Derecho y ciencias. La configuración de una relación constante

Abstract

La respuesta del Derecho a los avances de las ciencias, ha estado presente en la historia de la humanidad, ¿cuán presente han estado ambos en el desarrollo del ser humano en la historia? La forma en que ha venido dándose esta respuesta no parece responder a un hilo conductor, objetivos o finalidad determinada; por el contrario, ante cada avance, encontramos una respuesta reaccionaria, de férrea oposición al cambio, de aceptación por obligación, y justo, para cuando se encuentra cómodo con la situación, por efecto de la evolución científica, se ve obligado a repetir el ciclo. Observamos hechos históricos tales como: El de Giordano Bruno, condenado a la hoguera a causa de sus formulaciones teóricas; destino que parecía repetir Galileo Galilei, o los recientemente realizados cuestionamientos en la puesta en marcha de máquinas o procedimientos que generan dudas. Sin embargo, el crecimiento exponencial de los aportes de las ciencias a la humanidad ha generado muchos más conflictos al interior del Derecho, en especial, la incertidumbre. El desconocimiento reconocido en muchas áreas del conocimiento por parte de las ciencias, la complejidad, el medio ambiente, los Derechos Humanos y el reconocimiento de estos derechos a futuras generaciones, obligan a replantear la suficiencia de las respuestas dadas por el Derecho a los avances de las ciencias. Esta tesis estudia el marco legal con que el Derecho históricamente ha enfrentado los avances en las ciencias, identificando la configuración actual de la relación Derecho – Ciencias y algunas medidas que consideramos útiles para reformular y mejorar esta relación.

La resposta del Dret als avenços de les ciències ha estat present en la història de la humanitat quan present han estat tots dos en el desenvolupament de l'ésser humà en la historia. La forma en què ha vingut donant-se aquesta resposta, no sembla respondre a un fil, objectius o propòsits; al contrari, davant de tots els avenços, trobem una resposta reaccionària, de fèrria oposició al canvi, acceptació per obligació, i just, per a quan es troba còmode amb la situació, per efecte de l'evolució científica, es veu obligat a repetir el cicle. Observem fets històrics com Giordano Bruni a la foguera per les seves formulacions teòriques, destí que semblava repetir Galileu Galilei, o els recentment qüestionaments realitzats davant la posada en marxa de màquines o procediments que generen dubtes. No obstant això, el creixement exponencial de les aportacions de les ciències a la humanitat, han generat molts més conflictes a l'interior del Dret, especialment, la incertesa, el desconeixement reconegut en moltes àrees del coneixement per part de les ciències, la complexitat, el medi ambient, els drets humans i el reconeixement d'aquests drets a futures generacions, obliguen a replantejar la suficiència de les respostes donades pel Dret als avenços de les ciències. Aquesta tesi estudia el marc legal amb què el Dret històricament ha enfrontat els avenços en les ciències, identificant la configuració actual de la relació Dret - Ciències i algunes mesures que considerem útils per reformular i millorar aquesta relació.

The answer of the Law to the advances of science has been present in the history of humanity, as they have been both present in the development of human history. The form in which this answer has been given does not seem to respond to a defined path, objectives or purpose; on the contrary, in the face of every advance, we find a reactionary answer, of stern opposition to change, acceptance by obligation, and only, when it is comfortable with the situation, it is forced to repeat the cycle by the effect of scientific evolution. We observe historical facts as Giordano Bruni at the stake for his theoretical formulations, a destiny that seemed to be repeated by Galileo Galilei, or the recently made questions to the implementation of machines or procedures that generate doubts. However, the exponential growth in the contributions of science to mankind has generated many more conflicts within the Law; especially, uncertainty, ignorance recognized in many areas of knowledge by the sciences, complexity, environment, human rights and the recognition of these rights to future generations, all of them obligate to rethink the sufficiency of the answers given by the Law to the advances of the sciences. This doctoral thesis studies the legal framework with which the law has historically taken on advances in the sciences, identifying the current configuration of the Law - Science relationship and some measures that we consider useful to reformulate and improve this relationship.