Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
La tesi forma part d'un projecte internacional sobre estudis de territoris antics , promogut per la Unió Acadèmica Internacional i assumit, a Catalunya, per l'Institut d'Estudis Catalans: la Forma Orbis Romani.<br/>Ha tingut per objecte estudiar el poblament antic de la part de la Laietania Litoral compresa entre el Besòs i la Riera de Caldes. Per tant, d'uns territoris marcats per la presència de les les ciutats romanes de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). <br/>Les nombroses tasques d'excavació i prospecció portades a terme a la zona han anat aportat novetats importants. D'altra banda, una de les noves tecnologies, el GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) ha començat a despuntar com una eina amb molt de potencial per a l'estudi de territoris antics. Conseqüentment, actualitzant les dades existents i aplicant el GIS al seu estudi, hem intentat explorar les possibilitats d'avançar en el coneixement d'aquests territoris.<br/>La tesi s'estructura en tres parts principals:<br/>- La metodologia de la recerca, on es dedica un apartat important al GIS. <br/>- Les bases de dades amb les fitxes descriptives dels 504 jaciments inventariats .<br/>- L'estudi espacial i evolutiu del territori.<br/>Amb el GIS hem interrelacionat la base de dades que conté les fitxes de jaciments amb una base cartogràfica digitalitzada de l'ICC i amb un model d'elevació digital del territori. D'aquesta manera, hem elaborat mapes temàtics de jaciments; mapes analítics amb polígons de Thiessen i amb àrees d'explotació del territori; mapes amb anàlisis d'intervisibilitat, i gràfics estadistics.<br/>A partir d'aquesta documentació, hem estudiat comparativament els territoris que emmarcaven les ciutats de Baetulo i Iluro i hem intentat determinar l'evolució del poblament al llarg de les èpoques ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial.<br/>Al territori de Baetulo les evidències mostren un poblament ibèric del s.III aC o anterior estructurat en poblats i al seu entorn. Tanmateix, no podem descartar que hi hagués alguna granja dispersa. Les anàlisis de visibilitat mostren com des dels poblats es controlava el conjunt del territori; com mantenien relacions d'intervisibilitat que han de respondre a una molt ben estructurada xarxa de comunicacions bàsicament defensiva; i com, cada poblat, complia una funció específica clau per al conjunt de la societat.<br/>Al territori d'Iluro es dibuixa un paisatge ibèric diferent, format un poblament essencialment estructurat en poblats i a l'entorn de poblats i amb alguns establiments de plana amb funcions molt especialitzades com la terrissaire. Tampoc es pot descartar la presència no provada d'altres establiments de plana. Les anàlisis de visibilitat posen de manifest que des dels poblats no es cobreix en absolut el control visual del territori i que no s'estableix cap relació de visibilitat entre ells. Aquest fet podria respondre bé, a una dinàmica diferent de control del territori, bé a que aquests poblats s'integresin amb d'altres documentats al Vallès, i fora de la nostra àrea d'estudi, per formar una xarxa semblant a la determinada a l'àrea de Baetulo. Com a conclusió, s'obre la línia d'investigació d'incloure a l'estudi aquests territoris del Vallès.<br/>L' època republicana, es caracteritza per la proliferació dels establiments rurals de plana (tot i que no es pot descartar que algún tingués un orígen anterior). La distribució d'aquests establiments en relació a les ciutats ( la plana on se situa Baetulo apareix gairebé buida d'establiments, contrastant amb l'ocupació de l'entorn Iluro) i una consulta sobre presències i absències de Campaniana A i B (o altres fóssils directors del s.I aC) en les establiments rurals, ens porta a proposar la hipòtesi segünet: el procés d'ocupació de la plana de Baetulo degué ser més antic que el de la plana d'Iluro i majoritàriament anterior a la fundació de la ciutat. En canvi, a Iluro hi degué haver un procés important d'ocupació de la plana ja en el s.II aC, abans de la fundació de la ciutat, que continuà amb més força en el s.I aC, en relació a la fundació de la ciutat. <br/>Amb l'alt imperi es consoliden els models implantats en època republicana: augmenta l'ocupació de les planes; ja s'han abandonat tots els poblats ibèrics, i apareix un nou tipus d'establiment, la vil.la (indicativa de la consolidació d'unes elits locals que volen adoptar models constructius romans amb cert luxe). Percentualment, a la zona d'Iluro detectem més nou poblament a inicis de l'imperi que a Baetulo, cosa que podria corroborar que el paisatge rural d'Iluro es conformà en moments més tardans.<br/>Del baix imperi destaquen un notable descens del poblament i el protagonisme que prenen les vil.les sobre els establiments rurals. Aquests dos factors indiquen procesos generalitzats de concentració de la propietat que tenen el seu orígen en el s.III dC i que cal relacionar principalment amb el reajustament a nous sistemes productius que hagué de suposar la fi del comerç vinícola a gran escala en que fins aleshores s'havia basat l'economia.
