La immigració francesa a l’àrea de Barcelona a l’època moderna (segles XV, XVI i XVII)

Author

Amengual Bibiloni, Miquel

Director

Cabré, Anna, 1943-

Pujadas-Mora, Joana Maria

Date of defense

2018-07-18

ISBN

9788449080890

Pages

446 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia

Abstract

La tesi doctoral s’ha plantejat com un acostament des de la Demografia Històrica a la qüestió de la immigració francesa a Catalunya als segles XV-XVII a partir de l’estudi de la mobilitat social dels immigrants, la immigració femenina, la formació de la parella, o la transmissió intergeneracional entre els immigrants francesos i els seus fills i filles. Aquests aspectes no han estat tractats per la historiografia principal sobre la qüestió i són de principal transcendència per a conèixer la incidència real de la immigració francesa en l’evolució de la història de la població catalana. Aleshores, aquesta tesi compta amb una sèrie de capítols que tracten individualment els temes següents: Límits cronològic i territorials de la immigració francesa a l’Àrea de Barcelona en Època Moderna, perfil demogràfic i social dels immigrants francesos, pes de la immigració femenina dins el conjunt de l’onada migratòria francesa, comportament matrimonial dels immigrants francesos i, finalment, anàlisi de la transmissió intergeneracional. La recerca s’ha portat a terme a partir de tres fonts principals: la Barcelona Historical Marriage Database (BHMD), una de les series de registres vitals conservades més llargues del món, construïda a partir dels Llibres d’Esposalles de l’Obra de la Catedral de Barcelona, una font de caràcter fiscal sobre el matrimoni sorgida d’un privilegi atorgat per Benet XIII (1394-1423) a la Catedral i que esdevé un registre matrimonial de tota la diòcesi anterior a l’aparició dels registres parroquials a rel del Concili de Trento (1545-1563); els expedients matrimonials de la Catedral de Barcelona i, finalment, la Matrícula de francesos de 1637. Les dues primeres resulten gairebé inèdites en l’estudi de la immigració francesa, mentre que la tercera, tot i que molt utilitzada, va ser analitzada de forma íntegra tan sols per Nadal i Giralt en els anys 60. La immigració francesa a la Catalunya moderna és un tema sobre el qual en les darreres dècades s’ha anat bastint tot un corpus historiogràfic que abraça des d’obres tan llunyanes com la d’Enric Moreu-Rey (1959) fins a d’altres molt recents i que, principalment, s’ha encarregat d’establir per a l’onada migratòria francesa els factors d’expulsió i atracció principals (pull and push factors), o la localització d’immigrants en nombrosos estudis de caràcter local i comarcal i en diferents cronologies, però, a grans trets, en la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del XVII. A més, també s’ha establert un perfil social de l’immigrant francès. Els resultats principals de la tesi apunten que: La immigració francesa mostra una distribució heterogènia en el temps i en l’espai, centrada en la zona litoral i als principals nuclis urbans i a cavall dels segles XVI-XVII, amb procedències equilibrades entres les tres zones principals d’emigració; l’estructura socioeconòmica dels immigrants francesos és comparable a la dels autòctons, formada majoritàriament per pagesos i artesans i amb poca mobilitat, tant ascendent com descendent, tot i que amb un important major pes de treballadors sense terra; la immigració femenina, de menor volum que la masculina però existent, presenta alguns trets diferencials, com són una major proporció d’immigrants amb origen pirinenc i de pagesos i jornalers entre els pares de les esposes que entre els marits; el comportament matrimonial dels francesos i franceses s’ha observat diferent al dels autòctons, més per l’aspecte geogràfic que pel social, amb una tendència a l’homogàmia malgrat el baix nombre de dones franceses i destacant les unions de marits francesos amb dones vídues i, finalment, una forta transmissió intergeneracional entre els immigrants francesos i els seus fills i filles, encara que amb paràmetres similars als del conjunt de la població catalana.


