La cartografía y el estudio de las desigualdades socio-espaciales urbanas

Autor/a

Font-Casaseca, Núria

Director/a

Benach, Núria

Tutor/a

Benach, Núria

Fecha de defensa

2018-07-11

Páginas

320 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Geografia

Resumen

El objetivo principal de esta tesis es analizar de manera crítica la relación entre los mapas y las desigualdades socio-espaciales urbanas. Para ello se han identificado un conjunto de limitaciones, problemas y posibilidades respecto a las prácticas cartográficas urbanas que ofrecen una visión más compleja del papel de los mapas en relación a la justicia urbana. La investigación se organiza entorno a tres cuestiones. En primer lugar, señalar los problemas derivados de una visión limitada sobre qué es y cómo deben estudiarse las desigualdades sociales en el contexto urbano e identificar algunas propuestas teóricas para repensar su estudio. En segundo lugar, caracterizar las distintas posiciones adoptadas respecto a los mapas urbanos y señalar los principales retos conceptuales y metodológicos al utilizar los mapas como herramienta de investigación ante los problemas sociales urbanos. Finalmente, identificar un conjunto de aportaciones y estrategias cartográficas que configuran una actitud crítica, reflexiva y propositiva hacia los mapas. Los cambios que han experimentado las prácticas cartográficas en las últimas décadas, tanto conceptuales como tecnológicos, han situado a los mapas en una posición crucial respecto a las desigualdades urbanas que puede entenderse de cuatro maneras relacionadas. Por un lado, los mapas representan el espacio urbano a través de un complejo proceso de abstracción que simplifica la complejidad social de la vida urbana y condiciona la utilidad y efectividad de las medidas públicas, que utilizan la mirada cartográfica sin cuestionar los causas que producen las desigualdades. Por otro lado, las prácticas cartográficas tienen un papel dual respecto al espacio urbano, ya que ofrecen una mirada útil y estratégica sobre la ciudad que puede llegar a ser una fuente de injusticias urbanas. Por esta razón es importante entender los mapas como artefactos visuales complejos y problemáticos, situados en contextos sociales particulares que utilizan su poder para sus intereses. Sin embargo, las prácticas cartográficas actuales también aportan una perspectiva útil para estudiar y combatir las desigualdades de manera más efectiva y equitativa. Para ello es necesario ampliar nuestras ideas sobre qué son los mapas urbanos, recuperar e incorporar otro tipo de experiencias, metodologías y representaciones cartográficas alternativas, establecer un diálogo entre todas aquellas personas que están actualmente utilizando los mapas en la ciudad y aquellas que están pensando en la cartografía, el espacio urbano y la justicia de manera crítica y finalmente desarrollar nuevos modos cartográficos que permitan dar voz a aquellos colectivos vulnerables y oprimidos e imaginar otros futuros urbanos.


L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar d'una manera crítica la relació entre els mapes i les desigualtats socioespacials urbanes. Per a assolir-lo s'han identificat un conjunt de limitacions, problemes i possibilitats respecte a les pràctiques cartogràfiques urbanes que ofereixen una visió més complexa del paper dels mapes en relació a la justícia urbana. La investigació s'organitza al voltant de tres qüestions. En primer lloc, assenyalar els problemes d'una visió limitada sobre què és i com s'han d'estudiar les desigualtats socials en el context urbà i identificar algunes propostes teòriques per a repensar el seu estudi. En segon lloc, caracteritzar les diferents posicions adoptades respecte als mapes com a eina de recerca davant els problemes socials urbans. Finalment, identificar un conjunt d'aportacions i estratègies cartogràfiques que configuren una actitud crítica, reflexiva i propositiva cap als mapes. Els canvis que han experimentat les pràctiques cartogràfiques en les darreres dècades, tant conceptuals com tecnològiques, han situat als mapes en una posició crucial respecte a les desigualtats urbanes que es pot entendre de quatre maneres relacionades. Per una banda, els mapes representen l'espai urbà a través d'un complex procés d'abstracció que simplifica la complexitat social de la vida urbana i condiciona la utilitat i efectivitat de les mesures públiques, que utilitzen la mirada cartogràfica sense posar en qüestió les causes que produeixen les desigualtats. D'una altra banda, les pràctiques cartogràfiques tenen un paper dual respecte l'espai urbà, ja que ofereixen una mirada útil i estratègica sobre la ciutat que pot arribar a ser una font d'injustícies urbanes. Per aquesta raó és important entendre els mapes com a artefactes visuals complexes i problemàtics, situats en contextos particulars que utilitzen el seu poder per als seus interessos. Tanmateix, les pràctiques cartogràfiques actuals també ofereixen una perspectiva útil per a estudiar i combatre les desigualtats de manera més efectiva i equitativa. En relació a això és necessari ampliar les nostres idees sobre què són els mapes urbans per a recuperar, incorporar altres experiències, metodologies i representacions cartogràfiques alternatives, establir un diàleg entre aquelles persones que estan actualment utilitzant els mapes a la ciutat i aquelles que estan pensant en la cartografia, l'espai urbà i la justícia de manera crítica i finalment desenvolupar nous modes cartogràfics que permetin donar veu a aquells col·lectius vulnerables i oprimits, així com imaginar altres futurs urbans.


The main aim of this thesis is to analyse critically the relationship between maps and urban socio-spatial inequalities. We do so by identifying a set of limitations, problems and openings in urban mapping practices that offer a more complex view of the role maps play in relation with urban justice. The research is organized around three issues. First, to point out the problems of derived from a limited vision about what urban inequalities are and how they should be understood within the urban context and to identify some theoretical proposals to rethink their study. Secondly, to characterize the different positions adopted regarding urban maps and to point out the main conceptual and methodological challenges when using maps as a research tool for understanding urban social problems. Lastly, to identify a set of contributions and cartographic strategies which shape a critical, reflexive and propositional attitude towards maps. The conceptual and technological changes that cartographic practices have undergone over the last decades have placed maps in a crucial position regarding urban inequalities that can be understood in four related ways. On the one hand, maps represent urban reality through a complex process of abstraction, which simplifies the social complexity of urban life and conditions the usefulness and effectiveness of public measures, which use the cartographic gaze without questioning the causes that produce inequalities. On the other hand, maps play a dual role with respect to the urban space, since they offer a useful and strategic view of the city that can become in some moments a source of urban injustices. For this reason it is important to understand maps as complex and problematic visual devices, embedded in particular social contexts that use their power to their own interests. However, current cartographic practices also provide a useful perspective to studying and combating urban injustices in more fair and productive ways. To do this, it is necessary to expand our ideas on what urban maps are; to recover and incorporate other alternative experiences, methodologies and cartographic representations; establish a dialogue between all those people who are currently using maps in the city and those thinking critically about cartography, urban space and justice and finally to develop new urban cartographic modes to give voice to those vulnerable and oppressed groups, as well as to imagine other urban futures.

Palabras clave

Cartografia urbana; Cartografía urbana; Urban cartography; Igualtat; Igualdad; Equality; Condicions socials; Situación social; Social conditions; Espai (Geografia); Espacio (Geografía); Space (Geography); Metodologia de les ciències socials; Metodología de las ciencias sociales; Methodology of social sciences

Materias

9 - Geografía e historia

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

NFC_TESIS.pdf

21.36Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)