Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada
L'estudi s'ha realitzat en el departament de Colònia, a Uruguai, per explorar les formes de col·laboració entre docents a nivell professional i l'ús de les tecnologies per al treball col·laboratiu en el context del model 1:1 d'inclusió de les TIC. La rellevància d'aquestes temàtiques i l'escassetat d'investigacions sobre aquest tema, tant a nivell internacional com nacional, han permès enfocar aquesta investigació sobre els següents objectius: i) analitzar les formes de treball col·laboratiu docent que es manifesten entre mestres de primària i professors de secundària, en centres educatius públics; ii) identificar i analitzar els processos de col·laboració docent, dins i fora del centre, amb o sense ús de les TIC; iii) comparar les pràctiques col·laboratives intra-centre i inter-centres del professorat; i iv) analitzar les pràctiques utilitzades per a la reflexió col·lectiva, i el registre i organització del coneixement pedagògic desenvolupat amb base en la col·laboració docent. La revisió de literatura ha fet possible refinar conceptes, revisar models i comprendre l'estat de l'art sobre la col·laboració docent amb ús de les TIC. El treball de camp s'ha desenvolupat mitjançant el disseny d'un estudi de casos múltiples en el que van participar quatre centres públics de primària i quatre de secundària, inclosos en el Pla Ceibal. S'han utilitzat instruments de recol·lecció de dades qualitatives per recaptar l'opinió de docents i directors dels centres estudiats. En cada cas s'ha dut a terme un grup de discussió entre docents. Així mateix, s'han aplicat entrevistes en profunditat al director i a dos docents, un identificat pels seus col·legues com a exemple de professional col·laborador i un altre, com a individualista. L'opinió de docents amb diferents estils de treball ha permès comprendre com es produeix aquest fenomen, així com les seves barreres i facilitadors. L'anàlisi de dades s'ha plantejat a partir d'una estratègia general en quatre capes. A la primera capa, s'ha descrit cada cas a partir de quatre eixos: els elements caracteritzadors del centre, l'organització del centre, la col·laboració docent, i l'ús de les TIC. La segona capa d'anàlisi ha permès una comparació creuada entre els centres de cada nivell educatiu i entre nivells. A la tercera capa s'ha observat el comportament de les variables d'interès, de manera transversal als casos. La quarta capa d'anàlisi sintetitza les troballes de les capes anteriors en una meta-matriu que ha admès la lectura des del punt vista dels casos i de les variables. La combinació de capes, que afavoreix una anàlisi en profunditat, ha facilitat el diàleg entre teoria i resultats. Finalment, els resultats han assenyalat tres aspectes rellevants: la confusió existent sobre el que implica la col·laboració a nivell dels docents i directors, l'escassetat d'experiències de col·laboració significativa sostinguda i orientada al desenvolupament organitzacional, i les manques en l'ús de tecnologies per promoure el treball col·laboratiu. Així mateix, s'han aportat línies per repensar l'organització dels centres participants i dels subsistemes que han estat estudiats. Els resultats d'aquesta investigació poden beneficiar a l'educació del país i contribuir a la reflexió per promoure canvis a les polítiques educatives en relació amb la col·laboració del professorat amb ús o sense de la tecnologia.
