Apolipoproteïnes-A en la glomeruloesclerosi focal i segmentària

Abstract

La Glomeruloesclerosis Segmentaria i Focal (GESF) és una malaltia renal associada a síndrome nefròtica corticoresistent, el resultat final de la qual és una lesió glomerular que produeix elevada proteïnúria. Segons les causes de la malaltia existeixen varies formes de GESF: les secundaries, d’origen conegut, tals com les mutacions en els gens de proteïnes podocitàries o per hiperfiltració glomerular i la primària o idiopàtica, d’origen desconegut, en la qual es centra aquesta tesis. Tot i la causa desconeguda d’aquesta tipus de GESF varis estudis han arribant a la conclusió que està causada per un o diversos factors plasmàtics encara desconeguts que s’originen fora del ronyó. Un dels principals problemes de GESF és la manca de resposta al tractament amb esteroides, amb progressió freqüent cap a insuficiència renal, diàlisis i finalment el trasplantament renal, que entre el 30-50% dels casos recidiva fins i tot hores desprès de rebre el trasplantament. Això sumat a la dificultat del diagnòstic basat en les característiques clíniques, es a dir, augment de proteïnúria, el qual pot venir per altres causes i detecció de la glomeruloesclerosi segmentària a la biòpsia renal, les quals no solen aparèixer fins al cap d’un mes de l’aparició de proteïnuria, fa que sigui necessari buscar proteïnes útils coma biomarcador que permetin un ràpid diagnòstic així com un pronòstic de la recidiva de GESF Per tot això es va dissenyar un estudi en el qual mitjançant tècniques proteòmiques es pretenia detectar els potencials inductors de la malaltia a més de molècules que poguessin servir com a marcadors pronòstics de recidiva. Hem trobat específicament associades a GESF idiopàtic unes formes d’apolipoproteïnes de HDL: una d'apolipoproteïna A-II monomèrica (ApoA-IIm) en el plasma dels pacients idiopàtics i una d'apolipoproteïna A-I (ApoA-Ib) a l'orina dels pacients trasplantats amb recaiguda de GESF. De l’estudi d’un total de 119 pacients utilitzats en la validació d’ApoA-Ib hem pogut demostrar que ApoA-Ib és un bon biomarcador de recidiva post-trasplantament de GESF amb una sensibilitat i una especificitat del 92.8% i el 98.1% respectivament, un segon estudi va permetre confirmar la utilitat de ApoA-Ib com a biomarcador amb sensibilitat del 93.3%, especificitat del 89.1% , a més de poder ser utilitzat com a biomarcador negatiu (valor predictiu negatiu del 99% en el primer grup i del 97.6% en el segon grup) es a dir l’absència d’ApoA-Ib permet excloure el diagnòstic de recidiva amb una elevada confiança, fins i tot en presencia de proteïnúria severa, complementant el diagnòstic clàssic basat en evidencies histològiques en la biòpsia renal, sobretot en els casos primerencs on les lesions encara no s’han desenvolupat i que per tant el diagnòstic no es clar, a més, té com avantatge que és un biomarcador no invasiu que permet fer mesures fàcils i repetides amb un resultat qualitatiu. També sembla que ApoA-Ib podria ser de gran utilitat en la predicció de la recidiva post-trasplantament de GESF. Hem pogut determinar que ApoA-Ib és en realitat una forma d’apolipoproteïna A-I amb una maduració incompleta i que presenta una part del pro-pèptid unit a ella, donant-li així més pes molecular i un punt isoelèctric més bàsic del que s’esperaria per a l’ApoA-I estàndard. Aquesta forma anòmala d’ApoA-I altera la proporció de les subfraccions de HDL. El paper d’aquesta forma anormal d’Apolipoproteïna A-I en la patogènia del GESF no ha pogut ser evidenciada, encara que s’ha demostrat la seva associació gairebé exclusiva amb les recidives de GESF.

Focal Segmental Glomerulosclerosis (FSGS) is a renal disease characterized by an steroid-resistant nephrotic syndrome and by its frequent evolution to end-stage renal disease. Its incidence has increased the last years, and there is no effective treatment because, in addition to the steroid unresponsiveness, many patients relapse after the kidney transplantation. There is strong evidence that sporadic FSGS (unlike the familial form) is caused by a circulating factor, probably a protein, which increases the glomerular permeability to proteins. Other hypothesis attributes FSGS to the loss of a permeability inhibitor factor. The identification of this factor could allow the design of an efficient therapy for FSGS. A problem of FSGS is the difficulty of the diagnosis based on clinical characteristics: proteinuria increase (which may come from other causes) and the detection of segmental glomeruloesclerosis in the renal biopsy (which does not usually appear until after a month after the appearance of proteinuria). For these reason is necessary to look for useful proteins such as biomarkers that allow a rapid diagnosis as well as a prognosis of recurrence of FSGS. We use proteomic techniques in order to detect the potential inducers of the disease as well as molecules that could be used as prognostic markers of recurrence. We have specifically found some forms of HDL-apolipoproteins associated with idiopathic FSGS: a monomeric apolipoprotein A-II (ApoA-IIm) in the plasma of idiopathic patients and a high molecular weight form of apolipoprotein A-I (ApoA-Ib) in the urine of relapsing FSGS patients. By the study of 119 patients we found that ApoA-Ib is a good biomarker of FSGS recurrence after transplantation with a sensitivity of 92.8% and a specificity of 98.1 %, in addition ApoA-Ib was able to be used as a negative biomarker (negative predictive value of 99%) even in the presence of severe proteinuria, complementing the classical diagnosis based on renal biopsy. We also determine that ApoA-Ib is actually a form of apolipoprotein AI with incomplete maturation and that it presents a part of the pro-peptide attached to it, giving it more molecular weight and a more basic isoelectric point. This anomalous form of ApoA-I alters the proportion of the HDL subfractions. The role of this abnormal form of Apolipoprotein A-I in the pathogenesis of FSGS has not been demonstrated, although it has been demonstrated its exclusive association with FSGS relapses.