La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l’edat mitjana als temps actuals

Autor/a

Puiggròs i Jové, Josep Maria

Director/a

Dantí i Riu, Jaume, 1956-

Riera i Melis, Antoni, 1944-

Tutor/a

Dantí i Riu, Jaume, 1956-

Fecha de defensa

2018-11-15

Páginas

369 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia

Resumen

Aquesta tesi tracta de la història i la cultura del vi a Catalunya i també de les varietats de cep principals que hem considerat autòctones o tradicionals. S’ha calculat que el vi a Catalunya pot tenir una antiguitat aproximada de 2700 anys. A partir d’aquesta data no s’ha deixat de cultivar la vinya i de consumir vi. En les diferents etapes d ela nostra història el vi ha passat a ser la beguda principal, un remei, i un aliment. Tots aquests conceptes han anat variant a través del temps i, de manera especial, a partir de la segona meitat del segle XX. També s’ha comprovat que actualment el primer lloc que es considera de producció de vi es troba a Areni, a Armènia, i data de fa 6100 anys. Des d’allí es va estendre per Orient i la Mediterrània oriental, a través dels fenicis, primer, i dels grecs, posteriorment, va arribar el vi a la península Ibèrica. Encara que els grans difusors serien els romans, amb la invasió musulmana hi haurà en diversos períodes restriccions pel seu consum, el qual es recuperarà als territoris que novament van ser ocupats pels cristians. A llarg dels segles el vi s’ha begut de formes diferents: amb aigua, barrejat amb pebre, “el piment”, possiblement originari de l’àrea catalano-occitana, l’aiguardent, el cava, o formes d’elaboració molt dolces com el muscat o la malvasia, i també s’ha usat a la cuina com a ingredient. S’ha estudiat com a la Mediterrània occidental, fins a finals de l’edat mitjana, hi va haver quatre tipus de vi blanc dolç que la noblesa i les monarquies, principalment, consumien: el moscatell, la malvasia, el vi grec i la vernaccia. Inicialment procedent d’Orient i van ser la base d’un gran comerç, que lideraven Venècia, Gènova i Nàpols. A finals de l’edat mitjana es comença a trobar documentació de noves varietats locals, moltes de les quals han arribat fins avui, com el montonach, que serà després la parellada, la carinyena, el monastrell, xarel.lo, garnatxa negra, aquesta com a varietat diferent de la vernaccia, i trobat. Finalment, durant el segle XIX va aparèixer la resta de les varietats que s’han estudiat en aquest treball. Com a conseqüència de la fil.loxera, es va produir una selecció, quedant únicament les varietats que van ser considerades més interessants i que són les varietats actuals en el territori català. A la segona meitat del segle XX es produir un canvi molt important en la forma de consum, que va ser abandonar el vi a doll per passar al vi embotellat. El vi va deixar de ser una beguda per fer passar la set a un producte de cultura, a la vegada que el seu consum va ser qüestionat i se li buscaven efectes nocius per la salut i, de manera especial, sobre la conducció de vehicles, fet pel que se n’ha limitat el seu consum, al mateix temps que s’ha originat una sèrie d’estudis mèdics que demostren que un consum moderat aporta efectes beneficiosos contra diverses malalties. Aquesta tesi vol donar a conèixer el fons cultural i històric del vi a Catalunya i de les principals varietats de cep autòctones i tradicionals, construint una aportació que també pugui ser útil pels productors de vi i pels consumidors.


This thesis is about the history and culture of wine in Catalonia and also about the history of the main varieties of grapes that we considered autochthonous or traditional. It has been reckoned that the wine in Catalonia may have an approximate antiquity of 2700 years. From this date on, the cultivation of the vineyard and the consumption of wine have not stopped. In the various periods of our history wine has been the main beverage, a remedy and a foodstuff. All these concepts have varied through time and, specially, from the second half of the twentieth century. It has also been proved that currently the place first considered of wine production is placed in Areni in Armenia and dates back to 6100 years. It spread from there around the East and the Eastern Mediterranean, first by means of the Phoenicians and then by means of the Greeks, the wine arrived to the Iberian Peninsula. Even though the Romans were the main transmitters, with the Muslim invasion there were various periods in which its consumption was restricted. It was recovered in the territories which were again occupied by Christians. Throughout the centuries, the wine has been drunk in various ways: with water, mixed with pepper, the “piment”, probably originated in the Occitanian-Catalan area, the aqua vitae, the sparkling wine, or really sweet ways of production like the Muscat or the Malvasia, and it has also been used as an ingredient in the kitchen. It has been studied how, in the Western Mediterranean until the end of the Middle Ages, there were four types of sweet white wine that were mainly consumed by nobility and monarchy: the Muscatel, the Malvasia, the Greek wine and the Vernaccia. They initially came from the East and were the basis of a large trade lead by Venice, Genoa and Naples. At the end of the Middle Ages there starts to be documentation about new local varieties, many of which have arrived to nowadays, such as the Montonach, which will later be the Parellada, the Carinyena, the Monastrell or the Picapoll Negre. During the Modern Age the first documentation about Macabeo, Xarello, Red Grenache, this one as a different variety from Vernaccia, and Trobat appeared. Finally, during the nineteenth century the rest of varieties studied in this work appeared. As a consequence of the phylloxera, there was a selection after which only the varieties considered the most interesting stayed. Those are the varieties that exist nowadays in the Catalan territory. On the second half of the twentieth century, there was a huge change in the way of consumption, which consisted on leaving the wine in bulk and starting to bottle it. The wine stopped being a beverage to stop the thirst and started being a culture product. At the same time, its consumption was questioned and harmful effects for health and, specially, for the drive of vehicles, started to be looked for on it. Therefore its consumption has been limited while, at the same time, a number of medical studies proving that a moderate consumption brings beneficial effects against various diseases have appeared. This thesis wishes to make the cultural and historical background of the wine in Catalonia and of the main autochthonous and traditional varieties of grapes, and to make a contribution which can also be useful for the wine producers and consumers.


