Dehydration in older people institutionalised in nursing homes: prevalence, associated factors and approach

Author

Masot, Olga

Director

Botigué, Teresa

Date of defense

2018-09-14

Pages

201 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria

Abstract

Objectiu: 1) Identificar els factors de risc associats a la deshidratació a nivell internacional; 2) determinar la prevalença i els factors associats a la deshidratació en les persones grans institucionalitzades en una residència de Lleida; 3) establir la prevalença de la baixa ingesta hídrica en les persones grans institucionalitzades a Lleida i analitzar els factors que s’hi associen; i 4) examinar les intervencions existents a nivell internacional per l’abordatge de la deshidratació i la millora de la ingesta de líquids. Metodologia: En primer lloc, es va realitzar una scoping review sobre els factors de la deshidratació, seguint la metodologia d’Arksey i O'Malley (2005), per tal de definir les variables susceptibles d’estudi. Seguidament, es va dur a terme un estudi descriptiu i transversal en una residència de Lleida. La mostra va ser el total de residents, tots ells majors de 65 anys. Les dades recollides van ser la deshidratació (BUN/Cr < 21) i variables sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i mentals. Posteriorment, es va realitzar una altra scoping review, seguint la mateixa metodologia, per conèixer quines intervencions s'havien dut a terme per tal d’abordar-la. Resultats: La prevalença de deshidratació va ser del 75,5% (IC 95% 65,5 – 85,5) en el total dels 96 residents. Es van associar de manera independent el ser dona (OR = 9,37; IC 95% 2,15 ‒ 40,87), tenir una ingesta hídrica < 1.500 ml (OR = 2,16; IC 95% 1,38 ‒ 8,51), el risc d’úlceres per pressió (UPP) (OR = 1,68; IC 95% 1,35 ‒ 6,93) i la disfàgia (OR = 4,53; IC 95% 2,31 ‒ 15,56). Per altra banda i donada la relació entre la deshidratació i la baixa ingesta hídrica, es van analitzar els factors associats a aquesta última. Com a resultats, el 34% dels residents ingeria < 1.500 ml/dia, però el 94,3% no bevia segons els seus estàndards recomanats. A més, es van trobar factors coincidents amb la deshidratació, el risc d’UPP i la disfàgia. Quant a les intervencions per abordar-los, es va veure que les invasives (seroteràpia intravenosa i subcutània) milloraven la clínica de la deshidratació, però produïen reaccions locals. Mentre que les no invasives (assistència individualitzada, estimulació per beure més i oferir una varietat de begudes) augmentaven la ingesta i milloraven els paràmetres analítics de deshidratació. Conclusions: És important ressaltar la magnitud del problema de la deshidratació, present en 3 de cada 4 residents, i un dels seus factors associats, la baixa ingesta hídrica, sent un terç d’ells els que no bevien suficientment. Els resultats obtinguts ajuden a identificar i comprendre els seus factors en la gent gran institucionalitzada. Per tant, serveixen de base per a desenvolupar futures estratègies per al seu abordatge, donat que no s’ha trobat evidència en el nostre territori.


