Noves estratègies en la prevenció de la lesió hepàtica per isquèmia reperfusió = New strategies in the prevention of liver ischemia reperfusion injury

Abstract

Avui en dia, la única solució per a pacients que es troben en una situació de fase terminal de malaltia hepàtica o en una lesió hepàtica aguda es el transplantament. La demanda d’òrgans per a aquesta finalitat supera àmpliament la oferta disponible. Dintre d’aquest context, l’optimització de totes les etapes que engloba el procés de transplantament és indispensable. En el nostre cas ens centrem en tres conceptes d’aquest procés. Una de les principals causes per les quals un transplantament de fetge no tingui èxit es degut a les complicacions derivades de la lesió per isquèmia-reperfusió. La lesió per isquèmia-reperfusió (IRI) es un fenomen complex i multifactorial que comença per la restricció total o parcial de reg sanguini a l’òrgan (isquèmia) i per la seva reinstauració després de un temps més o menys perllongat (reperfusió). Com a conseqüència d’aquesta privació de reg sanguini, l’òrgan sofreix una sèrie de reaccions i canvis metabòlics que afectaran a la seva viabilitat funcional. Per tant, la comprensió de la IRI ens pot donar eines per pal·liar els seus efectes. Per altra banda, donada la desequilibrada ràtio oferta-demanda d’òrgans, es imprescindible incrementar el pool d’òrgans disponibles. Actualment i com a conseqüència de l’estil de vida occidental, molts dels possibles òrgans donants son descartats per la presència de greix infiltrat, és a dir, esteatosis. La comprensió i millora de les condicions d’aquests òrgans obre una porta a la seva utilització i a incrementar el pool de donants, amb la derivada d’incrementar el nombre de vides salvades. Un dels altres aspectes claus en el transplantament és la preservació de l’òrgan prèvia a dit transplantament. En aquest context, la millora de les solucions de preservació és un factor vital per a incrementar la viabilitat dels òrgans i per tant tenir un major nombre d’ells disponible amb major funcionalitat. Es per això que la tesis titulada “Noves estratègies en la prevenció de la lesió hepàtica per isquèmia reperfusió” empra els conceptes IRI, fetges esteatòtics i solucions de preservació com a eixos fonamentals en els seus estudis per a la millora de la qualitat i quantitat en els transplantaments hepàtics.

Nowadays, the only solution for patients that are diagnosed with a terminal hepatic disease or that suffer from an acute hepatic injury is transplantation. However, the demand of organs for transplantation far exceeds the offer. In this context, the optimization of all the stages that englobes the process of transplantation is indispensable. In this case we mainly focus in three key concepts. One of the main reasons for which a liver transplant is not successful is due the complications derived from the ischemia-reperfusion injury. The ischemia-reperfusion injury (IRI) is a complex and multifactorial phenomenon that starts with the total or partial blood flow deprivation (ischemia) and its restoration after a more or less long time. As a consequence of blood flow deprivation, the organ suffers a series of reactions and metabolic changes which will affect its functional viability. For this reason, the understanding of the ischemia-reperfusion injury will supply us with the tools to counter its negative effects. In another vein, given the unbalanced ratio offer-demand of organs, it is mandatory to increase the available donor’s pool. Nowadays, and as a consequence of the occidental lifestyle, lots of possible donors are discarded due the presence of fat infiltration in their organs, that’s it, steatosis. The understanding and the improvement of this steatotic livers, opens a door to their usage and to increase the donor’s pool, with the derivative to increase the number of lives saved. Another key aspect in liver transplantation is the organ preservation prior to transplantation. In this sense, the improvement of the preservation solutions for livers is a crucial factor to increase livers viability, and therefore, achieving more availability with increased functionality. For this reason, the thesis entitled “new strategies in the prevention of liver ischemia reperfusion injury” uses the concepts IRI, liver steatosis and preservation solutions as fundamental axes in its studies to improve the quality and quantity of liver transplantation.