El moviment veïnal al Poble-sec i Montjuïc durant els governs d’esquerres a Barcelona (1979-2011): el diàleg entre el moviment veïnal i les institucions municipals

Abstract

Aquesta investigació és una aproximació a les relacions dialèctiques existents entre el moviment veïnal dels barris del Poble-sec i Montjuïc (Barcelona) i les institucions municipals durant els governs d’esquerres de la ciutat (1979-2011). Durant el tardofranquisme i la Transició el moviment veïnal va aparèixer amb força a Barcelona així com a la resta de ciutats de Catalunya i Espanya. En aquells anys aquest moviment veïnal va esdevenir, sobretot a Barcelona, un actor de primer ordre per posar contra les cordes el poder local franquista i assolir el canvi democràtic en l’àmbit municipal. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics el paradigma dialèctic i relacional entre el moviment veïnal i les institucions municipals va canviar. Les reformes que va introduir el consistori democràtic barceloní van establir uns canals de participació ciutadana que vehicularien i canalitzarien aquest diàleg entre el veïnat organitzat i el govern municipal. Aquesta investigació es centra en l’anàlisi i estudi d’aquests òrgans de participació –posant el focus en els barris del Poble-sec i Montjuïc- i en els resultats que aquesta relació dialèctica va tenir per la seva evolució i transformació. A través d’aquest anàlisi es permet copsar com les limitacions i mancances d’aquestes normatives de participació, així com les dinàmiques que aquestes generen al moviment veïnal i a les institucions, influencien en el desenvolupament i evolució del model de gestió de la ciutat i, per tant, en les transformacions que Barcelona i els seus barris experimenten. Un model de gestió implantat l’any 1979 amb l’arribada al poder de les forces d’esquerra i que evoluciona fins a implosionar l’any 2011 quan aquestes perden l’alcaldia.

Esta investigación es una aproximación a las relaciones dialécticas existentes entre el movimiento vecinal de los barrios de Poble-sec y Montjuïc (Barcelona) y las instituciones municipales durante los gobiernos de izquierdas de la ciudad (1979-2011). Durante el tardofranquismo y la Transición el movimiento vecinal apareció con fuerza en Barcelona así como en otras ciudades de Catalunya i España. Durante aquellos años este movimiento vecinal se convirtió, sobretodo en Barcelona, en un actor de primer orden que puso contra las cuerdas al poder local y contribuyó al cambio democrático en el ámbito municipal. Con la llegada de los ayuntamientos democráticos el paradigma dialéctico y relacional entre el movimiento vecinal y las instituciones municipales cambió. Las reformas que introdujo el consistorio democrático barcelonés establecieron unos canales de participación ciudadana que encauzarían y canalizarían este diálogo entre el vecindario organizado y el gobierno municipal. Esta investigación se centra en el análisis y estudio de estos órganos de participación –poniendo el foco en los barrios de Poble-sec y Montjuïc- y en los resultados que esta relación dialéctica tuvo para su evolución y transformación. Este análisis permite captar como las limitaciones y déficits de estas normativas de participación, así como las dinámicas que éstas generan en el movimiento vecinal y en las instituciones, influencian en el desarrollo y evolución del modelo de gestión de la ciudad y, por lo tanto, en las transformaciones que Barcelona y sus barrios experimentan. Un modelo de gestión implantado el año 1979 con la llegada al poder de las fuerzas de izquierdas y que evoluciona hasta implosionar en el año 2011 cuando éstas pierden la alcaldía.

This investigation is an approximation to the dialectical relations between the neighborhood movement of Poble-sec and Montjuïc neighborhoods (Barcelona) and the municipal institutions during the leftist governments of the city (1979-2011). During the late francoism and the transition to democracy period, the neighborhood movement appeared with force in Barcelona as well as in other cities of Catalonia and Spain. During those years, this neighborhood movement became, above all in Barcelona, a leading actor who put the local power against the ropes and contributed to democratic change at the local level. With the arrival of the democratic city councils, the dialectical and relational paradigm between the neighborhood movement and the municipal institutions changed. The reforms introduced by the Barcelona's democratic consistory established channels of citizen participation that would channel this dialogue between the organized neighborhood and the municipal government. This research focuses on the analysis and study of these participation channels - putting the focus on Poble-sec and Montjuïc neighborhoods - and on the results that this dialectical relationship had for its evolution and transformation. This analysis allows us to grasp how the limitations and deficits of these participation regulations, as well as the dynamics they generate in the neighborhood movement and in the institutions, influence the development and evolution of the city's management model and, therefore, in the transformations that Barcelona and its neighborhoods experience. A management model implemented in 1979 with the arrival to power of the forces of the left and that evolves until implosion in 2011 when they lose the mayor's office.