Have- sentences in discourse

Abstract

Aquesta tesi investiga la interpretació de les frases amb el verb have en anglès. Aquest verb ha generat una gran quantitat de literatura en tots els àmbits de la lingüística, sense que s'hagi arribat a cap consens sobre com cal analitzar-lo. Dos dels motius que expliquen aquesta situació són la dificultat per determinar quin significat aporta have en tots els seus usos, i la restricció de definitud que presenta quan el seu objecte conté un nom relacional. En aquesta tesi analitzo com s'han tractat aquests dos problemes en la literatura semàntica, i proposo una nova anàlisi que qüestiona alguns supòsits de què parteix aquesta literatura: la visió transitiva dels noms relacionals, la naturalesa i l'abast de l'efecte de definitud, i una oposició simple entre sintagmes nominals indefinits i definits/quantificacionals. Així mateix, apunto una possible via per integrar en aquesta anàlisi alguns dels usos funcionals de have.

This dissertation looks into the interpretation of have-sentences in English. The verb have has given rise to a great amount of literature in all the subfields of linguistics; no consensus, however, has emerged on how it should be analyzed. Two of the reasons explaining this situation are the difficulty of determining what meaning have contributes to a sentence across its uses, and the definiteness effect it shows when its object contains a relational noun. In this thesis I analyze how these two problems have been tackled in the semantic literature, and I propose a new analysis that calls into question some of the assumptions this literature is built on: the transitive view of relational nouns, the nature and the scope of the definiteness effect, and a simple opposition between `weak' and `strong' NPs. Furthermore, I point at a possible way to integrate some of the functional uses of have into this analysis.