dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
dc.contributor.author
Saloni Marimón, Guadalupe
dc.date.accessioned
2018-04-17T08:14:36Z
dc.date.available
2018-04-17T08:14:36Z
dc.date.issued
2017-09-27
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/482039
dc.description.abstract
El grup demogràfic de persones grans, entès com a més de 55 anys, experimenta un increment destacable, i els seus integrants presenten un perfil ben diferent del que fins avui semblava establert i tàcitament acceptat com una realitat indiscutible. Aquesta novetat ha de trobar encaix dins la biblioteca pública (BP). OBJECTIUS: establir si la BP disposa d’una oferta de serveis dissenyada per al segment d’usuaris de +55 anys, en igualtat de condicions que l’oferta existent per a altres segments; si en la planificació es preveu que les seves necessitats com a usuaris poden ser diferents –en referència a altres usuaris adults, i també a l’estereotip associat a l’edat–; si es pren en consideració que aquest segment de població ha d’augmentar a mitjà termini, i cal preveure la resposta de la biblioteca pública; si s’han fet estudis de l’impacte d’aquest envelliment a la biblioteca. Apreciar, doncs, si des de la BP es coneixen aquests usuaris i si s’hi actúa en conseqüència. METODOLOGIA: la BP té el compromís d’oferir els seus serveis a tota la ciutadania, sense distincions de cap mena, tampoc d’edat; s’ha fixat l’atenció en la tasca feta per la comunitat bibliotecària internacional, sensibles i actius, des de fa anys, davant el canvi demogràfic i sociològic; també s’ha tancat la lent a nivell local supralocal o nacional; mitjançant la revisió bibliogràfica i la cerca especialitzada, s’ha obtingut una visió de realitats i experiències internacionals i de casa. S’ha pres com a objecte d’estudi la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM). S’ha analitzat l’oferta documental, i altres serveis disponibles a les BP integrades a la XBM, que responguin als interessos i les necessitats del grup estudiat. La BP te un barem d’edats, que estableix els intervals segons els quals es defineixen els grups d’usuaris que són la referència per dissenyar serveis, per fer plans d’acció i projectes a curt i mig termini. En el cas de la XBM, el barem actual és: petits lectors 0-4 (4 anys d’interval); infants 5-14 (9 anys d’interval); joves 15-24 (9 anys d’interval); adults 1 25-39 (14 anys d’interval); adults 2 40-64 (24 anys d’interval); gent gran 65+. Els intervals d’edat dels dos darrers grups són molt més dilatats. S’ha fet l’anàlisi dels webs institucionals, i dels propis de cada biblioteca, tot valorant-ne la usabilitat global, i la visibilitat de l’oferta específica; les pàgines web no consideren els usuaris grans com a potencials usuaris virtuals. S’ha entrevistat totes les responsables de zona de la XBM, la Gerent dels Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que coordina tota la XBM, i la Directora de Serveis del Consorci de Biblioteques de Barcelona (BB); ja que BB és la xarxa urbana més gran dins la XBM, amb un cos de gestió propi, i polítiques pròpies, tot i coordinar-se amb la XBM. També s’ha entrevistat persones expertes en diferents disciplines, que han aportat coneixement i anàlisi de les necessitats i les expectatives del grup, perquè en formen part, o/i els estudien, o/i treballen en contacte amb ells, o bé tenen, o han tingut formació o responsabilitats que comporten aquest coneixement. RESULTATS: Pel que fa a la producció internacional, es presenten dos grans grups temàtics: documents que ajuden a definir el perfil dels grans (inclosos estudis d’usuaris), i documents que aporten orientacions d’actuació (instruccions, guies, manuals, directrius, recomanacions...). A casa, les biblioteques i els seus professionals no han fet el pas d’aprofundir en aquest tema de forma corporativa: no s’han fet estudis d’usuaris amb aquesta finalitat; les Centrals de gestió, en general, no treballen per sensibilitzar els professionals, tot i que BB ha fet un esforç considerable per posar les bases del canvi. Generalment, les biblioteques no pensen a dissenyar serveis per a grans. Les bibliotecàries amb qui hem parlat, amb algunes excepcions, pensen que quan es parla de grans es vol dir els «vells», els «avis». Es proposen algunes línies de treball futures, especialment estudis d’usuaris i formació temàtica dels professionals. Es suggereix la necessitat de redactar un cos normatiu, i se’n fa una proposta.
dc.description.abstract
The demographic group of older people, understood as more than 55 years old,
experienced a remarkable increase, and its members present a very different profile
from what until today seemed established and tacitly accepted as an indisputable
reality. This novelty must find accommodation within the public library (PL).
