Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats
Estudi de la vida i la trajectòria intel·lectual i política de Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), capellà i propagandista catòlic sabadellenc, autor d’una ingent obra periodística, catequètica i d’apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular, famós per la publicació de El Liberalismo es pecado (1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l’integrisme catòlic a Catalunya i a Europa durant el darrer terç del segle XIX i fins els nostres dies. De l’experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) Sardà en sortiria convençut que el Liberalisme, una forma moderna d’heretgia, no es podia combatre només des de la Trona sinó que calia incorporar les pròpies armes de propaganda i mobilització política liberals: la utilització de la premsa, la propaganda, l’articulació de nous espais de sociabilitat i mobilització polítiques. Poc original en el terreny doctrinal, Sardà destacarà en canvi per la seva capacitat de modernitzar el propagandisme catòlic i de defensar “Lo viejo, a lo moderno!” Políticament, la seva incapacitat de superar els enfrontaments primer entre catòlics, després entre carlins i alfonsins el convertiren en un dels principals responsables de la impossibilitat de la unitat política dels catòlics.
Estudi de la vida i la trajectòria intel·lectual i política de Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), capellà i propagandista catòlic sabadellenc, autor d’una ingent obra periodística, catequètica i d’apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular, famós per la publicació de El Liberalismo es pecado (1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l’integrisme catòlic a Catalunya i a Europa durant el darrer terç del segle XIX i fins els nostres dies. De l’experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) Sardà en sortiria convençut que el Liberalisme, una forma moderna d’heretgia, no es podia combatre només des de la Trona sinó que calia incorporar les pròpies armes de propaganda i mobilització política liberals: la utilització de la premsa, la propaganda, l’articulació de nous espais de sociabilitat i mobilització polítiques. Poc original en el terreny doctrinal, Sardà destacarà en canvi per la seva capacitat de modernitzar el propagandisme catòlic i de defensar “Lo viejo, a lo moderno!” Políticament, la seva incapacitat de superar els enfrontaments primer entre catòlics, després entre carlins i alfonsins el convertiren en un dels principals responsables de la impossibilitat de la unitat política dels catòlics.
Estudi de la vida i la trajectòria intel·lectual i política de Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), capellà i propagandista catòlic sabadellenc, autor d’una ingent obra periodística, catequètica i d’apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular, famós per la publicació de El Liberalismo es pecado (1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l’integrisme catòlic a Catalunya i a Europa durant el darrer terç del segle XIX i fins els nostres dies. De l’experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) Sardà en sortiria convençut que el Liberalisme, una forma moderna d’heretgia, no es podia combatre només des de la Trona sinó que calia incorporar les pròpies armes de propaganda i mobilització política liberals: la utilització de la premsa, la propaganda, l’articulació de nous espais de sociabilitat i mobilització polítiques. Poc original en el terreny doctrinal, Sardà destacarà en canvi per la seva capacitat de modernitzar el propagandisme catòlic i de defensar “Lo viejo, a lo moderno!” Políticament, la seva incapacitat de superar els enfrontaments primer entre catòlics, després entre carlins i alfonsins el convertiren en un dels principals responsables de la impossibilitat de la unitat política dels catòlics.
929 - Biografies