L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X -XI)

Abstract

Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d’una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l’endemà de la conquesta a l’hora de determinar la mida dels termes castrals, d’ executar l’atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d’assentaments per terme, així com les constants d’implantació dels castells i de les esglésies. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer el tipus d’ articulació que es produeix, d’una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l ’altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l’atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d’idees tipus que s’adapten als condicionants del territori, o bé de models que s’apliquen independentment d’aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l’escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.

Nowadays the historiographical debate on the formation of feudalism in Catalonia fluctuates between the Pierre Bonnassie’s breaking model and Gaspar Feliu’s continuity model. The present level of knowledge does not yet allow for a clear positioning one way or another. Thus, we still accept, not without nuances, that everything changes when, in the 10th Century, the county of Barcelona borderland, after several centuries of depressive tendency, becomes a land coveted by count elites. Related to the desire to own the land, this thesis explores in its own small scale the decisions made the day after the conquest in determining the size of castral boundaries, the execution of land demarcation, the selection of the type of bordered land and the choice of the number of settlements per boundary, as well as the constants of introduction of castles and churches. The aim of this analysis is to find out the kind of relationship that occurs on the one hand between the pre- existing ones in the land, and castles and churches on the other hand. In other words, the goal is to obtain evidence about the extent to which these decisions are the result of simple chance or if they have already been determined, that is to say, conditioned only by behaviours engraved in the subconscious under the form of archetypal ideas adapted to the territory conditions, or else models that are applied regardless of these conditions. In short, this thesis aims to clarify the nature of the scenario in which count elites impose a new social and political order to ensure their continued channelled income from the land revenues.