OBJECTIVES: to establish if the PL has a range of services designed for the segment of
users of +55 years, under the same conditions as the existing offer for other
segments; if the planning foresees that their needs as users may be different -in
reference to other adult users, and also to the stereotype associated with age-; if it is
taken into consideration that this segment of the population has to increase in the
medium term, and it is necessary to foresee the response of the PL; if studies of the
impact of this aging on the library have been made. Appreciate, then, if these users
are known from the PL and if action is taken accordingly. METHODOLOGY: the PL is
committed to offering its services to all citizens, without distinctions of any kind, nor of
age; attention has been focused on the task done by the international librarian
community, sensitive and active, for years, in the face of demographic and sociological
change; the lens has also been closed at the supralocal or national local level; through
bibliographic review and specialized search, a vision of realities and international and
home experiences has been obtained. The Municipal Library Network of the Diputació
de Barcelona (XBM) has been taken as the object of study. We have analyzed the
documentary offer, and other services available at the PL integrated in the XBM, that
reference to design services are defined, to make action plans and projects in the
short and medium term. In the case of the XBM, the current scale is: small readers 0-
4 (4 years of interval); children 5-14 (9 years interval); young 15-24 (9 years
interval); adults 1 25-39 (14-year interval); adults 2 40-64 (24-year interval); elderly
people 65+. The age ranges of the last two groups are much more extensive. We have
analyzed the institutional webs, and those of each library, assessing the global
usability, and the visibility of the specific offer; web pages do not consider older users
as potential virtual users. We have interviewed all the area managers of the XBM, the
Library Services Manager of the Diputació de Barcelona, that coordinates the entire
XBM, and the Services Director of the Library Consortium of Barcelona (BB); since BB
is the largest urban network within the XBM, with its own management team, and its
own policies, despite coordinating with the XBM. Experts in different disciplines have
also been interviewed, who have contributed knowledge and analysis of the needs and
expectations of the group, because they are part of, or/and study them, or/and work
in contact with them, or they have, or they have had training or responsibilities that
involve that knowledge. RESULTS: In terms of international production, two major
thematic groups are presented: documents that help define the profile of the elderly
(including user studies), and documents that provide patterns for action (instructions,
guides, manuals, guidelines, recommendations ...) At home, libraries and their
professionals have not taken the step to deepen this issue in a corporate way: no user
studies have been done for this purpose; Management centers, in general, do not
work to sensitize professionals, even though BB has made a considerable effort to lay
the foundations for change. Generally, libraries do not think about designing services
for the elderly. The librarians with whom we have spoken, with some exceptions, think
that when we speak of elders we mean the "old people", the "grandparents". Some
future lines of work are proposed, especially user studies and thematic training of
professionals. The need to draft a normative body is suggested, and a proposal is
made.
