Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Social
En les últimes dècades, la reproducció i la sexualitat estan en un procés de separació sobre la base d'una nova concepció de l'espai de la dona: la seva entrada a tots els nivells d’educació formal, d’ocupació i activitat política i l'ús de mètodes anticonceptius i noves tecnologies reproductives, que permeten una maternitat triada, com és el cas de dones lesbianes. Les tècniques de reproducció assistida (TRA) han permès l'aparició de noves formes de família, més enllà dels límits biològics, com ara la infertilitat i els imposats per la cultura. Ser mare i lesbiana suposa combinar dues identitats suposadament contradictòries. Dins el binomi de “mare lesbiana” conflueixen una identitat històricament i socialment marginada com ho és la de lesbiana amb una de les més reverenciades, la de mare. La present recerca s’ha aproximat des d’una perspectiva antropològica a les maternitats de les dones lesbianes a Catalunya. S’ha realitzat una recerca etnogràfica a partir d’històries de vida de diferents famílies lesboparentals, tenint en compte una sèrie de variables com la pertinença o no a una associació de famílies, edat de les dones, tècniques de reproducció assistida utilitzades per accedir a la maternitat, etc. S’han realitzat històries de vida a setze famílies. Les participants en la recerca són dones d’entre 30 i 60 anys. L’objectiu general de la recerca ha estat analitzar la construcció cultural i les pràctiques de famílies formades per dones lesbianes en el context de la societat catalana. Des de les experiències de les pròpies dones es pretén mostrar el procés sociocultural en el qual les participants han construït les seves maternitats en aquest moment temporal. Aquesta investigació planteja de quina manera les maternitats passen pels cossos de les dones, uns cossos múltiples: de dones, de lesbianes i de mares. Es traça un recorregut pel procés de les seves maternitats: des del moment en què prenen la decisió de ser mares, com decideixen fer-ho (les TRA utilitzades), el temps d’espera fins a la confirmació de l’embaràs, el moment de l’arribada del nadó (part i lactància) i com les maternitats canvien els seus projectes personals i familiars (“la sortida de l’armari”). Es parla de les experiències de les dones lesbianes que utilitzen les TRA (tècniques de reproducció assistida) per quedar-se embarassades, es parla de la mare gestant i la mare social. L’enfocament de gènere ha permès explorar la visió binària i heterosexista que travessa els protocols i l’atenció biomèdica en aquests casos i la manera com les dones lesbianes donen significat a les seves experiències d’atenció. Actualment estudiar a les famílies lesboparentals és un repte i una oportunitat alhora. Un repte perquè no hi ha molts estudis que tractin aquest tema i una oportunitat perquè el reconeixement legal ha permès la visibilitat de moltes famílies de dones lesbianes, que fins fa poc encara estaven dins de "l'armari".
In recent decades, reproduction and sexuality are trialing a process of separation, thanks to a new understanding of woman's space: her participation, at all levels, in formal education, political activity as well as the use of contraceptive methods and new reproductive technologies facilitating more choices for motherhood - as is the case for many Lesbian women. Assisted reproductive technology (ART) has allowed new forms of families, beyond biological limits, beyond the ones now imposed by infertility and culture. To be a mother and a lesbian means to combine two identities supposedly contradictory. In the binomial expression "Lesbian mother" two different identities come together: the first one, "Lesbian", historically and socially marginalised, and the second one, one of the most revered, "mother". This research has studied the maternities of Lesbian women in Catalonia from an anthropological perspective. An ethnographic case study has been conducted based on the life stories of different lesboparental families, taking into account a range of variables such as the membership or not to an association for families, the age of women, the assisted reproductive technology used to access motherhood, etc. We have worked on the life stories of sixteen families. The participating women are aged between 30 and 60 years old. The general objective of the research is to analyse the cultural constructions and practices of families formed by Lesbian women in the context of the Catalan society. Based on the experiences of these women, we intend to show the social and cultural processes through which the participants have built their motherhood in present times. This research addresses the way these motherhoods pass through the bodies of women, multiple bodies: bodies of women, lesbians and mothers. It depicts the journey of the process of their motherhoods: from the moment they make the decision to become a mother, how they decide to achieve it (ART used), the waiting time until the confirmation of pregnancy, the moment of the baby’s arrival (childbirth and lactation) and the way their motherhood changes their personal and family lives ("the coming out"). It is about the experiences of Lesbian women who use ART (assisted reproductive technology) to become pregnant, we refer to the gestating mother and to the social mother. The gender perspective has permitted the exploration of the binary and heterosexist vision permeating biomedical protocols and care in these cases, and the way Lesbian women give meaning to their experiences of care. In current times, the study of lesboparental families is both a challenge and an opportunity. A challenge because there are not many studies on this subject, and an opportunity because legal recognition has allowed many families of Lesbian women to become visible, women that until recently were still in the "closet".
Maternitat; Maternidad; Motherhood; Reproducció assistida; Reproducción asistida; Reproductive technology; Família; Familia; Family; Famílies homoparentals; Familias homoparentales; LGBT parenting; Lesbianes; Lesbianas; Lesbians
572 - Antropología
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.