França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)

Abstract

Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de Barcelona<br/><br/>Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant.

This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of Barcelona<br/><br/>During the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century.