Imputación extraordinaria. Elementos conceptuales y normativos para un modelo de responsabilidad jurídico-penal

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
dc.contributor.author
Valiente Ivañez, Vicente
dc.date.accessioned
2018-09-07T07:59:52Z
dc.date.available
2020-06-01T02:00:17Z
dc.date.issued
2018-06-02
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/650415
dc.description.abstract
La presente investigación pretende ofrecer elementos conceptuales y normativos para demostrar el rendimiento explicativo de un modelo de imputación extraordinaria. Este modelo es aplicable a varios grupos de casos que se presentan de manera distintiva a lo largo del análisis dogmático del delito. El elemento que los distingue de otros grupos de casos y que los identifica entre sí es una específica estructura fáctica y analítica en su aparición como hechos delictivos. A partir de esta estructura, los grupos de casos bajo examen pueden ser calificados como “casos complejos”. En términos de atribución de responsabilidad jurídico-penal, la complejidad reside en que el sujeto que realiza un tipo delictivo no dispone al momento de realizarlo de las condiciones personales que permiten hacerle jurídico-penalmente responsable en virtud de la aplicación de una regla de imputación ordinaria. Esta consecuencia jurídica recibe el nombre de defecto de imputación. El reconocimiento jurídico de un defecto de imputación no impide, sin embargo, considerar al sujeto responsable de la realización del hecho delictivo en la medida en que quepa hacerle personalmente responsable, a su vez, de su propio defecto de imputación. Ante la falta de comunicación efectiva entre el sujeto y la correspondiente norma de comportamiento, cuyo seguimiento intencional es la expectativa básica de cualquier sistema normativo, esta operación de imputación extraordinaria sólo se deja legitimar en la medida en que el sujeto deje de asegurar la capacidad de seguir la norma cuando ello le era exigible. Esta expectativa de aseguramiento, que puede ser designada como secundaria, se configura como una incumbencia legitimada en un concepto de persona en derecho responsable.
dc.description.abstract
La present investigació pretén oferir elements conceptuals i normatius per demostrar el rendiment explicatiu d’un model d’imputació extraordinària. Aquest model és aplicable a diversos grups de casos que es presenten de manera distintiva al llarg de l’anàlisi dogmàtic del delicte. L’element que els distingeix d’altres grups de casos i que els identifica entre si és una específica estructura fàctica i analítica en la seva aparició com a eventuals fets delictius. A partir d’aquesta estructura, els grups de casos sota examen poden ser qualificats com a “casos complexos”. En termes d’atribució de responsabilitat juridicopenal, la complexitat resideix en que el subjecte que realitza un tipus delictiu no disposa al moment de realitzar-lo de les condicions personals que permeten fer-lo penalment responsable en virtut de l’aplicació d’una regla d’imputació ordinària. Aquesta conseqüència jurídica rep el nom de defecte d’imputació. El reconeixement jurídic d’un defecte d’imputació no impedeix, però, considerar al subjecte responsable de la realització del fet delictiu en la mesura que se’l pugui fer personalment responsable, al seu torn, del seu propi defecte d’imputació. Davant la falta de comunicació efectiva entre el subjecte i la corresponent norma de comportament, el seguiment intencional de la que és l’expectativa bàsica de qualsevol sistema normatiu, aquesta operació d’imputació extraordinària només es deixa legitimar en la mesura que el subjecte deixi d’assegurar la capacitat de seguir la norma quan això li era exigible. Aquesta expectativa d’assegurament, que pot ser designada com a secundària, es configura com una incumbència legitimada en un concepte de persona en dret responsable.
dc.description.abstract
The present research aims to offer conceptual and normative elements to demonstrate the explanatory performance of an extraordinary imputation model. This model is applicable to several groups of cases that are presented in a distinctive way throughout the dogmatic analysis of the crime. The element that distinguishes them from other groups of cases and that identifies them among themselves is a specific factual and analytical structure in their appearance as eventual criminal acts. From this structure, the groups of cases under examination can be classified as “complex cases”. In terms of attribution of criminal responsibility, the complexity lies in the fact that the subject that performs a criminal offense does not have at the time the personal conditions that allow him to be held criminally responsible under the application of an ordinary imputation rule. This legal consequence is called the imputation defect. The legal recognition of a defect of imputation does not prevent, nevertheless, to consider the subject responsible for the criminal act insofar as it can be made personally responsible, in turn, for its own defect of imputation. Given the lack of effective communication between the subject and the corresponding norm, whose intentional follows is the basic expectation of any regulatory system, this operation of extraordinary imputation is only allowed to be legitimized insofar as the subject fails to ensure the capacity to follow the rule when it was required. This expectation of assurance, which can be designated as secondary, is configured as a concern legitimized in a concept of person in law responsible.
dc.format.extent
401 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Teoria jurídica del delicte
dc.subject
Teoría jurídica del delito
dc.subject
Legal theory of crime
dc.subject
Negligència (Dret)
dc.subject
Negligencia
dc.subject
Negligence
dc.subject
Error (Dret)
dc.subject
Error (Derecho)
dc.subject
Mistake (Law)
dc.subject.other
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
dc.title
Imputación extraordinaria. Elementos conceptuales y normativos para un modelo de responsabilidad jurídico-penal
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
34
dc.contributor.director
Gómez Martín, Víctor
dc.embargo.terms
24 mesos
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

VVI_TESIS.pdf

2.527Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)