Objetivo: 1) Identificar los factores de riesgo asociados a la deshidratación a nivel internacional; 2) determinar la prevalencia y los factores asociados a la deshidratación en las personas mayores institucionalizadas en una residencia de Lleida; 3) establecer la prevalencia de la baja ingesta hídrica en las personas mayores institucionalizadas en Lleida y analizar los factores que se asocian; y 4) examinar las intervenciones existentes a nivel internacional para el abordaje de la deshidratación y la mejora de la ingesta de líquidos. Metodología: En primer lugar, se realizó una scoping review sobre los factores de la deshidratación, siguiendo la metodología de Arksey y O'Malley (2005), para definir las variables susceptibles de estudio. Seguidamente, se realizó un estudio descriptivo y transversal en una residencia de Lleida. La muestra fue el total de residentes, todos ellos mayores de 65 años. Los datos recogidos fueron la deshidratación (BUN/Cr <21) y variables sociodemográficas, clínicas, funcionales y mentales. Posteriormente, se realizó otra scoping review, siguiendo la misma metodología, para conocer qué intervenciones se habían llevado a cabo para abordarla. Resultados: La prevalencia de deshidratación fue del 75,5% (IC 95% 65,5 ‒ 85,5) en el total de los 96 residentes. Se asociaron de manera independiente el ser mujer (OR = 9,37; IC 95% 2,15 ‒ 40,87), tener una ingesta hídrica < 1.500 ml (OR = 2,16; IC 95% 1,38 ‒ 8,51), el riesgo de UPP (OR = 1,68; IC 95% 1,35 ‒ 6,93) y la disfagia (OR = 4,53; IC 95% 2,31 ‒ 15,56). Por otra parte y dada la relación entre la deshidratación y la baja ingesta hídrica, se analizaron los factores asociados a esta última. Como resultados, el 34% de los residentes ingería < 1.500 ml/día, pero el 94,3% no bebía según sus estándares recomendados. Además, se encontraron factores coincidentes con la deshidratación, el riesgo de UPP y la disfagia. En cuanto a las intervenciones para abordarlos, se vio que las invasivas (sueroterapia intravenosa y subcutánea) mejoraban la clínica de la deshidratación, pero producían reacciones locales. Mientras que las no invasivas (asistencia individualizada, estimulación para beber más y ofrecer una variedad de bebidas) aumentaban la ingesta y mejoraban los parámetros analíticos de deshidratación. Conclusiones: Es importante resaltar la magnitud del problema de la deshidratación, presente en 3 de cada 4 residentes, y uno de sus factores asociados, la baja ingesta hídrica, siendo un tercio de ellos los que no bebían suficientemente. Los resultados obtenidos ayudan a identificar y comprender sus factores en las personas mayores institucionalizadas. Por lo tanto, sirven de base para desarrollar futuras estrategias para su abordaje, dado que no se ha encontrado evidencia en nuestro territorio.


Objective: 1) Identify risk factors associated with dehydration on an international level; 2) determine the prevalence and the factors associated with dehydration among older people institutionalised in a nursing home in Lleida; 3) establish the prevalence of low fluid intake in institutionalised older people in Lleida and to analyse the factors associated with this; and 4) determine the different model of care to treat dehydration and to improve the fluid intake. Methodology: Firstly, a scoping review was performed on the dehydration factors, following the methodology of Arksey and O'Malley (2005), in order to define variables selected to study. Subsequently, a cross-sectional pilot study was carried out at a nursing home in Lleida. The sample was the total of residents, all of them over 65 years old. The data collected were dehydration marker (BUN/Cr < 21) and sociodemographic, clinical, functional and mental variables. Afterwards, another scoping review was carried out, following the same methodology as the first, to identify what interventions had been carried out to address it. Results: The prevalence of dehydration was 75.5% (IC 95% 65.5 ‒ 85.5) in the total of 96 residents. Female (OR = 9.37; 95% CI 2.15 ‒ 40.87), had a fluid intake < 1500 mL (OR = 2.16; 95% CI 1.38 ‒ 8.51), the risk of pressure ulcers (OR = 1.68; 95% CI 1.35 ‒ 6.93) and dysphagia (OR = 4.53; 95% CI 2.31 ‒ 15.56) were associated with dehydration independently. On the other hand and given the relationship between dehydration and low fluid intake, the factors associated with the latter were analysed. As a result, 34% of residents were in < 1500 mL/day, but 94.3% did not drink according to their recommended standards. In addition, factors that coincided with dehydration, the risk of pressure ulcers and dysphagia were found. Regarding interventions to address them, it was found that invasive methods (intravenous and subcutaneous serotherapy) improved the dehydration clinic, but produced local reactions. Meanwhile, non-invasive interventions (individualised assistance, stimulation to drink more and offer a variety of drinks) increased intake and improved the analytical parameters of dehydration. Conclusions: It is important to emphasize the magnitude of the problem of dehydration, present in 3 out of 4 residents, and one of its associated factors, low fluid intake, with one third of them who did not drink sufficiently. The results obtained help to identify and understand its factors in institutionalised older people. Therefore, they serve as a basis to develop future strategies to approach this problem, since there has been no prior evidence in our territory.

Keywords

Deshidratació; Persones grans; Residencia; Deshidratación; Gente mayor; Residencia; Dehydration; Older people; Nursing home

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Medicina

Documents

Toma1de1.pdf

1.698Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)