Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
La relación médico paciente (RMP) es una relación interpersonal asimétrica que nace del encuentro entre médico y paciente, produce resultados y se desarrolla en tres dimensiones: individual, económica y social. El diagnóstico y el tratamiento son los resultados más considerados, pero no los únicos. Satisfacción, experiencia, adherencia y adhesión al tratamiento, continuidad, uso de los servicios de urgencia o acceso a los recursos sociales, son resultados que el paciente vive en términos de salud y de bienestar mientras que el financiador los traduce en términos de consumo de recursos. El financiador no considera estos productos de la RMP igual que aquellos, tiende a juzgarlos resultados tangenciales de la RMP y los desatiende por considerarlos indirectamente relacionados con ella, pese a que revelan la perspectiva del paciente. La complejidad de la atención contribuye a infravalorar dichos resultados al multiplicar los interlocutores del paciente y difuminar los resultados. Muchos promotores de la RMP piensan que potenciarla solo aporta beneficios marginales; aunque esa visión contradiga los hallazgos de los estudios sobre continuidad, coste de la atención a enfermedades crónicas o los obtenidos en términos de seguridad. Mediante su propia experiencia, el paciente protagoniza la RMP y la enriquece con valores cualitativos, como la necesidad de adecuarla a la situación propia, su voluntad y sus expectativas. La RMP se enmarca dentro de la actividad profesional del médico que se rige por obligaciones éticas, técnicas y por condicionantes económicos. La asimetría de poder en la RMP es debida al desequilibrio entre el estado de necesidad de la persona que busca ayuda sanitaria frente al profesional, poseedor de la autoridad y el poder conferidos por los conocimientos de la Medicina y el Estado. Para reducir esa asimetría se intenta contrapesar el poder del médico mediante disposiciones sociales, legales y personales. La confianza sustenta la RMP como manifiesta la custodia del cuerpo y de la información que surge por la intervención médica, sin embargo, aumenta la vulnerabilidad del paciente. Los conflictos de interés relacionados con los honorarios o con la promoción social o académica ponen en entredicho la confianza hacia el médico o hacia la profesión, al igual que el uso inadecuado de los conocimientos de la Medicina puede lesionar al paciente, al médico, a la profesión y a la sociedad. En el espacio de la RMP se toman decisiones que implican a la salud y a la vida del paciente, a la economía y la sociedad. Sobre los protagonistas se ejercen presiones, internas y externas, para que la RMP incorpore a terceros, con voz, voto y sin riesgos y puedan intervenir en la toma de decisiones, incluso en su propio beneficio en lugar del paciente. Estas presiones se ejercen directa e indirectamente mediante: los honorarios; la publicidad; las organizaciones gubernamentales; las leyes; los pacientes, sus asociaciones y las medidas que potencian su autonomía; la formación médica o los lobby. Todas ellas pueden lesionar al paciente, al médico, a la profesión, al conocimiento médico y a la sociedad, desembocando, además, en una práctica defensiva de la Medicina.
The doctor-patient relationship (DPR) is an asymmetric interpersonal relationship that emerges when doctors and patients meet, produces outcomes and develops in three dimensions: individual, economic and social. Diagnosis and treatment are the outcomes most often considered but these are not the only ones. Satisfaction, experience, adherence and adhesion to treatment, continuity, the use of emergency services or access to social resources, are outcomes that patients live through in terms of health and well-being, while financial bodies analyze this factors in terms of resource consumption. The funder does not consider these second group of outcomes in the same way as diagnosis and treatment, tend to judge them as peripheral outcomes and neglect it because they are only considered indirectly related to DPR, and despite the fact that they reveal the patient’s perspective. Health assistance complexity contributes to the undervaluing of these outcomes due to the proliferation of concerned partner and outcome blurring. Many promoters of DPR think that its enhancement brings only a minor benefits; although this point of view contradicts the findings of studies on continuity, cost of attention to chronic diseases and others studies related to safety. Through their own experience, the patient must own and lead the DPR and enrich it with qualitative values, such as the need to adapt to their own situation, wills and expectations. The DPR is framed within the professional activity of doctors that is ruled by ethical and technical obligations and by economic considerations. There is a power asymmetry due to imbalance caused by the needs of people looking for health care versus the professional, holder of the authority and power conferred by the knowledge of Medicine and the State. To reduce the asymmetry attempts are made to counterweigh the power of the doctor through social, legal and personal provisions. Trust underpins the DPR which is reflected in their responsibility for the care of the body and for the information that arises from medical intervention, nevertheless, the vulnerability of the patient increases. The conflicts of interest related to medical fees or to social or academic promotion raise doubts about the trust for the doctor or for the profession, as the improper use of medical knowledge can injure the patient, the doctor, the profession and the society. In the DPR’s domain decisions are taken that involve the health and life of a patient, the economy and society. Pressures are exerted on the protagonists, both internal and external, so that DPR incorporates third-party voices, votes and without risks, can intervene in the decisions-making process, even to their own benefit in replacing the patient. These pressures are exerted directly and indirectly through: fees; advertising; governmental organizations; law; patients, their associations and measures to enhance patient autonomy; medical training or lobbies. All of them can injure the patient, the doctor, the profession, the medical knowledge attained and society, leading, additionally, to a defensive practice in Medicine.
