Epidemiologia dels trastorns de l’espectre de l’autisme en població escolar de Tarragona

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi ha estat l’estudi de l’epidemiologia del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) en població escolar en dos períodes evolutius (4-5 anys i 10-11 anys), així com l’adaptació i creació d’instruments per a la detecció de trastorns del neurodesenvolupament a nivell familiar i escolar. L'estudi té un disseny transversal en doble fase que inclou una primera fase de cribratge a través de la informació proporcionada per les famílies (N = 2 765) i els mestres (N = 5 555), així com una segona fase d’avaluació clínica individualitzada (N = 557) de tots els participants a risc i un grup de control.

El Childhood Autism Spectrum Test va mostrat una elevada validesa i fiabilitat per la detecció de TEA en població espanyola, amb alts valors de sensibilitat (83,9%) i especificitat (92,5%). El qüestionari EDUTEA per la detecció de TEA i trastorn de la comunicació social a l’entorn escolar va presentar una estructura bifactorial, comprenent els factors d’alteracions de la comunicació (α=0,95) i patrons restrictius de comportament (α=0,93). La puntuació total de 10 va proporcionar alts valors de sensibilitat (87%) i especificitat (91,2%). Els índexs de Conners també van resultar vàlids i fiables per detectar el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en població espanyola a nivell familiar i escolar.

Els símptomes de TEA van mostrar una distribució continua i dimensional a la població, sense observar-se classes o grups en funció del perfil de símptomes, gènere o edat. La prevalença estimada de TEA va ser 1,55% en preescolars i 1,00% en escolars. Entre 1,84% i 2,59% dels nens van mostrar manifestacions subclíniques de diagnòstic i entre 3,98% i 6,18% símptomes de risc. La ràtio de gènere va ser 4:1. El gènere femení va mostrar de forma significativa una menor prevalença de símptomes de risc, manifestacions clíniques i subclíniques del trastorn.

El objetivo de esta tesis ha sido el estudio de la epidemiología del trastorno del espectro del autismo (TEA) en población escolar en dos períodos evolutivos (4-5 años y 10-11 años), así como la adaptación y creación de instrumentos para la detección de trastornos del neurodesarrollo a nivel familiar y escolar. El estudio tiene un diseño transversal en doble fase que incluye una primera fase de cribado a través de la información proporcionada por las familias (N = 2 765) y los maestros (N = 5555), así como una segunda fase de evaluación clínica individualizada (N = 557) de todos los participantes a riesgo y un grupo de control.

El Childhood Autism Spectrum Test mostró una elevada validez y fiabilidad para la detección de TEA en población española, con altos valores de sensibilidad (83,9%) y especificidad (92,5%). El cuestionario EDUTEA para la detección de TEA y trastorno de la comunicación social en el entorno escolar presentó una estructura bifactorial, comprendiendo los factores de alteraciones de la comunicación (α = 0,95) y patrones restrictivos de comportamiento (α = 0,93). La puntuación total de 10 proporcionó altos valores de sensibilidad (87%) y especificidad (91,2%). Los índices de Conners también resultaron válidos y fiables para detectar el trastorno por déficit de atención e hiperactividad en población española a nivel familiar y escolar.

Los síntomas de TEA mostraron una distribución continua y dimensional a la población, sin observarse clases o grupos en función del perfil de síntomas, género o edad. La prevalencia estimada de TEA fue 1,55% en preescolares y 1,00% en escolares. Entre 1,84% y 2,59% de los niños mostraron manifestaciones subclínicas de diagnóstico y entre 3,98% y 6,18% síntomas de riesgo. La ratio de género fue 4:1. El género femenino mostró de forma significativa una menor prevalencia de síntomas de riesgo, manifestaciones clínicas y subclínicas del trastorno.

The aim of this thesis was to study the epidemiology of autism spectrum disorder (ASD) in the school population in two age periods (4-5 years old and 10-11 years old), and to validate and design instruments for the screening of neurodevelopmental disorders in family and school environments. The study had a double-phase cross-sectional design that includes a first phase of screening based on the information provided by families (N = 2 765) and teachers (N = 5555), and a second phase of individualized clinical assessment (N = 557) of all the participants at risk and a control group.

The Childhood Autism Spectrum Test showed a high validity and reliability for ASD screening in the Spanish population, with high values for sensitivity (83.9%) and specificity (92.5%). The EDUTEA questionnaire for the detection of ASD and social communication disorder in the school environment presented a two-factor structure, including the factors of communication alterations (α = 0.95) and restrictive patterns of behavior (α = 0.93). A total score of 10 in the EDUTEA provided high values of sensitivity (87%) and specificity (91.2%). The Conners indexes were also valid and reliable for detecting attention deficit hyperactivity disorder in the Spanish population in the family and school environments.

The distribution of ASD symptoms was continuous and dimensional in the population, without showing different classes in basis of symptom profile, gender or age. The estimated prevalence of ASD was 1.55% in preschoolers and 1.00% in school-age children. Between 1.84% and 2.59% of the children exhibited subclinical diagnosis and between 3.98% and 6.18% exhibited risk symptoms. The male-to-female ratio was 4:1 and females showed a significantly lower prevalence of risk symptoms, and clinical and subclinical diagnosis.