New Ways of Seeing and Storytelling: Narration and Visualisation in the Work of Bruce Chatwin

Abstract

En aquest estudi examino dos elements innovadors en l'estil narratiu de Bruce Chatwin. El primer correspon a la seva aproximació antropològica a la literatura, el segon correspon a la seva nova manera d'abordar la percepció visual. Pel que fa al primer element, el meu argument és que els conceptes de liminalitat i communitas són els eixos centrals de la seva poètica, fet que atorga a la seva obra unitat ideològica i coherència temàtica. La meva premissa fonamental és que a través dels seus cronotops i personatges liminals confereix tota una nova dimensió de veritat a la narració. A més, la liminalitat el permet construir una nova representació de subjectivitat basada en la naturalesa metamòrfica de l'home per una banda i en la inclusió i ficcionalització de les obsessions personals en el procés de creació literària per l'altra. Finalment, la liminalitat el permet reconèixer la dualitat humana -amb tot el dolor que aquest reconeixement implica-i que ell transmet amb un to compassiu i alhora irònic. Mitjançant el concepte de communitas Chatwin legitima en part la seva manca de compromís polític i justifica la seva actitud envers Englishness, nacionalitat i universalisme. Communitas també dóna sentit a la seva creença en la fusió de forma i contingut en narrativa. Pel que fa al segon element, Chatwin mostra una manera peculiar de veure el món basada en una cerca de tot allò que és estrany, misteriós i extraordinari. També vol captar la subjectivitat sense intervenir: l'autor és un testimoni més que un intrús. La visualització de Chatwin genera un estil del "no passa res" per una banda, i defuig la posa, els simulacres i les vistes panoràmiques per l'altra. A més l'autor dóna prioritat a l'asimetria a fi d'eludir coartacions en la forma i refermar la seva idea que la realitat/l'home s'està fent constantment. La seva visió és democràtica, fruit d'una percepció policèntrica de la realitat i del respecte per les múltiples identitats dins l'individu: Chatwin insta a "veure-les" i a reconèixer-les totes. <br/>El meu estudi també analitza el paper pioner de Chatwin en la literatura de viatges moderna. L'autor qüestiona i subverteix la forma i el contingut del gènere i forneix els relats de viatges amb una nova taxonomia. El viatger es veu immers en una nova geografia de l'aventura en la qual la cerca ja no és de reportatge, triomf o autodescobriment sinó que és una recerca estètica. <br/>La meva tesi també conclou que la seva manera tan personal de percebre la realitat a casa i a fora de casa va fer que Chatwin percebés la seva pròpia realitat d'una manera diferent: es va definir a sí mateix mitjançant una forma de subjectivitat no-convencional i així va crear una representació d'identitat i veritat diferent de la que s'espera trobar en relats autobiogràfics.

This study examines two innovative elements of Bruce Chatwin's narrative style. The first corresponds to his anthropological approach to writing, the second is his new mode of visual perception. As to the first, I argue that the concepts of liminality and communitas are the central axes of his poetics, thus conferring ideological wholeness and thematic coherence on his work. My underlying premise is that through his liminal chronotopes and personae he adds a whole new dimension of truth to storytelling. Besides liminality enables him to construct a new representation of subjectivity based on the metamorphosing nature of man on the one hand and on the inclusion and fictionalisation of personal obsessions in the process of literary creation on the other. Finally, liminality enables him to acknowledge human duality (with the pain that such recognition means) and in turn transfer this recognition in a both humorous and compassionate mood. Through the concept of communitas Chatwin partly faces his non¬committal political agenda while finding an identifiable way to justify his stance towards Englishness, nationality and universalism. Communitas also gives meaning to his belief in the fusion of form and content within storytelling. As to the second, Chatwin's way of seeing based on a search for both the uncanny and the miraculous determines his style of the uneventfulness on the one hand, and leads him to avoid simulacra, pose and panoramic visions on the other. My findings reveal that he foregrounds asymmetry in order to replace constraint in form and justify his belief in reality/man being constantly in the making. His is a democratic visualisation, born out of both a polycentric perception of reality and the respect for the multiple identities within the individual: Chatwin urges the need to "see" and acknowledge them all. <br/>This study also assesses Chatwin's pioneering role in modern travel literature. The writer questions and subverts the form and the content of the genre and provides travel writing with a new taxonomy. The figure of the traveller becomes involved in a new geography of adventure in which the quest is no longer a search of reportage, victory or self-discovery but an aesthetic search in which the landscapes are created first in the imagination. <br/>Finally, my study also concludes that Chatwin's particular way of perceiving reality both abroad and at home made him perceive his own reality in a different way: he defined himself through an unconventional kind of subjectivity, thus creating a representation of identity and truth other than the one expected in autobiographical accounts.