La tesis doctoral se ha planteado como una aproximación desde la Demografía Histórica a la inmigración francesa en Cataluña en los siglos XV-XVII a partir del estudio de la movilidad social de los inmigrantes, la inmigración femenina, la formación de la pareja o la transmisión intergeneracional entre inmigrantes franceses y sus hijos e hijas. Estos aspectos no han sido tratados por la historiografía principal sobre el tema y son de principal transcendencia para conocer la incidencia real de la inmigración francesa en la evolución de la historia de la población catalana. Así, esta tesis está formada por una serie de capítulos que tratan individualmente los siguientes temas: Límites cronológico y territorial de la inmigración francesa en el Área de Barcelona en Época Moderna, perfil demográfico y social de los inmigrantes franceses, peso de la inmigración femenina dentro del conjunto de la oleada migratoria, comportamiento matrimonial de los inmigrantes franceses y, finalmente, análisis de la transmisión intergeneracional. La investigación se ha llevado a cabo a partir de tres fuentes principales: la Barcelona Historical Marriage Database, una de las series de registros vitales conservadas más largas del mundo, construida a partir de los libros de esponsales de la Catedral de Barcelona, una fuente de carácter fiscal sobre el matrimonio surgida de un privilegio otorgado por el papa Benedicto XIII (1394-1423) a la Catedral y que resulta anterior a la aparición de los registros parroquiales a raíz del Concilio de Trento (1545-1563); los expedientes matrimoniales de la Catedral de Barcelona y, finalmente, la Matrícula de franceses de 1637. Las dos primeras resultan casi inéditas en el estudio de la inmigración francesa, mientras que la tercera, aunque muy utilizada, únicamente fue analizada de forma íntegra por Nadal y Giralt en los años sesenta. La inmigración francesa en la Cataluña moderna es un tema sobre el cuál en las últimas décadas se ha ido construyendo todo un corpus historiográfico que abarca des de obras tan lejanas como la de Enric Moreu-Rey (1959) hasta otras muy recientes y que, principalmente, se ha encargado de establecer para la oleada migratoria francesa los factores de expulsión y atracción principales (pull and push factors), o la localización de inmigrantes en numerosos estudios de carácter local y en distintas cronologías, pero, a grandes rasgos, en la segunda mitad del siglo XVI y la primera del XVII. También se ha establecido un perfil social del inmigrante francés. Los resultados principales de la tesis apuntan que: La inmigración francesa muestra una distribución heterogénea en el tiempo y en el espacio, centrada en la zona litoral y en los principales núcleos urbanos y entre los siglos XVI-XVII, con procedencias equilibradas entre las tres zonas principales de emigración; la estructura socioeconómica de los inmigrantes franceses es comparable a la de los autóctonos, formada mayoritariamente por campesinos y artesanos y con poca movilidad, tanto ascendente como descendente, aunque con un importante mayor peso de los trabajadores sin tierra; la inmigración femenina, de menor volumen que la masculina pero existente, presenta algunos rasgos diferenciales, como una mayor proporción de inmigrantes con origen pirenaico y mayor proporción de campesinos y jornaleros entres los padres de las esposas que entre los maridos; el comportamiento matrimonial de los franceses y francesas se ha observado diferente al de los autóctonos, más por el aspecto geográfico que por el social, con una tendencia a la homogamia a pesar del bajo número de mujeres francesas y destacando las uniones de maridos franceses con mujeres viudas y, finalmente, una fuerte transmisión intergeneracional entre los inmigrantes y sus hijos e hijas, aunque con parámetros similares a los del conjunto de la población catalana.


This doctoral thesis studies French immigration to Catalonia in the fifteenth, sixteenth, and seventeenth centuries from the perspective of Historical Demography. It is based on a study of the social mobility of immigrants, women’s immigration, couple formation, marital behavior, and intergenerational transmission from French immigrants to their children. These issues have not been addressed by the main historiography on the subject and are of major significance for understanding French immigration’s actual impact on the historical development of the Catalan population. Hence, this dissertation presents a series of chapters that take up following topics: the chronological and geographic extent of French immigration to the Barcelona region in the Early Modern Era, the demographic and social profile of French immigrants, the importance of women’s immigration within the wave of French immigrants, the marital behavior of French immigrants, and lastly, the socioeconomic outcomes of the children of French immigrants, or in other words, an analysis of intergenerational transmission. The research has been carried out using three main sources: the Barcelona Historical Marriage Database (BHMD), one of the longest-preserved sets of life records in the world, which is made up of the Barcelona Cathedral’s Llibres d’Esposalles (Books of Betrothal), a a set of marriage-related tax records arising from a privilege granted to the Cathedral by Benedict XIII (1394-1423), which went on to become marriage record for the entire diocese before the appearance of parish records following the Council of Trent (1545-1563); the marriage records of the Barcelona Cathedral; and lastly, the Matrícula de francesos de 1637 (Frenchmen’s Register of 1637). The first two are almost entirely unknown in the study of French immigration, while the third, despite being widely used, has been analyzed in its entirety only by Nadal and Giralt, in the 1960s. French immigration to modern Catalonia is a subject on which a whole body of historiographic work has been erected over the past few decades, from early studies such as those of Enric Moreu-Rey (1959) to other very recent studies. By and large this body of work has sought to identify either the “push and pull” factors driving French immigration, or the distribution of immigrants in various local or regional level studies and over different time ranges, essentially from the second half of the sixteenth to the first half of the seventeenth centuries. Likewise, a social profile of French immigrants has been established. The key findings of this dissertation indicate that: French immigration shows a heterogeneous distribution in space and time, being concentrated in coastal areas and the main urban centers and in the mid- to late sixteenth century and early to mid-seventeenth century, and coming from the main areas of emigration in roughly equal proportions; the socioeconomic structure of French immigrants is comparable to that of native inhabitants, who were mainly peasants and craftsmen with little mobility, either upward or downward, though with a greater proportion of landless workers; women’s immigration, lower in volume than men’s but still present, shows some differentiating features, such as a higher proportion of immigrants from the Pyrenees, and a higher proportion of peasants and day laborers among the parents of marrying women than among husbands; marital behavior among French immigrants is observably different from that of native inhabitants, more in geographic terms than in social terms, with a tendency toward homogamy despite the low number of French women, and a notable number of marriages between widows and French husbands; and lastly, there is strong intergenerational transmission from French immigrants to their children, albeit within ranges similar to those of the Catalan population as a whole.

Keywords

Migracions; Migraciones; Migrations; Demografia; Demografía; Demography; Hstòria moderna; Historia moderna; Early modern history

Subjects

314 - Demography. Population studies

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

mab1de1.pdf

5.847Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)