dc.description.abstract
El grupo demográfico de personas mayores, entendido como más de 55 años, experimenta un incremento destacable, y sus integrantes presentan un perfil muy diferente del que hasta hoy parecía establecido y tácitamente aceptado como una realidad indiscutible. Esta novedad tiene que encontrar acomodo dentro de la biblioteca pública (BP). OBJETIVOS: establecer si la BP dispone de una oferta de servicios diseñada para el segmento de usuarios de +55 años, en igualdad de condiciones que la oferta existente para otros segmentos; si en la planificación se prevé que sus necesidades como usuarios pueden ser diferentes –en referencia a otros usuarios adultos, y también al estereotipo asociado a la edad–; si se toma en consideración que este segmento de población tiene que aumentar a medio plazo, y hay que prever la respuesta de la biblioteca pública; si se han hecho estudios del impacto de este envejecimiento a la biblioteca. Apreciar, pues, si desde la BP se conocen estos usuarios y si se actúa en consecuencia. METODOLOGÍA: la BP tiene el compromiso de ofrecer sus servicios a toda la ciudadanía, sin distinciones de ningún tipo, tampoco de edad; se ha fijado la atención en la tarea hecha por la comunidad bibliotecaria internacional, sensibles y activos, desde hace años, ante el cambio demográfico y sociológico; también se ha cerrado la lente a nivel local supralocal o nacional; mediante la revisión bibliográfica y la búsqueda especializada, se ha obtenido una visión de realidades y experiencias internacionales y de casa. Se ha tomado como objeto de estudio la Red de Bibliotecas Municipales de la Diputación de Barcelona (XBM). Se ha analizado la oferta documental, y otros servicios disponibles en las BP integradas en la XBM, que respondan a los intereses y las necesidades del grupo estudiado. La BP tiene un baremo de edades, que establece los intervalos según los cuales se definen los grupos de usuarios que son la referencia para diseñar servicios, para hacer planes de acción y proyectos a corto y medio plazo. En el caso de la XBM, el baremo actual es: pequeños lectores 0-4 (4 años de intervalo); niños 5-14 (9 años de intervalo); jóvenes 15-24 (9 años de intervalo); adultos 1 25-39 (14 añosde intervalo); adultos 2 40-64 (24 años de intervalo); gente mayor 65+. Los intervalos de edad de los dos últimos grupos son mucho más dilatados. Se han analizado los webs institucionales, y los propios de cada biblioteca, valorando la usabilidad global, y la visibilidad de la oferta específica; las páginas web no consideran a los usuarios mayores como potenciales usuarios virtuales. Se ha entrevistado a todas las responsables de zona de la XBM, la Gerente de los Servicios de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona, que coordina toda la XBM, y la Directora de Servicios del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona (BB); puesto que BB es la red urbana más grande dentro de la XBM, con un cuerpo de gestión propio, y políticas propias, a pesar de coordinarse con la XBM. También se ha entrevistado a personas expertas en diferentes disciplinas, que han aportado conocimiento y análisis de las necesidades y las expectativas del grupo, porque forman parte, o/y los estudian, o/y trabajan en contacto con ellos, o bien tienen, o han tenido formación o responsabilidades que comportan ese conocimiento. RESULTADOS: En cuanto a la producción internacional, se presentan dos grandes grupos temáticos: documentos que ayudan a definir el perfil de los mayores (incluidos estudios de usuarios), y documentos que aportan orientaciones de actuación (instrucciones, guías, manuales, directrices, recomendaciones...). En casa, las bibliotecas y sus profesionales no han dado el paso de profundizar en este tema de forma corporativa: no se han hecho estudios de usuarios con este objeto; las Centrales de gestión, en general, no trabajan para sensibilizar a los profesionales, a pesar de que BB ha hecho un esfuerzo considerable para poner las bases del cambio. Generalmente, las bibliotecas no piensan en diseñar servicios para mayores. Las bibliotecarias con quienes hemos hablado, con algunas excepciones, piensan que cuando se habla de mayores se quiere decir los «viejos», los «abuelos». Se proponen algunas líneas de trabajo futuras, especialmente estudios de usuarios y formación temática de los profesionales. Se sugiere la necesidad de redactar un cuerpo normativo, y se hace una propuesta.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Serveis bibliotecaris
dc.subject
Servicios bibliotecarios
dc.subject
Library services
dc.subject
Envelliment de la població
dc.subject
Envejecimiento de la población
dc.subject
Population aging
dc.subject
Persones grans
dc.subject
Persones de mitjana edat
dc.subject
Personas de mediana edad
dc.subject
Middle aged persons
dc.subject.other
Ciències de l’Educació
dc.title
Serveis bibliotecaris per a persones grans: una nova realitat, una nova percepció (Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona)
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Rey Martín, Carina
dc.contributor.director
Rodríguez Parada, Concepción
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess