Les llànties romanes de Baetulo

Abstract

L’objectiu principal del nostre estudi és donar a conèixer uns materials ceràmics, les llànties, des d’una nova perspectiva metodològica intentant posar-les al nivell de qualsevol treball científic dins del camp de la ceramologia. El jaciment de procedència d’aquests materials és la ciutat romana de Baetulo (Badalona) situada entre dos de les ciutats més importants de la Tarraconenses com són Emporiae (Empúries) i Tarraco (Tarragona) i que presenta per sí mateixa una important dinàmica comercial gràcies al cultiu i exportació del vi, i que fa del seu port, un punt tant de sortida com d’entrada de mercaderies.

La principal problemàtica en l’estudi de les llànties ha estat la manca d’una tipologia consensuada per part dels investigadors a l’hora de classificar el material, fet que ha multiplicat la nomenclatura per un sol tipus dificultant enormement la correcta identificació del material a estudiar. Això ha comportat també greus problemes amb la cronologia d’aquestes ceràmiques, moltes d’elles datades a partir de principis estilístics i no pas gràcies al context arqueològic en el qual han estar trobades. En aquest treball doncs, s’ha dedicat a fer una anàlisis de totes les principals tipologies existents per tal d’identificar-ne els problemes i proposar quines són les més adients a l’hora de classificar el material, oferint solucions per aquelles llànties de difícil assignació degut a la manca dels principals indicadors utilitzats per la seva correcta identificació. Així doncs, s’ha dividit el material en grans grups segons les seves característiques morfològiques en llànties republicanes, de volutes, dics, les firmalampen (o de canal), les cristianes (o de TSA) i un grup per aquelles que no es poden ubicar en cap dels anteriors.

Degut a la naturalesa dels materials presentats en aquesta tesi, hem separat aquell que procedeix d’excavacions científiques (1562 individus) completament identificables i datables, d’aquell material (1032 individus) que si bé sabem que procedeix de Baetulo, va ser dipositat al museu de Badalona sense un context estratigràfic clar. Això ens ha permès poder datar les llànties segons altres materials con és la Terra Sigillata, oferint l’objecte amb el seu context i podent realitzar d’aquesta manera també, una seqüencia dels tipus de llàntia que estaven en circulació en una època determinada.

Ens ha interessat moltíssim intentar identificar els possibles punts de producció de les llànties romanes de Baetulo, intentant superar principis con la decoració o les marques (epigràfiques o no) que aquest material presenta. No hem pogut realitzar estudis arqueomètrics per tal d’obtenir unes dades objectives que haguessin estat molt difícils de comparar ja que pocs són els estudis publicats que categoritzen aquest tipus de ceràmica. Un altra de les realitats que ens hem trobat és la manca de llànties que compleixin els quatre principis bàsics per poder parlar de produccions: procedència estratigràfica, tipus identificable, marca i decoració. Malauradament, en el moment de realitzar el nostre estudi, no hi havia pràcticament cap obra de referència o monografia de materials lluernaris procedents d’excavacions científiques on es tingués identificat el seu context, així que també ens ha estat molt difícil poder teoritzar sobre les possibles relacions comercials de la ciutat de Baetulo amb aquests jaciments propers, com també delimitar d’una forma clara quines eres les rutes de comerç entre la nostra ciutat i altres punts de l’Imperi com podia ser la mateixa península itàlica, el sud de la Gàl·lia o ja en època més avançada, amb el nord d’Àfrica. Tanmateix, hem pogut identificar, datar i estudiar tant marques com decoracions d’un gran volum de material que dóna una perspectiva interessant de cara a les futures investigacions sobre les llànties romanes, situant-les dins de l’estudi de la ceramologia al mateix nivell que altres grans produccions ceràmiques.

The main objective of this study is the analysis of the roman lamps from a new methodological perspective, trying to consider them at the level of any scientific work in the field of ceramology. The site of origin of these materials is the Roman city of Baetulo (Badalona) located between two of the most important cities of the Tarraconenses, such as Emporiae (Empúries) and Tarraco (Tarragona). We offer an analysis of all the existing typologies in order to identify their problems and to propose the best ones when it comes to classifying the material, offering solutions for those lamps which have difficult allocation due to the lack of the main indicators used for its correct identification. Thus, the material has been divided into large groups according to its morphological characteristics: republican, volutes, discus, firmalampen, Christian (or TSA) and a group for those that cannot be locate in any of the previous ones.

We have been very interested in trying to identify the possible points of production of the Roman lamps found in Baetulo, trying to overcome principles with the decoration or the marks (epigraphic or not) that this material presents. Unfortunately, we were not able to carry out archaeometric studies in order to obtain objective data, which, by the way, would have been very difficult to compare because the lack of published studies that categorized this type of ceramics. Lamentably, at the time this tesis has been carried out, there was no papers of reference related to scientific excavations which contexts could be clearly identified, for that, it has been very difficult to theorize about the possible commercial relations of the city of Baetulo with their nearby sites, as well as clearly delimiting the routes of trade between our city and other points of the Empire, such as the Italic peninsula, southern Gaul and North Africa.