Antoni Cerdà (c. 1390-1459). Poder polític i promoció eclesiàstica a mitjans del segle XV

Abstract

Antoni Cerdà va néixer a Mallorca cap al 1390. En el moment de la seva mort, que va ocórrer a Roma el 12 de setembre de 1459, era canonge en diverses diòcesis, bisbe de Lleida i cardenal, i, a més, posseïa nombrosos beneficis i altres prebendes arreu de la Corona d’Aragó. Cerdà protagonitzà un fulgurant ascens en la jerarquia eclesiàstica que li permeté la percepció d’abundants rendes i l’ascens social de la seva família. Les causes d’aquesta promoció eclesiàstica s’han de buscar en els vincles que uniren Antoni Cerdà, els papes Nicolau V, Calixt III i Pius II, i el rei Alfons el Magnànim, així com en els amplis coneixements de Teologia que havia adquirit. També sembla que es trobarien en l’origen d’episodis afegits a la vida d’Antoni Cerdà, alguns sense cap fonament històric, altres, fruit de confusions. Aquests episodis que s’han anat divulgant al llarg dels segles. La depuració de la biografia d’Antoni Cerdà, per tant, és una necessitat.

ntoni Cerdà nació en Mallorca hacia 1390. En el momento de su muerte, que sucedió en Roma el 12 de septiembre de 1459, era canónigo en varias diócesis, obispo de Lérida y cardenal, y, además, poseía numerosos beneficios y otras prebendas en la Corona de Aragón. Cerdà protagonizó un fulgurante ascenso en la jerarquía eclesiástica que le permitió la percepción de abundantes rentas y el ascenso social de su familia. Las causas de esta promoción eclesiástica se tienen que buscar en los vínculos que unieron Antoni Cerdà, los papas Nicolás V, Calixto III y Pío II, y el rey Alfonso el Magnánimo, así como en los amplios conocimientos de Teología que había adquirido. También parece que se encontrarían en el origen de episodios añadidos a la vida de Antoni Cerdà, algunos sin ningún fundamento histórico, otros, consecuencia de confusiones. Estos episodios que se han ido divulgando a lo largo de los siglos. La depuración de la biografía de Antoni Cerdà, pues, es una necesidad.

Antoni Cerdà was born in Majorca around the year 1390. At the time of his death, which occurred in Rome on the 12th of September 1459, he was a canon in diverse dioceses, bishop of Lleida, and cardinal, and he furthermore possessed a large number of benefices and other prebends in the Crown of Aragon. Cerdà had had an impressive career in the ecclesiastical hierarchy, which allowed him to receive abundant incomes and the social advancement of his own family. The reasons behind this advancement must be sought in the bonds that united Antoni Cerdà, the popes Nicholas V, Callixtus III and Pius II, and the king Alfonso the Magnanimous, and in the wide knowledge in Theology that he had achieved. They also seem to lie behind some details added to Antoni Cerdà’s life, some of which lack any historical basis, and others that appear to be the result of confusion. These details have been disseminated for centuries. It is therefore indispensable to critically revise the biography of Antoni Cerdà.