De la pintura Hispano-flamenca al primer Renacimiento en las antiguas diócesis de León y Astorga: El Maestro de Palanquinos y el Maestro de Astorga (c. 1480-1540)

Abstract

El Mestre de Palanquinos i el Mestre d'Astorga són dos pintors de l'àrea de León i Astorga de finals del segle XV i inicis del segle XVI. El primer té un estil mescla d'allò flamenc i la tradició hispana tardogótica amb un traç certament particular. El que el segueix manté el llenguatge d'origen nórdic, tot i que amb l'afegit de l'herència italiana quattrocentista i el seu gust per la coherencia espacial. Ambdós varen ser figures d'una importància a destacar en un àmbit diocesà, de les personalitats més actives, de fet, del moment. El renaxentista va conèixer al mestre hispanoflamenc i la seva producció; va poder tenir, inclús, una formació a l'entorn del seu obrador. L'actual tesis defineix el caràcter dels dos artistes, el seu catàleg, cercle i col•laboradors. Identifica, a més a més, nous mestres castellans.

El Maestro de Palanquinos y el Maestro de Astorga son dos pintores del área de León y Astorga de finales del siglo XV e inicios del siglo XVI. El primero tiene un estilo mezcla de lo flamenco y la tradición hispana tardo-gótica en un trazo ciertamente particular. El que le sigue mantiene el lenguaje de origen nórdico, aunque con el añadido de la herencia italiana quattrocentista y su gusto por la coherencia espacial. Ambos fueron figuras de una importancia a destacar en ámbito diocesano, de las personalidades más activas, en realidad, del momento. El renacentista conoció al maestro hispano-flamenco y su producción; pudo tener, incluso, una formación al entorno de su obrador. La presente tesis define el carácter de los dos artistas, su catálogo, círculo y colaboradores. Identifica, además, nuevos maestros castellanos.

The Palanquinos and the Astorga Masters are two painters from the León and Astorga area whose work dates back to the turn of the 16th century. The style of the former combines the Flemish with the Hispanic Late Gothic tradition in a really personal trace. The latter keeps a Nordic reminiscent language, while adding an Italian quattrocentista legacy and its interest for the spatial coherence to it. Both were important figures in the diocesan area, one of the most active personalities, in fact, of the moment. The Renaissance man knew the Hispano-Flemish painter and his production; he could even have been trained around his workshop. This thesis defines the character of both artists, their catalogue, circle and collaborators. In addition, it identifies new Castilian masters.