Régimen jurídico del patrimonio cultural bibliográfico y documental

Abstract

El tema d'aquesta tesi és el règim jurídic del patrimoni cultural bibliogràfic i documental, tant en la legislació espanyola com en la legislació internacional. L'objectiu principal d'aquest estudi és determinar si, en tots dos àmbits legislatius, s'ha aconseguit una protecció jurídica real, específica i eficaç a l'hora de vetllar per la seva protecció i conservació.

En primer lloc, en relació al Dret internacional, s'ha analitzat la protecció d'aquest tipus de patrimoni en els instruments internacionals que li són aplicables (tractats, convencions, directives i recomanacions, entre d'altres), destacant els de la UNESCO, Unió Europea, UNIDROIT i el Consell d'Europa. S'ha diferenciat entre els que es refereixen a la protecció dels béns culturals durant els conflictes armats i aquells que ho fan en temps de pau, fent especial esment als instruments sobre tràfic il·lícit de béns culturals.

En segon lloc, i en relació al Dret espanyol, s'ha fet un estudi del patrimoni cultural en general, i del patrimoni bibliogràfic i documental en particular, en la història del constitucionalisme. A continuació, s'ha revisat la legislació estatal aplicable, començant per la Llei 16/1985, de 25 de juny de Patrimoni Històric Espanyol, que dedica el títol VII al patrimoni objecte d'aquesta tesi. Pel que fa a la legislació autonòmica, s'han examinat totes aquelles lleis de les disset comunitats autònomes i les ciutats autonòmiques de Ceuta i Melilla, les disposicions de les quals són aplicables al patrimoni bibliogràfic i al documental.

Finalment, s'ha analitzat la protecció d'aquest patrimoni en el vigent Codi Penal, amb l'objectiu de determinar si l'actual normativa és efectiva a l'hora de lluitar contra els delictes comesos sobre el mateix.

El tema de esta tesis es el régimen jurídico del patrimonio cultural bibliográfico y documental, tanto en la legislación española como en la legislación internacional. El objetivo principal de este estudio es determinar si en ambos ámbitos legislativos se ha conseguido una protección jurídica real, específica y eficaz a la hora de velar por su protección y conservación.

En primer lugar, en relación al Derecho internacional, se ha analizado la protección de este tipo de patrimonio en los instrumentos internacionales que le son aplicables (tratados, convenciones, directivas y recomendaciones, entre otros), destacando los de la UNESCO, Unión Europea, UNIDROIT y el Consejo de Europa. Se ha diferenciado entre los que se refieren a la protección de los bienes culturales durante los conflictos armados y aquellos que lo hacen en tiempos de paz, haciendo especial mención a los instrumentos sobre tráfico ilícito de bienes culturales.

En segundo lugar, y en relación al Derecho español, se ha hecho un estudio del patrimonio cultural en general, y del patrimonio bibliográfico y documental en particular, en la historia del constitucionalismo. A continuación, se ha revisado la legislación estatal aplicable, empezando por la Ley 16/1985, de 25 de junio de Patrimonio Histórico Español, que dedica el Título VII al patrimonio objeto de esta tesis. En cuanto a la legislación autonómica, se han examinado todas aquellas leyes de las diecisiete comunidades autónomas y las ciudades autonómicas de Ceuta y Melilla, cuyas disposiciones son aplicables al patrimonio bibliográfico y al documental.

Finalmente, se ha analizado la protección de este patrimonio en el vigente Código Penal, con el objetivo de determinar si la actual normativa es efectiva a la hora de luchar contra los delitos cometidos sobre el mismo.