El estudio se ha realizado en el departamento de Colonia, en Uruguay, para explorar las formas de colaboración entre docentes a nivel profesional y el uso de las tecnologías para el trabajo colaborativo en el contexto del modelo 1:1 de inclusión de las TIC. La relevancia de estas temáticas y la escasez de investigaciones al respecto, tanto a nivel internacional como nacional, han permitido enfocar esta investigación en los siguientes objetivos: i) analizar las formas de trabajo colaborativo docente que se manifiestan entre maestros de primaria y profesores de secundaria, en centros educativos públicos; ii) identificar y analizar los procesos de colaboración docente, dentro y fuera del centro, con o sin uso de las TIC; iii) comparar las prácticas colaborativas intra-centro e inter-centros del profesorado; y iv) analizar las prácticas utilizadas para la reflexión colectiva, y el registro y organización del conocimiento pedagógico desarrollado con base en la colaboración docente. La revisión de literatura ha hecho posible refinar conceptos, revisar modelos y comprender el estado del arte sobre la colaboración docente mediada por las TIC. El trabajo de campo se ha desarrollado mediante el diseño de un estudio de casos múltiples en el que participaron cuatro centros públicos de primaria y cuatro de secundaria, incluidos en el Plan Ceibal. Se han utilizado instrumentos de recolección de datos cualitativos para recabar la opinión de docentes y directores de los centros estudiados. En cada caso se ha llevado a cabo un grupo de discusión entre docentes. Asimismo, se han aplicado entrevistas en profundidad al director y a dos docentes, uno identificado por sus colegas como ejemplo de profesional colaborador y otro, como individualista. La opinión de docentes con distintos estilos de trabajo ha permitido comprender cómo se produce este fenómeno, así como sus barreras y facilitadores. El análisis de datos se ha planteado a partir de una estrategia general en cuatro capas. En la primera capa, se ha descripto cada caso a partir de cuatro ejes: los elementos caracterizadores del centro, la organización del centro, la colaboración docente, y el uso de las TIC. La segunda capa de análisis ha permitido una comparación cruzada entre los centros de cada nivel educativo y entre niveles. En la tercera capa se ha observado el comportamiento de las variables de interés, de manera transversal a los casos. La cuarta capa de análisis sintetiza los hallazgos de las capas anteriores en una meta-matriz que ha admitido la lectura desde el punto vista de los casos y de las variables. La combinación de capas, que favorece un análisis en profundidad, ha facilitado el diálogo entre teoría y resultados. Finalmente, los resultados han señalado tres aspectos relevantes: la confusión existente sobre lo que implica la colaboración a nivel de los docentes y directores, la escasez de experiencias de colaboración significativa sostenida y orientada al desarrollo organizacional, y las carencias en el uso de tecnologías para promover el trabajo colaborativo. Asimismo, se han aportado líneas para repensar la organización de los centros participantes y de los subsistemas que han sido estudiados. Los resultados de esta investigación pueden beneficiar a la educación del país y contribuir a la reflexión para promover cambios en las políticas educativas con relación a la colaboración del profesorado mediada o no por la tecnología.
The study has been conducted in the department of Colonia, in Uruguay, to explore the forms of collaboration between teachers at a professional level and the use of technologies for collaborative work in the context of 1: 1 ICT inclusion model. The relevance of these issues and the scarcity of research in this regard, both internationally and nationally, have allowed this research to focus on the following objectives: i) analyse the forms of collaborative work among primary and secondary school teachers in public educational institutions; ii) identify and analyse teacher collaboration processes, inside and outside the centre, with or without the use of ICT; iii) compare intra-centre and inter-centre teachers’ collaborative practices; and iv) analyse practices used for collective reflection, and the capture and organization of pedagogical knowledge developed from teacher collaboration. The review of the literature has made it possible to refine concepts, review models and understand the state of the art regarding ICT-mediated teacher collaboration. The fieldwork has been developed from a multiple case study involving four public primary education schools and four secondary schools, included in the Ceibal Plan. Qualitative data collection instruments have been used to gather the opinion of teachers and directors from the selected schools. In each case, a discussion group was held among teachers. also, in-depth interviews were conducted with the director and two teachers, one identified by their colleagues as an example of collaborative professional and the other as individualistic. The opinion of teachers with different work styles has made it possible to understand how this phenomenon occurs, as well as its barriers and facilitators. Data analysis has been developed in four layers. In the first layer, each case has been described from four axes: main school features, school structure, teaching collaboration, and ICT use. The second layer of analysis has permitted a cross comparison among schools of the same educational level and among schools form the two different educational levels. In the third layer, the variables behaviour has been observed across cases. The fourth layer synthesizes the findings of the previous layers in a meta-matrix that has allowed the reading from both approaches, the cases and the variables. The combination of layers, which favours an in-depth analysis, has facilitated the dialogue between theory and results. Finally, the results have pointed out three relevant aspects: the existing confusion about what collaboration involves at the level of teachers and principals, the lack of experiences of meaningful collaboration sustained and oriented to organisational development, and the lack of ICT use to promote collaborative work. Likewise, the results contribute to rethink the organization of the schools involved in this study and the subsystems that have been studied. The results of this research can benefit the education of the country and contribute to the reflection on the promotion of changes in the educational policies regarding teacher collaboration, mediated or not by the technology.
Col·laboració docent; Colaboración docente; Teacher colaboration; Tecnologies de la informació; Tecnologías de la información; Information and communication tecnologies; Comunitats professionals d'aprenentatge; Comunidades profesionales de aprendizaje; Professional earning communities
371 - Education and teaching organization and management
Ciències Socials