as “the Chinese Cinderella” and “the first written Cinderella”. I have carried out an analysis of the tale to demonstrate that most motifs, which have been ascribed to Tang culture, are in fact hardly compatible with it. Moreover, the story presents a broken narrative structure and unclear elements which disclose the difficulties of adaptation of foreign motifs. In order to complete this analysis I have utilised three methodological perspectives, Classicists’, Sinologists’ and Folklorists’ approaches, according to the three different types of narratives investigated, to study this story and its role in the Cinderella cycle. The Classicist point of view investigates the work of writers who have researched fairy tales and motifs found in classical literature, without a genre-oriented framework. The Sinologist point of view, however, tackles this specific story taking into account the specific circumstances of the production of this text and its context, especially Chinese literary history, language and genre, intended not only as the literary frame the author followed, but also as the horizon of expectation of his audience. Lastly, the Folklorist approach enables us to compare this tale with other Cinderella stories, although its traditional method, considering all narratives as folk tales is challenged in that its perspectives is Eurocentric and too often oversimplifying. The elements I haves chosen to analyse are the main components of Cinderella stories, and at the same time they represent the most important dramatis personae in the development of a narrative. The first analysed element is the protagonists of the Chinese tale, Ye Xian, the fact that she is a woman, and that the figure of her stepsister is not described as wicked as in later Chinese Cinderella stories. The second is the antagonist, the stepmother: while stepmothers are common in Chinese literature, they usually appear in stories with different characteristics, usually presenting a male protagonist. The third important element is the helpers. Ye Xian presents one main helper and other two briefly mentioned; while the first can be considered the addition of a particular cultural system, the other two are relics of previous stories. The fourth is the magic object, which has an extremely important role in the stories; this specific magic object, a shoes, has profound cultural connotations and has been interpreted as the undeniable mark of the presence of Chinese culture, related to foot-binding, but this research disprove these conceptions. The fifth is the social gathering along with the figure of the king; the future husband of the protagonist is not described in detail, while the importance of the social gathering as the addition of this precise story to the Cinderella cycle is carefully examined. All the conclusions indicate that this text is a combination of previous narratives containing Cinderella motifs, thus making Ye Xian the first version containing all the elements present in the modern Cinderella. This tripartite methodology is therefore tailored to this case, while it also combines the epistemological approaches to create a paradigm functional for future research where tales are hardly connectible to a precise literary system and whose genre represents a crucial key to interpretation.