Hiperprolactinemia en psicosis tempranas: impacto en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes

Abstract

La hiperprolactinèmia és una condició freqüent a la població amb un trastorn psicòtic i les seves conseqüències clíniques més estudiades son les derivades de l'hipogonadisme secundari. No obstant, la prolactina és una hormona amb diversos efectes sobre altres òrgans, alguns encara no del tot coneguts. Els efectes que els nivell alts de prolactina poden tenir en les habilitats cognitives s'han estudiat en models animals i en diferents poblacions no psiquiàtriques, observant un efecte negatiu en alguns processos cognitius. Amb aquest projecte s'estudia la possible relació entre els nivells de prolactina i el rendiment cognitiu en pacients amb un trastorn psicòtic incipient, controlant algunes variables de confusió com l'estat psicopatològic, el tractament amb psicofàrmacs, l'ús de substàncies o els nivells de cortisol plasmàtic. També s'analitza si existeixen diferències de gènere en aquesta relació entre els nivells de prolactina i rendiment cognitiu. Per últim, s'estudia si la reducció dels nivells de prolactina comporta una millora en les habilitats cognitives en pacients amb un prolactinoma. Els resultats obtinguts suggereixen que els nivells alts de prolactina podrien repercutir negativament en el rendiment cognitiu i en la funcionalitat dels pacients amb una psicosi, principalment en homes. Els fàrmacs agonistes dopaminèrgics podrien tenir un efecte procognitiu al reduir els nivells de prolactina en poblacions amb una hiperprolactinèmia crònica.

La hiperprolactinemia es una condición frecuente en la población con un trastorno psicótico cuyas consecuencias más estudiadas han sido las derivadas del hipogonadismo secundario, aunque es una hormona con múltiples efectos a nivel de otros órganos, algunos aún no del todo conocidos. La repercusión que los niveles elevados de prolactina pueden tener sobre las habilidades cognitivas se han estudiado en modelos animales y en diferentes poblaciones no psiquiátricas, observando un efecto negativo en algunos procesos cognitivos. Con este proyecto se estudia la posible relación entre los niveles de prolactina y el rendimiento cognitivo en pacientes con una psicosis incipiente, controlando por posibles variables de confusión como son el estado psicopatológico, el tratamiento con psicofármacos, el uso de sustancias o los niveles de cortisol. Además se analiza si existen diferencias de género en la relación entre los niveles de prolactina y rendimiento cognitivo. Por último, se estudia si la reducción de los niveles de prolactina comporta una mejoría en las habilidades cognitivas en pacientes con un prolactinoma. Los resultados obtenidos sugieren que los niveles elevados de prolactina podrían repercutir negativamente en el rendimiento cognitivo y la funcionalidad de los pacientes con una psicosis, principalmente varones. Los fármacos agonistas dopaminérgicos podrían tener un efecto procognitivo al reducir los niveles de prolactina en poblaciones con hiperprolactinemia crónica.

Hyperprolactinaemia is a common condition in subjects with a psychotic disorder and the most studied consequences have been the ones related to the secondary hypogonadism. However, prolactin plays important roles in other tissues and some of them are poorly understood. The negative relationship between increased prolactin levels and some cognitive processes has been demonstrated in animal studies and non-psychiatric populations. This project aims to explore the relationship between prolactin levels and cognitive habilities in patients with an early psychosis. We also analize whether prolactin reduction is associated with cognitive improvement in patients with prolactinomas. The results of this work suggest that high prolactin levels could have a negative effect in some cognitive processes in patients with an early psychosis, mostly in men. The reduction in prolactin levels in patients with prolactinoma is followed by an improvement in cognitive abilities in several domains. This findings suggest that dopaminergic agonist drugs could have a procognitive effect in people with cronic hyperprolactinaemia.