The thesis is part of an international project about ancient territories studies promoted by the International Union Academy and undertaken, in Catalonia, by the Institut d'Estudis Catalans: the Forma Orbis Romani.<br/>The aim of the thesis is to study the ancient population of the Laietania coast between the Besòs and the Riera de Caldes. Therefore, territories marked by the presence of the roman cities of Baetulo (Badalona) and Iluro (Mataró).<br/>The numerous excavations and prospective surveys that have been carried out in this area, have revealed important findings. Now, with the advent of new technologies, namely GIS (Geographical Information System) has began to excell as a tool with high potencial, when applied to the ancient territories studies. Therefore, updating the existent dates and applying the GIS to their study, we have tried to explore the possibilities of advance in the knowledge of these territories.<br/>The thesis is structurated in three main parts:<br/>- The research methodology, with a large part devoted to the GIS.<br/>- The database with 504 indexed card sites.<br/>- The spatial and evolutive study of the territory<br/>With the GIS, we were able to relate the sites database with a digital cartography of the ICC and with a digital elevation model of the territory. In this way, we have created thematic site maps; analytic maps with Thiessen polygons and territorial exploitation areas; maps with intervisibility analysis, and stadistic graphics.<br/>Starting from this documentation, we have studied comparatively Baetulo and Iluro territories, and we have endevoured to determine population evolution through the iberian, republican, imperial and late imperial periods.<br/>In the Baetulo territory we have evidence of an iberian population structured in mountain settlements and in their environments. Though, we can not rule out that there may have been some dispersed farms. The visibility analisis shown: that from the settlements they controled the whole territory; that they had intervisibility relations, that we must interpret as a very well structurated network of comunications, essentialy defensive; and that each settlement had a specific function within the society.<br/>In the Iluro territory we can see a different iberian landscape basically structured in mountain settlements and in their environments. Also, there existed some plain settlements with very specific functions as with pottery. We can not rule out the presence of some other plain establishments. The visibility analisis has shown, that from the mountain settlements they were not able to completely control the territory. Moreover, the mountain settlements did not have intervisibility relations. These combined facts could be interpreted as a different dinamic of territory control. Though, there is the possibility that these settlements were integrated with others that were situated in the Vallès, out of our study area. Like this, they could have formed a network similar to that detected in Baetulo area.<br/>The republican period is characterised by the spread of rural plain settlements (although we can not dismiss the fact that some of them had previous origins). The environment of Baetulo was void of settlements, in contrast to the populated envionment of Iluro. The different distribution of these settlements, in relation to the towns, and their dating, suggest an hypothesis. The population of the Baetulo plain seems to have been older than that of Iluro. We can also deduce that the foundation of the town of Baetulo may have been preceded by the population of its plain territory. However, in Iluro it seems to have been an important plain population in the s.II B.C., before Iluro was founded and, also, in the following century, in relation to the town fundation.<br/>In the imperial period there was the consolidation of the model introduced in the republican period: the rise of the plain population; the iberian mountain settlements had been deserted; and there appeared a new kind of settlements: the villa. In the Iluro area we have detected a higher growth population at the beginning of the empire than in Baetulo. That could corroborate that the Iluro lanscape was constituted latter.<br/>During the late imperial period, we can emphasize an important decrease in the population and the villae prominence. These factors indicate a general process of property concentration. We can find its origin in the s.III A.D. and, mainly, in the adjustment to new productive sistems that must have involved the end of the trade upon which the economy was based until that moment.
Laietània; Antiguitat; GIS
90 - Archaeology. Prehistory
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.