Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic
El terme “urbanització” no ha estat mai objecte de definició positiva, i el seu ús —àdhuc normatiu— com si es tractés d’una existent institució juridicoadministrativa resulta imprecís, donant lloc a ambivalències i a interpretacions errònies de normatives sectorials no urbanístiques. L’anàlisi de quin fou l’origen civil d’aquelles primeres realitats (Llei del sòl de 1956), i de la seva posterior evolució al bloc de la refosa de 1976, que ultrapassà en molt l’exercici d’una simple refosa, constitueixen el primer i segon objectius del treball. Aquelles “urbanitzacions” (civils) van ser reconvertides en un procés, que arrenca en l’època de la transició, que anomenem de “publificació”, dut a terme, amb una plausible voluntat subjacent propiciadora que fos l’ambivalent normativa la que comportés la “publificació” d’aquelles realitats, amb el conseqüent trasllat de les responsabilitats privades d’execució i manteniment a l’àmbit públic. Explicar els condicionants normatius dels procesos de “publificació” dels objectes unitaris del dret privat “urbanitzacions particulars”, i com es van esdevenir aquests, constitueix el segon dels objectius de la investigació. L’anàlisi de l’evolució normativa posterior al bloc normatiu de 1976, amb l’actual regulació dels complexos immobiliaris privats, que ens ubica en l’actual conjuntura, constitueix el tercer objectiu. El quart objectiu, apuntar no el que una “urbanització” sigui, sinó, simplement, què sigui allò que per “urbanització” hagi d’entendre’s. Oferir una plausible definició normativa inequívoca del vocable en el dret administratiu no per dotar-la de cap contingut novedós, sinó justament, per negar-li el que no li correspon, aquella categorització d’objecte o d’institució immerescudament assolida. Proposar, en definitiva, una simple conceptualització sense objecte. Una “urbanització”, s’ha necessàriament de concloure a la vista de tota la investigació, no és res, no gaudeix de cap característica inherent que la faci mereixedora de constituir-se en cap objecte del dret conceptualitzable com a tal.
El término “urbanización” no ha sido nunca objeto de definición positiva, y su uso —incluso normativo— como si se tratara de una existente institución jurídicoadministrativa resulta impreciso, dando lugar a ambivalencias y a interpretaciones erróneas de normativas sectoriales no urbanísticas. El análisis de cuál fue el origen civil de aquellas primeras realidades (Ley del Suelo de 1956), y de su posterior evolución en el bloque de la refundición de 1976, que sobrepasó en mucho el ejercicio de una simple refundición, constituye el primer objetivo del trabajo. Aquellas “urbanizaciones” (civiles) fueron reconvertidas en un proceso, que arranca en la época de la transición, que llamamos de “publificación”, llevado a cabo, con una plausible voluntad subyacente propiciadora que fuera la ambivalente normativa la que comportara la “publificación” de aquellas realidades, con el consecuente traslado de las responsabilidades privadas de ejecución y mantenimiento al ámbito público. Explicar los condicionantes normativos de los procesos de “publificación” de los objetos unitarios del derecho privado “urbanizaciones particulares”, y cómo tuvieron lugar estos, constituye el segundo de los objetivos de la investigación. El análisis de la evolución normativa posterior al bloque normativo de 1976, con la actual regulación de los complejos inmobiliarios privados, que nos ubica en la actual coyuntura, constituye el tercer objetivo. El cuarto objetivo, apuntar no lo que una “urbanización” sea, sino, simplemente, qué sea lo que por “urbanización” deba entenderse. Ofrecer una plausible definición normativa inequívoca del vocablo en el derecho administrativo no para dotarla de ningún contenido novedoso, sino justamente, para negarle el que no le corresponde, aquella categorización de objeto o de institución inmerecidamente alcanzada. Proponer, en definitiva, una simple conceptualización sin objeto. Una “urbanización”, se ha necesariamente de concluir a la vista de toda la investigación, no es nada, no goza de ninguna característica inherente que la haga merecedora de constituirse en objeto alguno del derecho conceptualitzable como tal.
The term “urbanization” has never been the subject of a positive definition, and its use —even normative— as an existing legal and administrative institution is imprecise, leading to ambivalences and misrepresentations of non-urbanistic sectorial regulations. The analysis of the origin of those first realities (1956 Law), and its subsequent evolution in the block of the 1976 Rebuilt text, which far outstripped the exercise of a simple recasting, they constitute the first objective of the work. These “urbanizations” (civil law realities) were converted into a process, which starts at the time of the transition, which we call “publishing”, carried out, with a plausible underlying conducive that would be the ambivalent normative that would entail the “publishing”" of those realities, with the consequent transfer of the private responsibilities of execution and maintenance to the public domain. Explain the regulatory constraints of the processes of “publishing” the unitary objects of the private law “private urbanizations”, and how the processes happened, it constitutes the second of the objectives of the investigation. The analysis of the regulatory evolution following the 1976 regulatory bloc, with the current regulation of private real estate complexes, which places us in the current situation, constitutes the third objective. The fourth objective, to point out not what an “urbanization” is, but simply what it is for urbanization to be understood. To offer a plausible unambiguous normative definition of the word in the administrative law not to endow it with any new content, but just to deny what does not correspond to it, that categorization of object or institution immersionally achieved. To propose, in short, a simple conceptualization without an object. A “urbanization” must necessarily be concluded in the light of all the research, it is nothing, it does not enjoy any inherent characteristic that makes it worthy of being constituted in any object of the conceptualizable right as such.
urbanisme; urbanització; urbanitzacions; urbanismo; urbanización; urbanizaciones; urbanism; urbanization; urbanizations
34 - Derecho; 342 - Derecho constitucional. Derecho administrativo; 349 - Ramas especializadas del derecho. Materias legales varias; 35 - Administración pública. Gobierno. Asuntos militares
Ciències Socials i jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.