Communicative translation in foreign-language teaching and learning

Abstract

La traducció ha estat considerada com una eina comunicativa d'ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres des de finals dels anys seixanta, encara que es necessita més investigació empírica per provar la seva efectivitat. Aquesta investigació, que defineix la “comunicativitat” com participació activa a classe, analitza com els índexs de participació dels estudiants (quantificats com a interacció iniciada pel professor o iniciada per l'estudiant) canvien a classe quan es fan servir les activitats de traducció en comparació amb les classes només en anglès. L'experiment es va dur a terme amb 61 estudiants d'una assignatura de gramàtica anglesa que estaven cursant el segon any del Grau en anglès a la Universitat Rovira i Virgili. Els estudiants van ser assignats a un dels dos grups per a les sessions de pràctica, vuit de les quals van ser gravades en vídeo. La metodologia consistia a alternar les classes amb les activitats de traducció i només en anglès en els dos grups de pràctica, amb l'objectiu que tots els estudiants se sotmetessin al mateix tractament. Els tipus d'exercicis utilitzats en la classe van ser la gramàtica comparativa i la interpretació d'enllaç. A més, es van distribuir qüestionaris previs i posteriors a l'experiment per esbrinar quines creences tenien els estudiants sobre la traducció en l'aprenentatge de les llengües estrangeres, que després es van complementar amb entrevistes dels participants clau. Els resultats mostren que en termes d'interacció iniciada pel professor, no va haver diferència entre les classes realitzades amb activitats de traducció i les classes en anglès. No obstant això, la interacció iniciada per l'estudiant va ser major en les classes amb traducció. A més, hi va haver més interacció iniciada pels estudiants durant les activitats de gramàtica comparada que durant les activitats d'interpretació d'enllaç. Les creences dels estudiants sobre la traducció en una classe de llengua estrangera van ser generalment positives al principi i no havien canviat al final de l'experiment. Els resultats mostren que la traducció pot ser tan comunicativa (o en alguns casos fins i tot més comunicativa) que les classes només en anglès, si quantifiquem la "comunicativitat" en termes de la quantitat de participació a classe.

La traducción ha sido considerada como una herramienta comunicativa de enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras desde finales de los años sesenta, aunque se necesita más investigación empírica para probar su efectividad. Esta investigación, que define la “comunicatividad” como participación activa en clase, analiza cómo los índices de participación de los estudiantes (cuantificados como interacción iniciada por el profesor o iniciada por el estudiante) cambian en clase cuando se usan las actividades de traducción en comparación con las clases solamente en inglés. El experimento se llevó a cabo con 61 estudiantes de una asignatura de gramática inglesa en el segundo año del Grado en Inglés en la Universitat Rovira i Virgili. Los estudiantes fueron asignados a uno de los dos grupos para las sesiones de práctica, ocho de las cuales fueron grabadas en vídeo. La metodología consistía en alternar las clases con las actividades de traducción y solamente en inglés en ambos grupos de práctica, con el objetivo de que todos los estudiantes se sometieran al mismo tratamiento. Los ejercicios utilizados en la clase fueron la gramática comparativa y la interpretación de enlace. Además, se distribuyeron cuestionarios previos y posteriores al experimento para averiguar qué creencias tenían los estudiantes acerca de la traducción en el aprendizaje de las lenguas extranjeras, que después se complementaron con entrevistas de los participantes clave. Los resultados muestran que en términos de interacción iniciada por el profesor, no hubo diferencia entre las clases realizadas con actividades de traducción y las clases en inglés. Sin embargo, la interacción iniciada por el estudiante fue mayor en las clases con traducción. Además, hubo más interacción iniciada por los estudiantes durante las actividades de gramática comparada que durante las actividades de interpretación de enlace. Las creencias de los estudiantes acerca de la traducción en una clase de lengua extranjera fueron generalmente positivas al principio y no habían cambiado al final del experimento. Los resultados muestran que la traducción puede ser tan comunicativa (o en algunos casos incluso más comunicativa) que las clases solamente en inglés, si cuantificamos la “comunicatividad” en términos de la cantidad de participación en clase.

Translation has been regarded as a communicative foreign-language teaching and learning tool since the late 1960s, although more empirical research is needed to test its effectiveness. Defining “communicativeness” as active participation in class, this research looks at how student participation rates (quantified as teacher-initiated or student-initiated interaction) change when translation activities are used in class, as compared to classes in English only. The experiment was carried out with 61 officially enrolled second-year students of English at the Universitat Rovira i Virgili who were taking a grammar course. The students were placed into two groups for their practice sessions, eight of which were video-recorded. The methodology was to alternate classes with translation activities and in English-only in both practice groups, so that all the students would undergo the same treatment. The types of exercises used in class were comparative grammar and liaison interpreting. Also, pre- and post-experiment questionnaires were distributed to find out what beliefs the students held about translation in foreign-language learning, which were then complemented by interviews from key participants. The findings show that in terms of teacher-initiated interaction, there was no difference between classes carried out with translation activities as compared to classes in English only. However, student-initiated interaction was higher in the classes with translation. Also, there was more student-initiated interaction during the activities involving comparative grammar than during the activities involving liaison interpreting. Students’ beliefs about translation in a foreign-language class were generally positive at the beginning and had not changed by the end of the experiment. The findings show that translation can be as communicative (or in certain cases even more communicative) than classes in English only, if we quantify “communicativeness” in terms of the amount of participation in class.