La relació metge-pacient (RMP) és una relació interpersonal asimètrica que neix de la trobada entre metge i pacient, produeix resultats i es desenvolupa en tres dimensions: individual, econòmica i social. El diagnòstic i tractament són els resultats més considerats, però no els únics. Satisfacció, experiència, adherència i adhesió al tractament, continuïtat, ús dels serveis d’urgència o accés als recursos socials, són resultats que el pacient viu en termes de salut i benestar mentre que el finançador els tradueix a termes de consum de recursos. El finançador no considera aquests productes de la RMP igual que aquells, tendeix a jutjar-los resultats tangencials de la RMP i els desatén perquè els considera només indirectament relacionats amb ella, tot i que revelen la perspectiva del pacient. La complexitat de l’atenció, que multiplica els interlocutors del pacient i difumina els resultats, contribueix a infravalorar aquests resultats. Molts promotors de la RMP pensen que potenciar-la només aporta beneficis marginals; malgrat que aquesta visió contradiu les troballes dels estudis sobre continuïtat, cost de l’atenció a les malalties cròniques o els obtinguts en termes de seguretat. Mitjançant la pròpia experiència, el pacient protagonitza la RMP i l’enriqueix amb valors qualitatius com la necessitat d’adequar-la a la situació pròpia, la seva voluntat o les seves expectatives. La RMP s’emmarca dins de les activitats professionals del metge que es regeix per obligacions ètiques, tècniques i per condicionants econòmics. L’ asimetria de poder dins la RMP és deguda al desequilibri entre l’estat de necessitat de la persona que busca ajuda sanitària i, en front, el professional, posseïdor de l’autoritat i el poder que li confereixen els coneixements de la Medicina i l’Estat. Per reduir-ne l’ asimetria s’intenta contrapesar el poder del metge mitjançant disposicions socials, legals i personals. La confiança sustenta la RMP i això es fa palès amb la custòdia del cos i de la informació que aporta la intervenció mèdica però augmenta la vulnerabilitat del pacient. Els conflictes d’interès, relacionats amb els honoraris o amb la promoció social o acadèmica, posen en perill la confiança amb el metge o amb la professió, a l’igual de l’ús inadequat dels coneixements de la Medicina que pot lesionar al pacient, al metge, a la professió i a la societat. Dins l’espai de la RMP es prenen decisions que impliquen a la salut i a la vida del pacient, a l’economia i a la societat. Sobre els protagonistes s’exerceixen pressions, internes i externes, perquè la RMP incorpori terceres persones, amb veu, vot i sense riscos i puguin intervenir a la presa de decisions, inclús en el seu propi benefici substituint al del pacient. Aquestes pressions s’exerceixen directament i indirecta mitjançant: els honoraris; la publicitat; les organitzacions governamentals; las lleis; els pacients, les seves associacions y les mesures que potencien la seva autonomia; la formació o els lobby. Totes elles poden lesionar al pacient, al metge, a la professió al coneixement mèdic i a la societat, desembocant, a més, en una pràctica defensiva de la Medicina.
Relacions metge-pacient; Relaciones médico-paciente; Physician-patient relationships; Bioètica; Bioética; Bioethics
17 - Ética. Filosofía práctica
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Facultat de Dret [192]