Les pràctiques narratives en la formació de la identitat del mestre. Una etnografía educativa entorn l'autobiografia educativa en la formació inicial de mestres

Abstract

El tema d’estudi d’aquesta tesi són les pràctiques narratives, específicament, l’autobiografia educativa, en la formació inicial de mestres a través d’una metodologia qualitativa, concretament de l’etnografia educativa i circumscrita en el cas singular dels estudiants de primer curs del Grau d’Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), amb la intenció de defensar les pràctiques narratives -que donen un lloc privilegiat a l’experiència i a la reflexió- com a mètodes especialment adequats i renovadors en la formació universitària dels mestres. Hi ha cinc qüestions que han anat sortint i aflorant durant el procés de recerca i que han esdevingut eixos claus i concloents de la investigació:

1. Construir saber pedagògic des de l’experiència i des de la reflexió dels estudiants:

He constatat com els estudiants han construït saber pedagògic des de l’experiència a través de l’autobiografia educativa i m’he pogut adonar de la importància que aquesta té a l’hora de construir-lo. L’anàlisi i la interpretació dels relats i de les narratives dels estudiants palesen com ells tenen la possibilitat de passar del passat escolar viscut al present com a mestres en formació i, sobretot, de projectar-se en el futur com a docents; igualment, mostren la diversitat d’idees integrades, agafades de la realitat i de la seva vida escolar, i sobre les quals han construït un saber pedagògic.

2. La narrativa i la construcció de la identitat docent:

Aquesta recerca m’ha donat l’oportunitat de comprovar la vinculació estreta que existeix entre la narrativa i la maduració i la construcció de la identitat docent. És a dir, com escriure ajuda els estudiants a madurar i a construir la identitat docent, quan tot just inicien la seva formació com a mestres. L’ús de la narrativa ajuda els estudiants a mostrar-se, a conèixer-se a si mateixos i a reconèixer-se tal com són, és a dir, quan els alumnes relaten i es relaten comprenen millor la singularitat de cadascú -la d’ells mateixos, però també la dels altres, la dels seus companys-. A través de les narracions els estudiants es posicionen, projecten les expectatives que tenen sobre l’educació en general i sobre la seva futura feina, aclareixen les seves opinions, els seus punts de vista i les seves opcions educatives. En definitiva, gràcies a la pràctica de la narrativa autobiogràfica, els estudiants desenvolupen, maduren i creixen en la seva identitat docent; són partícips d’una transformació en la construcció de la identitat docent.

3. La dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal amb l’acompanyament o el guiatge d’un tutor experimentat:

M’ha possibilitat constatar la importància d’aquest treball en un espai o marc de grup reduït i, concretament, la manera com es dinamitza. Això és, una dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal. He vist com la pròpia vida del grup(s) creix i es desplega gràcies al diàleg, a la participació, a la implicació i a la donació dels estudiants al grup. I tot això ho fan amb el guiatge d’un professor-tutor que ha de ser sòlid intel•lectualment i amb coneixement directe de la pràctica educativa escolar, que els acompanya amb exigència i rigor, i que els ajuda a construir una bastida a partir de la qual construir coneixement i reflexió pedagògica.

4. Una metodologia de treball universitari a la formació de mestres:

La recerca m’ha possibilitat, també, fer una reflexió sobre la metodologia de treball universitari, de pensar com es pot treballar en la formació inicial de mestres a la universitat.

5. Una clau per a replantejar el currículum dels estudis d’Educació:

Aquesta investigació m’ha permès descobrir una manera, una nova clau d’accés al currículum dels estudis d’Educació. La pràctica de la narrativa de l’autobiografia educativa m’ha mostrat una manera d’atansar-se i d’obrir el currículum des de l’experiència. Així he pogut constatar que a partir dels relats dels estudiants -des de les seves experiències i reflexions educatives- s’obre una possibilitat diferent d’abordatge de continguts i de competències.

The main topic of this doctoral thesis is the analysis of narrative practices, specifically, those related to educational autobiographies during the initial formation of teachers through a qualitative methodology based on educational ethnography. The study is circumscribed to first year students in the Primary Education Degree at the “Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL)”. The aim is to defend narrative practices as a suitable and innovative method for pre-service university teacher training because they situate experience and reflection in a privileged position. Throughout this research, I have investigated and deepened into narrative practices and, moreover, into how they can influence the identity building of teachers in a significant way while they are in their initial formation. I have confirmed how the students have built educational knowledge through their educational autobiographies. I have also been able to document the relevance of experience to enable the construction of educational knowledge. This research has given me the opportunity to corroborate the sound connection between the narratives, and the maturity and identity building of the teachers. That is to say, how writing can help students to increase their own maturity when they have just started in their training as teachers. It has given me the possibility to affirm the importance of this work with a small group of people, specifically, how it can be dynamized and activated through group dynamics focusing on dialogue practices. The research has also given me the opportunity to think about university methodologies and to think about best practices in the initial education of teachers at university. Finally, I want to add that this research has allowed me to discover a new way to access the curriculum in Education Studies. The narrative practices undertaken in educational autobiographies carried out by first year students in Teacher Training have shown me a way of approaching and opening the curriculum through experience. What I have been able to record from the students’ essays -from their experiences and educational reflections- is that they open a different approach to contents and abilities.