Universitat Autònoma de Barcelona
Monnickendam, Andrew
1996-03-10
9788469202616
B-24707-2009
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística
La funció crucial del monstre com a figura de l'Alteritat humana ha trobat expressió cultural des de l'inici de la civilització de manera que els monstres sovint han ocupat una posició central en els diversos períodes culturals del passat. Al final del s. XX, la presència ubiqua del monstre ha esdevingut un dels trets més prominents de la cultura Occidental, en un sentit ampli. Els monstres abunden sobre tot a les novel·les i pel·lícules en anglès dels 80s i 90s. Malgrat això, s'ha parlat de la monstruositat dins els Estudis Culturals en anglès bàsicament en relació a la ficció de terror, sobre tot el cinema. Investigadors com ara Andrew Tudor a Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll a The Philosophy of Horror (1990), David Skal a The Monster Show (1993) i Barbara Creed a The Monstrous-Feminine (1993) han escrits anàlisis molt perceptives del monstre en aquest gènere. No hi ha però un discurs a l'abast sobre la monstruositat mateixa, entesa com a una complexa construcció cultural que recull els diversos tipus de monstres i que està present en la majoria de manifestacions culturals més enllà del cinema de terror.<br/>Aquesta tesi es proposa començar a omplir aquest buit, començant per qüestionar la idea que la monstruositat es limita a les criatures repulsives del cinema de terror i, en segon lloc, mirant el monstre des d'un punt de vista més ampli que inclogui els dos mitjans més populars de la ficció actual: la novel·la i el cinema. Pel que fa a la monstruositat en si, aquesta tesi deixa de banda una taxonomia tradicional que la limitaria a les llistes d'exemples per obrir un nou territori per l'anàlisi dins els Estudis Culturals en anglès en examinar el conjunt total de les representacions de la monstruositat a la ficció per categories com monstre humà i no-humà, estètic i moral, mític i polític. S'estudia el monstre, doncs, en el context de grans línies narratives que expressen les principals tensions culturals del nostre temps i que justifiquen la divisió en capítols. El monstre de ficció és un símptoma d'aquestes tensions però també part de les estratègies usades per la psicologia humana per guarir-nos de les ferides en la nostra auto-estima causades per la monstruosa realitat de la conducta humana. Els títols originals dels capítols són (la tesi està redactada en anglès): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Aquesta tesi inclou també una àmplia llista de fonts primàries (novel·les i pel·lícules).
La función crucial del monstruo como figura de la Otredad humana ha hallado expresión cultural desde los inicios de la civilización, de modo que los monstruos a menudo han ocupado una posición central en los diversos períodos culturales del pasado. Al final del s. XX, la presencia ubicua del monstruo se manifiesta como uno de los rasgos más prominentes de la cultura Occidental, en un sentido amplio. Los monstruos abundan sobre todo en las novelas y las películas en inglés de los 80s y 90s. Pese a ello, se ha debatido la monstruosidad dentro de los Estudios Culturales en inglés básicamente en relación a la ficción de terror, sobre todo el cine. Investigadores como Andrew Tudor en Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll en The Philosophy of Horror (1990), David Skal en The Monster Show (1993) y Barbara Creed en The Monstrous-Feminine (1993) han escrito análisis muy perceptivos del monstruo en este género. No hay, sin embargo, un discurso sobre la monstruosidad misma, definida como compleja construcción cultural que recoge los diversos tipos de monstruos y que está presente en la mayoría de manifestaciones culturales más allá del cine de terror.<br/>Esta tesis se propone iniciar el llenado de este vacío, empezando por cuestionar la idea de que la monstruosidad se limita a las criaturas repulsivas del cine de terror y, en segundo lugar, observando al monstruo desde un punto de vista más amplio que incluya los dos medios más populares de la ficción actual: la novela y el cine. Sobre la monstruosidad en sí, esta tesis no entra en una taxonomía tradicional, que la limitaría a las listas de ejemplos, para abrir un nuevo territorio de análisis dentro de los Estudios Culturales en inglés al examinar el conjunto total de les representaciones de la monstruosidad en la ficción per categorías tales como monstruo humano i no-humano, estético y moral, mítico y político. Se estudia al monstruo, pues, en el contexto de grandes líneas narrativas que expresan las principales tensiones culturales de nuestro tiempo y que justifican la división en capítulos. El monstruo de ficción es un síntoma de estas tensiones pero también parte de las estrategias usadas por la psicología humana para curarnos las heridas en nuestra auto-estima causadas por la monstruosa realidad de la conducta humana.<br/>Los títulos originales de los capítulos son (la tesis está redactada en inglés): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Esta tesis incluye una amplia lista de fuentes primarias (novelas y películas).
The crucial function of the monster as mankind's Other has always found an expression in culture since the dawn of civilisation and, so, monstrosity has frequently occupied a central position in the diverse cultural periods of the past. By the end of the twentieth century, the ubiquitous presence of the monster appears to be one of the most conspicuous features of contemporary Western culture in its widest sense. The monster thrives in particular in the novels and films in English of the 1980s and 1990s. Nevertheless, monstrosity has been only discussed within English Cultural Studies mostly in work dealing with horror fiction, especially with the horror film. Researchers such as Andrew Tudor in Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll in The Philosophy of Horror (1990), David Skal in The Monster Show (1993) and Barbara Creed in The Monstrous-Feminine (1993) have written perceptive analyses of the monster in that genre. Yet, there is no available discourse on monstrosity itself, understood as a complex cultural construction that gathers together the widely different types of monster and that is present in most contemporary cultural manifestations beyond the domain of horror films.<br/>It is the aim of this dissertation to start filling this gap, beginning first by questioning the idea that monstrosity is represented essentially by the repulsive creatures that can be found in horror films and second, by looking at the monster from a more comprehensive point of view which includes the two most popular vehicles for fiction today: films and novels. Regarding monstrosity itself, this dissertation disregards a traditional classificatory standpoint that would limit analysis to drawing lists of examples. Instead, this dissertation opens new ground for cultural analysis within Cultural Studies by considering together the representations of fictional monstrosity: human and non-human, aesthetic and moral, mythical and political. The monster is, thus, studied within the context of master narratives that express the main cultural tensions in our time and that justify the division into chapters of my dissertation. The fictional monster is a symptom of these tensions but it is also part of the strategies used by the human psyche to heal the wounds inflicted on its self-esteem by the monstrous reality of human behaviour. <br/>The chapters are: 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. The dissertation also include an extensive list of primary sources (novels and films).
Ficció contemporània; Monstres; Estudis culturals
82 - Literature
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
