Family-School Communication: Trends, challenges and ways forward

Abstract

La comunicació família-escola, de qualitat, és essencial per establir bones sinergies entre els dos contextos educatius, ja que sense informació ni diàleg és molt difícil que la relació entre pares i personal docent avanci pel camí de l'enteniment, la confiança, el respecte i la cooperació. Així doncs, aquesta investigació pretén aprofundir en les dinàmiques comunicatives existents entre famílies i professionals de l’educació, detectar les seves debilitats i desafiaments, i proporcionar alguns consells i recomanacions per avançar en la millora de la comunicació família-escola. El mètode que s’ha utilitzat ha estat l’etnogràfic. Específicament, les dades s’han obtingut a partir d'entrevistes amb 200 famílies, docents i equips directius de 20 escoles d’educació primària situades en diferents comunitats autònomes d'Espanya, juntament amb observacions i anàlisi de documents, webs i blocs. Els resultats revelen l'existència d’un patró de comunicació àmpliament compartit per les escoles estudiades, el qual segueix arrelat en antigues dinàmiques i es caracteritza per l'escàs ús de mitjans digitals per a la comunicació bidireccional. Els resultats també mostren que la preeminència d’una comunicació unidireccional, el vincle que sovint s’estableix entre comunicació i missatges negatius, la ineficàcia de certs canals on els nens actuen com a intermediaris, la freqüència d'ús d'alguns mitjans i la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral d’alguns progenitors són deficiències centrals de la comunicació actual. Així doncs, per superar aquestes i altres debilitats que emergeixen de l’estudi, s'ha dissenyat un conjunt de pautes i estratègies, les quals posen l'accent en el què, el quan i l’on comunicar. Aquesta investigació, a més, també té clares implicacions per a les polítiques públiques en considerar la formació docent com el primer pas necessari per millorar la comunicació entre la família i l'escola.

La comunicación familia-escuela, de calidad, es esencial para establecer buenas sinergias entre ambos contextos educativos, ya que sin información ni diálogo es muy difícil que la relación entre padres y personal docente avance por el camino del entendimiento, la confianza, el respeto y la cooperación. Así pues, esta investigación pretende profundizar en las dinámicas comunicativas existentes entre familias y profesionales de la educación, detectar sus debilidades y desafíos, y proporcionar consejos y recomendaciones para avanzar en la mejora de la comunicación familia-escuela. Para ello, se ha utilizado el método etnográfico. Específicamente, los datos se obtuvieron a partir de entrevistas con 200 familias, docentes y equipos directivos de 20 escuelas de educación primaria situadas en diferentes comunidades autónomas de España, junto con observaciones y análisis de documentos, webs y blogs. Los resultados revelaron la existencia de un patrón de comunicación ampliamente compartido por las instituciones educativas estudiadas, el cual sigue enraizado en viejas dinámicas y se caracteriza por el escaso uso de medios digitales para la comunicación bidireccional. Los resultados también mostraron que la preeminencia de una comunicación unidireccional, el vínculo que a menudo se estable entre comunicación y mensajes negativos, la ineficacia de ciertos canales donde los niños actúan como intermediarios, la frecuencia de uso de algunos medios y la dificultad de conciliar la vida familiar y laboral de algunos padres son deficiencias centrales de la comunicación actual. Así pues, para superar estas y otras debilidades que emergen del estudio, se ha diseñado un conjunto de pautas y estrategias, las cuales ponen el acento en el qué, el cuándo y el dónde comunicar. Esta investigación, además, también tiene claras implicaciones para las políticas públicas al considerar la formación docente como el primer paso necesario para mejorar la comunicación entre la familia y la escuela.

High-quality family-school communication is essential to establish positive synergies between the two educational contexts (families and schools) since, without information or dialogue, it is quite difficult for parents and teachers to advance along the path of understanding, trust, respect and cooperation. Thus, this research aims to develop a better understanding of the communication dynamics between families and school staff, as well as the weaknesses and challenges thereof, in order to provide some tips and recommendations to improve family-school communication. To this end, an ethnographic approach was adopted. Specifically, the data were obtained from interviews with 200 families, teachers and school managers from 20 primary schools located in different autonomous communities in Spain, from observations and from document, web and blog analysis. The findings revealed a common pattern of communication among the educational institutions studied, which is rooted in old dynamics and is characterized by the scant use of digital media for two-way communication. The findings also showed that the main shortcomings of current communication are the prevalence of one-way communication; the link often made between communication and negative messages; the ineffectiveness of some channels when children act as mediators; the frequency of use of some media; and the challenges of work-family balance. Thus, in order to overcome these and other shortcomings emerging from our research, a set of guidelines and strategies has been devised, which emphasizes what, when and where to communicate. This research also has clear implications for public policy since it considers teacher training as the first step towards improving family-school communication.