La memòria com el nou imperatiu categòric (el pensament ètic de T. W. Adorno)

Abstract

Theodor Wiesengrund Adorno, un dels principals filòsofs del segle XX, va desenvolupar una filosofia moral que mai no va arribar a exposar de manera sistemàtica en cap obra explícitament dedicada a ella, sinó només de forma fragmentària en diversos llibres sobre altres matèries. Aquesta tesi és un intent de reconstruir dita teoria moral.<br/>Aquesta tesi defensa que el cor de la teoria ètica adorniana és la formulació del Nou Imperatiu Categòric, proposat en el seu llibre Dialèctica Negativa, i que és una crítica i una resposta a l'Imperatiu Categòric formulat per Kant. La tesi explora quins canvis de categories morals permeten passar del vell imperatiu al nou, i analitza en detall les noves categories morals adornianes. Construït així el centre de la seva teoria, aquest treball va aprofundint en un ordre sistemàtic en tots els problemes abordats per l'autor, recollint tant les seves crítiques a altres pensadors com les influències que va rebre. També estudia de quina manera l'experiència del nazisme, la segona guerra mundial, i l'exili que va patir als EUA van marcar una filosofia que es pot llegir com una resposta a les catàstrofes del segle XX.<br/>Finalment, per la manera tan innovadora com aquesta filosofia incorpora en l'ètica els problemes del pas del temps i de la relació amb el passat, tant dels individus com de la societat o la cultura, i per la seva resposta a les filosofies de la història, aquesta tesi conclou que la filosofia ètica de T.W. Adorno es pot llegir en realitat com una filosofia de la memòria.

Theodor Wiesengrund Adorno, one of the main philosophers of the twentieth century, developed a very interesting moral philosophy, but he never explained it in a systematic way in any specific book on this subject. He only exposed it in a fragmentary form in several books on another matters. This dissertation aims to reconstruct his moral theory as a whole.<br/>This dissertation defends that the heart of the moral theory by T. W. Adorno is the formulation of the New Categorical Imperative, which is proposed in his book "Negative Dialectics", and which is a criticism and a response to the Categorical Imperative by Kant. First, it investigates which change of moral categories has to replace the old imperative by the new one, and second, it analyses in detail the new moral categories of T. W. Adorno. After building the center of the theory, this work studies in depth and systematically all the moral problems examined by this author, and examines his criticism to other philosophers and the influences which he received. This work also examines how the experience of nazism, the Second World War and the exile in USA determined his philosophy, which can be read as an answer to the catastrophe of the twentieth century. <br/>Finally, because of the innovative form in which this philosophy deals with the problem of time and the relationship that people and also the societies and cultures have to the past, and because of his answer to the philosophy of history, this dissertation concludes that the moral philosophy of T. W. Adorno can be read as a philosophy of memory.