Geopolitical and urban changes in Sarajevo (1995 – 2015)

Abstract

During the collapse of Socialist Yugoslavia and amid a concomitant process to ethnically divide Bosnia, Sarajevo suffered through a siege which after three-and-a-half years resulted in a completely new social, political and territorial order. Following the signing of the peace agreement in Paris in December 1995, to end the war in Bosnia, the city simultaneously experienced a transition from war to peace and from socialism to capitalism. This double transition was marked by increasing intervention from the international community, who deployed an administration in Bosnia and Herzegovina to supervise the implementation of the peace agreement. Despite the fact that no specific local peace-building mission was established in Sarajevo, the Office of the High Representative (OHR), in charge of supervising the civilian annexes of the agreement, became particularly involved in the supervision, coordination and even execution of several key processes shaping its urban transformation, in areas such as the management of land, economic transition and the reconstruction of Sarajevo’s intrinsic ethnic diversity. Thus, this dissertation analyses the role of the OHR in the urban transformation of the symbolic Bosnian capital during the post-war period with an ultimate focus on the impact of those policies, developed mostly between 1995 and 2003, in the current ethnic and spatial configuration of the city.

En l’àmbit dels estudis urbans Sarajevo no és un cas d’estudi menor degut al seu simbolisme, amb un pes significatiu en la història contemporània continental, així com també per la llarga tradició de diversitat, inicialment religiosa i posteriorment ètnica, i de convivència al llarg de la seva història. Sarajevo és, de fet, un cas peculiar, sinó únic, en el sentit que la coexistència entre les diverses comunitats és una característica intrínseca de la ciutat, havent estat promoguda pels principals governs responsables dels tres períodes de major expansió urbana. Aquesta llarga tradició va rebre una de les seves principals agressions durant el col·lapse de la Iugoslàvia socialista. En el marc d’un procés de territorialització ètnica de Bòsnia i Hercegovina, desenvolupat principalment pels líders polítics serbobosnians conjuntament amb els sèrbies, Sarajevo va acabar sent sotmesa a tres anys i mig de setge que van provocar una profunda transformació de l’ordre social, ètnic, polític i territorial. Després de la signatura dels acords de pau a París el desembre de 1995, coneguts com els Acords de Dayton, que van posar fi a la guerra a Bòsnia, la ciutat va emprendre el període postbèl·lic destruïda, encerclada i dividida, amb una àrea assetjada sota control del Govern de Bòsnia i Hercegovina i els sectors perifèrics, i fins i tot alguns barris centrals, sota domini de les tropes serbobosnianes.