Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans

Abstract

Els verbs psicològics catalans són predicats que expressen estats o processos emotius d’un experimentador, el qual representa una causa interna que participa activament en l’experiència psicològica denotada per la predicació verbal. Són verbs que presenten un ampli ventall de configuracions sintacticosemàntiques, més enllà de la classificació tradicional en tres grups verbals amb experimentador subjecte, objecte directe o objecte indirecte. Es caracteritzen perquè no admeten sintagmes escarits postverbals, restricció que pot rebre una explicació des del comportament informatiu, semàntic i sintàctic de les oracions en què participen. Els predicats que se solen construir amb un objecte experimentador també poden participar en oracions sense aquest objecte, en un ús absolut del verb.

Els predicats psicològics presenten una remarcable flexibilitat semàntica i sintàctica, que els permet participar en un ric joc d’alternances verbals, entre les quals hi ha l’alternança acusatiu/datiu de diversos verbs que es construeixen amb un objecte experimentador. És una alternança entre una construcció causativa de canvi d’estat amb un ordre oracional neutre subjecte-verb-objecte (alternant acusatiu) i una construcció inacusativa estativa amb un ordre oracional neutre objecte-verb-subjecte (alternant datiu). Aquest datiu experimentador es relaciona amb tot l’event expressat pel verb i té característiques de subjecte; a més, pot presentar l’aspecte morfològic d’acusatiu a través d’un mecanisme de marcatge diferencial d’objecte indirecte (MDOI), quan només hi ha un canvi lexicoaspectual respecte a l’alternant causatiu. La possibilitat que un predicat psicològic pugui expressar l’estat final resultant d’un canvi provocat per un agent té una incidència cabdal en la configuració sintàctica dels verbs amb objecte experimentador, amb acusatiu si poden expressar-lo i amb datiu si no poden.

Molts verbs psicològics emotius presenten una estructura inacusativa amb un subjecte intern en posició d’especificador d’un nucli funcional, que els diferencia d’altres predicats inacusatius amb un subjecte intern en posició de complement. És un concepte de la inacusativitat aplicable a estructures diverses amb una característica comuna: l’absència d’un argument intern acusatiu i també d’un argument extern nominatiu en origen o de forma no derivada, que obliga l’oració a seguir estratègies diferents per presentar un subjecte formal.

Catalan psychological verbs are predicates that express emotional states or processes of an experiencer, which represents an internal cause that takes part actively in the psychological experience denoted by the verb predication. They are verbs that have a wide range of syntactico-semantic configurations extending beyond the traditional classification of three verb groups with experiencer subject, direct object and indirect object. They are characterised by not admitting bare post-verb phrases, a constraint that can be explained in terms of the informational, semantic and syntactic behaviour of the sentences in which they take part. The predicates that are typically constructed with an experiencer object can also take part in sentences without that object, in an absolute use of the verb.

Psychological predicates have a remarkable semantic and syntactic flexibility, which allows them to take part in a rich interplay of verb alternations, including the accusative/dative alternation of several verbs that are constructed with an experiencer object. This alternation occurs between a causative construction of change of state with a neutral sentence order subject-verb-object (accusative alternant) and a stative unaccusative construction with a neutral sentence order object-verb-subject (dative alternant). The dative experiencer is related to the entire event expressed by the verb and has the characteristics of a subject; in addition, it can have the morphological aspect of the accusative by means of a mechanism of differential indirect object marking (DIOM), which involves only a lexical aspect change with respect to the causative alternant. The possibility that a psychological predicate can express the final state resulting from a change caused by an agent has a crucial impact on the syntactic configuration of verbs with an experiencer object in that they can be expressed with the accusative, but not with the dative.

Many emotional psychological verbs have an unaccusative structure with an internal subject in the specifier position of a functional head. This distinguishes them from other unaccusative predicates with an internal subject in the complement position. This concept of unaccusativity applies to various structures with a common characteristic: the absence of an accusative internal argument and also of an originally (non-derived) nominative external argument, which requires the sentence to follow different strategies to have a formal subject.