Propiedad intelectual: transformaciones jurídicas y conflictos sociales en el ámbito de internet. Un debate sobre la socialización de la cultura

Abstract

La propiedad intelectual es una figura jurídica presente en una gran cantidad de ordenamientos jurídicos de todo el mundo. Ello se explica por sus beneficios teóricos, tanto para los artistas y creadores como para la industria que rodea los bienes culturales. Incluso, a través de la figura del dominio público —que es el resultado de la caducidad de los derechos de autor— se esgrime que los bienes retornan a la sociedad y, por lo tanto, se posibilita que ésta pueda disfrutar de ellos libremente. En el presente trabajo, por el contrario, se defiende que la propiedad intelectual y el copyright son figuras cuya principal función es la de garantizar el funcionamiento de los bienes culturales como objeto de comercio. Esta situación tiene consecuencias negativas para los artistas y creadores, que no logran obtener los recursos suficientes de su actividad artística; también para la población, que sólo puede acceder a los bienes culturales mediante intercambios mercantiles o gracias a la intervención de entes públicos. Esta dinámica de funcionamiento, sin embargo, se ha visto afectada por la aparición de nuevos fenómenos tecnológicos, en especial la digitalización e internet, lo que ha permitido percibir con mayor claridad algunos problemas e incongruencias de la figura de la propiedad intelectual.

La propietat intel·lectual és una figura jurídica que es troba present a una gran quantitat d’ordenaments jurídics de tot el món. La qual cosa s’explica pels teòrics beneficis que té tant pels artistes com per la indústria que rodeja els béns culturals. Inclús, a través de la figura del domini públic —que és resultat de la caducitat dels drets d’autor— s’esgrimeix que els béns retornen a la societat per tal que aquesta en pugui gaudir lliurement. Contràriament, en el present treball es defèn que la propietat intel·lectual i el copyright són figures la principal funció de les quals és la de garantir el funcionament dels béns culturals com a objecte de comerç. Això té unes conseqüències negatives pels artistes i creadors, que no aconsegueixen obtenir els recursos suficients de la seva activitat artística; també per a la població, que només pot accedir als béns culturals mitjançant intercanvis mercantils o gràcies a la intervenció d’ens públics. Aquests dinàmica de funcionament, no obstant, s’ha vist afectada per l’aparició de nous fenòmens tecnològics, en especial la digitalització i internet, cosa que ha permès percebre amb una major claredat alguns dels problemes i incongruències de la figura de la propietat intel·lectual.

Copyright is a legal concept present in a large number of legal systems around de world. This is explained by its theoretical benefits, both for artists and creators as for the industry that surrounds cultural goods. Even through the figure of the public domain, which results from the expiration of copyright, it is argued that goods return to society and, therefore, enable it to freely enjoy them. In the present dissertation, on the contrary, it is defended that copyright is a figure whose main function is to guarantee that cultural goods can function as commodities. This has negative consequences for artists and creators, who fail to obtain sufficient resources from their artistic activity; Also for the population, who can only access cultural goods through market exchanges or thanks to the intervention of public entities. This dynamic of operation, however, has been affected by the appearance of new technological phenomena, especially digitization and the internet, which has allowed to perceive more clearly some problems and inconsistencies of the intellectual property figure.