Polítiques educatives en contextos interculturals comunitaris

Abstract

L’objectiu de la tesi és mostrar com es tradueixen en pràctiques les línies polítiques i normatives i com els diferents agents educatius de la comunitat articulen i planifiquen actuacions i condicions per dur a terme aquestes pràctiques. Aquesta tasca es realitza a partir de la descripció de les actuacions i les condicions que afavoreixen i dificulten la planificació i el desenvolupament de recursos educatius per a la interculturalitat i la inclusió social, des del punt de vista dels agents que conflueixen en un context educatiu de comunitat.

La tesi es divideix en dues parts, la primera de les quals consta de cinc capítols: quatre on es fa la fonamentació teòrica i un cinquè on s’explica la fonamentació metodològica. Aquesta primera part inclou la fonamentació sobre el context de crisi global, i les polítiques socials i educatives per a la interculturalitat i la inclusió social i educativa. També s’hi fa una aproximació al discurs de l’educació intercultural i s’estudia el concepte de comunitat i el ressorgiment amb força de la idea de comunitat com a espai de trobada i espai on es produeixen mediacions educatives.

Dins de la primera part, en l’apartat B, el capítol cinquè presenta la fonamentació metodològica de la tesi des de la metodologia qualitativa. D’altra banda, el mètode emprat és descriptiu en clau d’estudi de cas. Pel que fa al disseny de la recerca i a les tècniques per a la recollida de dades, per a la categorització i per a l’anàlisi de documents, són les pròpies de la recerca qualitativa: l’entrevista semiestructurada i l’anàlisi de documents.

El procediment per convertir les dades qualitatives en coneixement ha consistit en la categorització de les unitats d’informació i l’anàlisi de contingut mitjançant el programari Nvivo. S’han categoritzat i codificat els plans per a la integració i la construcció de ciutadania i les entrevistes realitzades a agents que treballen en l’àmbit educatiu des dels centres educatius, a tècnics municipals d’educació i a entitats que treballen per millorar les condicions de vida en la comunitat. També s’han establert correlacions amb les dades primàries per tal de construir conceptes i relacions.

Quant a la fiabilitat i la validesa de les dades, aquesta s’ha corroborat mitjançant l’ús del programari, la triangulació de les dades i la construcció de conjunts interrelacionats a partir del coeficient de Jacard.

Els resultats de la recerca indiquen que els agents educatius que treballen en el dia a dia han dut a terme una tasca de planificació i acció educativa important, en l’àmbit escolar, socioeducatiu i comunitari. Els documents normatius i les polítiques han contribuït a aquesta tasca, atès que s’han optimitzat les metodologies de treball tot construint xarxes de treball conjunt amb la implicació dels agents de l’Administració i d’entitats del tercer sector. Cal continuar treballant des de l’educació intercultural comunitària per a la millora de la igualtat d’oportunitats, per a la construcció de les identitats complexes i per a la comunicació intercultural en un marc de construcció de la participació ciutadana.

This thesis aims to show how political and regulatory guidelines are translated into practice and how different educational agents in the community articulate and develop actions and conditions to carry out those practices. It does so by describing, from the point of view of the different agents that come together in the educational context of the community, the actions and conditions that facilitate and impede the planning and development of educational resources for interculturality and social inclusion.

The thesis is divided into two parts, the first consisting of five chapters: four that lay the theoretical groundwork and a fifth that details the methodological framework. The first part outlines the thesis’s foundation in the context of global crisis and the existing policies for social and educational interculturality and social and educational inclusion. It approximates the discourse on intercultural education and it situates the concept of community and the strong resurgence of the idea of community as the meeting place and space where educational mediations occur.

The methodology employed is qualitative and the method is descriptive, looking at a case study and analysing the regulatory documents. Content analysis was employed for the data analysis and the program Nvivo was used for the treatment of the data, the plans for integration and construction of concepts of citizenship, and the interviews with agents that work in education in educational centres, municipal education employees and entities that work to improve quality of life in the community.

The results of the research indicate that important work has been carried out by those involved in education on a day-to-day basis. Regulatory documents and policies have also contributed to this work because they have optimized working methodologies while constructing collaborative working networks with the implication of agents from local administration and third-sector entities. The intercultural community education sector must continue to work to improve equality of opportunity, the construction of complex identities, and intercultural communication within the framework of citizen participation.

In the second part, Chapter Six presents the documentary analysis of the plans and programs for integration and the inclusion of immigration that have, over the past decades, oriented the actions of social and educational policy and the interrelation of the different sources analysed throughout the course of the research. It also describes the conceptual evolution of plans for the citizenry and for immigration, which are documents that arise from policy and also act as reference for new policies introduced for the integration and the inclusion of immigration in Catalonia. In this chapter, we lay out the fundamentals for the procedures and validate the results in relation to the context of the data from the different sources analysed and the methodology employed.

In Chapter Seven, examples are presented of the data gathered from the interviews, with the aim of relating the original theoretical assumptions with the defined objectives, the established categories, and the contributions, evaluations and opinions of the different actors in relation to the research questions that were posed for the case study. This chapter also contains a final summary and conclusion section about the case study.

The last chapter summarizes the conclusions from the data analysis and from the dialogue established with the different community actors, representatives of educational centres, local government employees and community agents, then goes on to make brief recommendations and set out possible lines of action for the generation of processes to strengthen the component of intercultural pedagogy in the community.