PAIC 3-6: Protocol d'Avaluació de la Inhibició Conductual per a nens de 3 a 6 anys

Abstract

La inhibició conductual (IC) es defineix com el tret temperamental que predisposa a reaccionar amb ansietat davant la novetat, la incertesa i el canvi. Els nens inhibits tarden més a explorar situacions, objectes o persones no familiars i són més propensos a retreure's de la novetat i a romandre propers als pares.<br/>La IC repercuteix en el desenvolupament de l'individu. Diferents estudis aporten evidència que els nens classificats com a inhibits durant la infància esdevenen adults que es casen més tard i tarden més en consolidar la seva carrera professional que els seus companys menys inhibits, esdevenen solitaris crònics o veuen augmentat el seu risc de desenvolupar depressió o trastorns d'ansietat. <br/>Tradicionalment, la IC ha estat avaluada a partir de mètodes excessivament cars -com l'observació al laboratori o en entorns naturals- que han dificultat la detecció precoç del tret. En conseqüència, hi ha una clara necessitat de formes més efectives, en termes de costos-beneficis, per a identificar els nens amb IC. Només existeixen 4 instruments, basats en la informació de pares i mestres, capaços d'avaluar la IC a l'etapa preescolar i cap d'ells ha estat adaptat a la cultura catalana o espanyola.<br/>L'objectiu d'aquest treball és crear un nou instrument per identificar la IC en nens preescolars i analitzar les seves propietats psicomètriques. El Protocol d'Avaluació de la Inhibició Conductual per a nens de 3 a 6 anys (PAIC 3-6) consta de 37 ítems basats en els signes majors de la IC descrits per Kagan et al. (1987): les llargues latències fins a interactuar amb persones no familiars, la tendència a retreure's dels objectes, l'aturada del joc i de les vocalitzacions i els llargs períodes de temps en proximitat a la mare.<br/>El PAIC 3-6 ha estat aplicat als pares i mestres de 350 nens de 3 a 6 anys. Els resultats recolzen la idea que el nou instrument és vàlid i fiable. L'anàlisi en components principals no linial indica que la solució unifactorial s'ajusta adequadament a les dades, suggerint l'existència d'una bona validesa de contingut. Correlacions significatives entre el PAIC 3-6, indicadors de psicopatologia interioritzada i mesures observacionals d'IC suggereixen una bona validesa convergent. Correlacions nul·les amb indicadors de psicopatologia exterioritzada així com els resultats de l'anàlisi discriminant revelen una bona validesa discriminant. A més, el PAIC 3-6 mostra una consistència interna excel·lent (&#61537;=.95) i una estabilitat test-retest molt bona (CCI=.90 en l'interval d'un mes), suggerint que les seves puntuacions poden ser interpretades com una mesura d'IC útil i fiable.

Behavioural inhibition (BI) is defined as the temperamental trait that predisposes to react with anxiety in the face of novelty, uncertainty and challenge. Inhibited children are slower to explore unfamiliar environments, objects, or people and more likely to withdraw from unfamiliarity and remain proximal to parent. <br/>BI has developmental consequences for the lifetime of the individual. Several researches evidence that children classified as inhibited during childhood grow into adults who married and establish careers later than less inhibited counterparts, become chronically lonely or have and increased risk for depression and anxiety disorders.<br/>Traditionally, BI has been assessed through too expensive methods -such are laboratory or naturalistic observations- that make difficult early detection of this trait. Therefore, there is a clearly need for a more cost-effective method to identifying children with BI. There are only four instruments based on parents or teachers reports for assess BI in preschool-age children and none of them has been adapted to Catalan or Spanish culture.<br/>The aim of present work is to create a new instrument to identify BI in preschool-age children and to examine its psychometric properties. The Preschool-Behavioural Inhibition Scale (P-BIS) has 37 items based on major signs of BI described by Kagan et al. (1987): long latencies to interact with unfamiliar people, retreat from unfamiliar objects, cessation of play and vocalization, and long periods remaining proximal to the mother. <br/>P-BIS has been completed by parents and teachers of 350 children aged 3 to 6. Results support the reliability and validity of the new instrument. Non-linear principal component analysis indicates that one-factor solution provide good fit of the data, suggesting good content validity. Significant correlations between P-BIS, measures of internalizing psychopathology and observational measures of BI suggest good convergent validity. Null correlations with measures of externalizing psychopathology and results of discriminant analysis reveal also good discriminant validity. Furthermore, P-BIS exhibits excellent internal consistency (&#61537;=.95) and very good test-retest stability (CCI=.90 in a month interval), suggesting that its scores can be interpreted as a useful and reliable measure of BI.