Esta tesi trata de la historia y la cultura del vino en Cataluña y también de la historia de las principales variedades de cepas que hemos considerado autóctonas, así como las que hemos coinsiderado tradicionales. Se calcula que el vino en Cataluña tiene una antiguedad aproximada de 2700 años. A partir de esta fecha se ha cultivado de forma ininterrumpida la viña y se ha consumido de vino. En las diferentes etapas de nuestra historia el vino ha pasado a ser la bebida principal , un remedio y un alimento. Todos estos conceptos han ido variando a lo largo del tiempo i de manera especial , a partir de la segunda mitad del siglo XX. Actualment se considera que el primer lugar de producción de vino fue en una cueva en Areni , Armenia, cuyos restos estan datados en 6100 años. Desde este punto se esparció por Oriente y el Mediterráneo oriental , a través de los fenicios , inicialment, i de los griegos posteriormente, llegó el vino a la península Ibérica . Si bien los grandes difusores del vino serán los romanos, con la invasión musulmana se conocerán períodos de resticciones en su consumo, que se recuperará rápidamente en la zonas ocupadas de nuevo por los cristianos . A lo largo de los siglos el vino se ha consumido de muchas maneras mezclado con agua , con pimienta que se lograba junto con otras especies el “piment”, bevida muy apreciada en la edad media, originaria probablemente del área Occitano-Catalana, el aguardiente, el cava, o formas de elaboración de vinós muy dulces como el moscatel o la malvasia. El vino tambien se ha utilizado en la cocina como ingrediente . Se ha estudiado como en la Mediterránea occidental, hasta finales de la edad media, hubo cuatro tipos de vino blanco dulce que los monarcas y la noblesa principalmente consumian , el moscatel, la vernaccia, el vino griego y la malvasia. Inicialmente todos estos vinos procedian de Oriente y fueron la base de un gran comercio que lideraron Venecia, Génova y Nápoles. A finales de la edad media se encuentra documentación de nuevas variedades de cepas locales, algunas han conseguido llegar hasta hoy en dia , com ha sucedido con la variedad montonach del período medieval que actualment es la parellada, la carinyena, el monastrell o el picapoll negro. Durante la edad moderna apareció la primera documentación de macabeu, xarel.lo , la garnatxa negra esta ultima variedad la consideramos diferente a la vernaccia medieval, i el trobat. Finalmente , durante el siglo XIX aparecieron el resto de la variedades que se han estudiado en esta tesi. Como consecuencia de la fil·loxera , se produjo una selección de las variedades de cepas cultivadas, replantandose unicamente la más interesantes y que son gran parte de las variedades que hoy se cultivan. Durante la segunda mitad del siglo XX se produjo un cambio muy importante en la forma de consumir el vino al abandonar el consumo del vino a granel y pasarse al vino embotellado. El vino dejó de ser una bebida para calmar la sed y paso a ser un producto de cultura, a la vez que su consumo empezó a ser cuestionado y se le buscaban efectos nocivos para la salud y, de manera especial en la conducción de vehiculos como la causa de los accidentes de trafico, ello ha sido la causa principal de limitar su consumo , al mismo tiempo se han originado una sèrie de estudios médicos que demuestran que un consumo moderado aporta efectos beneficiosos contra varias dolències. Esta tesis quiere dar a conocer el fondo cultural e histórico del vino en Cataluña y de las principales variedades de cepas autóctonas y tradicionales, con la intención de realitzar una aportación que sea util a los productores y a los consumidores de vino.

Palabras clave

Vinicultura; Industria vitivinícola; Wine industry; Història de l'agricultura; Historia de la agricultura; History of agriculture; Vinya; Vid; Grapes

Materias

663/664 - Alimentos y nutrición. Enología. Aceites. Grasas

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

JMPiJ_TESI.pdf

8.910Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)