Universitat Ramon Llull
Pérez Testor, Carles
Ibáñez Fanés, Margarita
2018-12-14
230 p.
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
Aquest projecte pretén investigar la possible relació entre la patologia del TDAH ambles representacions d’aferrament dels nens i les capacitats cognitives avançades que estan estretament relacionades amb experiències d’aferrament segures, com són la mentalització o l’ambivalència de sentiments. Per fer-ho, ens aprofitem del nostreentrenament a l’entrevista del Friends and Family Interview (Kriss, Steele i Steele, 2012) que ens proporciona informació sobre aquestes representacions i capacitats cognitives avançades. D’aquesta manera, obtenim una imatge global del nen i del seu funcionament cognitiu. Paral·lelament, també pretenem entendre com influeix la conflictivitat entre els pares, mesurada a través del CPCIS (Pampliega, 2007), en la formació de relacions d’aferrament segures en les díades mares (pares)-nens. Per al nostre propòsit disposem de dos grups de nens d’entre 8 i 11 anys, tots del’àrea metropolitana de Santa Coloma, a qui vam entrevistar seguint el mateixprocediment i utilitzant les mateixes eines (Friends and Family Interview, Escala de Seguretat de Kerns i Escala de Conflicte Interparental des de la Perspectiva dels Fills). L’anàlisi estadística de la informació derivada d’aquestes eines ens va dur a confirmar les hipòtesis que havíem plantejat i que feien referència a com els nens sense un diagnòstic de TDAH presentarien capacitats cognitives avançades més desenvolupades irepresentacions d’aferrament segures amb més freqüència que aquells amb TDAH. No obstant això, aquelles hipòtesis que plantejàvem entorn a la conflictivitat parental, segons les quals esperàvem trobar diferències significatives en el conflicte percebut afavor dels nens del grup control, no es van veure confirmades i fins i tot es van donarresultats en el sentit oposat al que esperàvem. A l’apartat de discussió reflexionem sobre les diferències que hem trobat en les representacions segures d’aferrament i les capacitats cognitives avançades entre tots dos grups, i pretenem conceptualitzar-les dintre del marc teòric que ens ofereix la teoria del’aferrament. Reflexionem també sobre els resultats inesperats obtinguts sobre el conflicte interparental i, a mode de conclusió, presentem les limitacions inherents al plantejament i desenvolupament de la nostra investigació i proposem idees per a futures investigacions.
El presente proyecto busca investigar la posible relación entre la patología del TDAH con las representaciones de apego de los niños y las capacidades cognitivas avanzadas que están estrechamente relacionadas con experiencias de apego seguras, como son la mentalización o la ambivalencia de sentimientos. Para ello, nos aprovechamos de nuestro entrenamiento en la entrevista del Friends and Family Interview (Kriss, Steele y Steele., 2012) que nos proporciona información sobre estas representaciones y capacidades cognitivas avanzadas. De esta manera, obtenemos una imagen global del niño y de su funcionamiento cognitivo. Paralelamente, también buscamos entender de qué manera influye la conflictividad entre los padres, medida a través del CPICS (Pampliega et al., 2007), en la formación de relaciones de apego seguras en las díadas madres (padres)-niños. Para nuestro propósito contamos con dos grupos de niños de entre 8 y 11 años, todos ellos del área metropolitana de Santa Coloma, a los que entrevistamos siguiendo el mismo procedimiento y utilizando las mismas herramientas (Friends and Family Interview, Escala de Seguridad de Kerns y Escala de Conflicto Interparental desde la Perspectiva de los Hijos). El análisis estadístico de la información derivada de estas herramientas nos llevó a confirmar las hipótesis que habíamos planteado y que hacían referencia a que los niños sin un diagnóstico de TDAH presentarían capacidades cognitivas avanzadas más desarrolladas y representaciones de apego seguras más frecuentemente que aquellos con TDAH. Sin embargo, aquellas hipótesis que planteábamos entorno a la conflictividad parental, según las cuales esperábamos encontrar diferencias significativas en el conflicto percibido en favor de los niños del grupo control, no se vieron confirmadas e incluso se dieron resultados en el sentido opuesto al que esperábamos. En el apartado de discusión reflexionamos sobre las diferencias que hemos encontrado en las representaciones seguras de apego y las capacidades cognitivas avanzadas entre ambos grupos, y buscamos conceptualizarlas dentro del marco teórico que nos ofrece la teoría del apego. Reflexionamos también sobre los resultados inesperados obtenidos sobre el conflicto interparental y a modo de conclusión, presentamos las limitaciones inherentes al planteamiento y desarrollo de nuestra investigación y proponemos ideas para futuras investigaciones.
The current investigation looks for a potential relationship between the ADHD and attachment representations and the advanced cognitive skills that are closely related to secure attachment experiences, like mentalization or the capacity for experiencing mixed emotions. In this context, we took advantage of our trainning in the Friends and Family Interview (Kriss, Steele and Steele, 2012) that provides us with information regarding both the attachment representations and advanced cognitive skills. This helps us obtaining a general picture of the child and his cognitive functioning. At the same time, we also try to understand the way the conflict between the parents, measured with the Children´s Perception of Interparental Conflict Scale (Pampliega, 2007), influences the formation of secure relationships in the mother(father)- child dyads. For this purpose we gather two groups of children of ages between 8 and 11, all of them from the metropolitan area of Santa Coloma de Gramanet (Barcelona), and we interviewed them following the exact same procedure and using the same scales (FFI, Kerns Security Scale and the CPICS). The analysis of the information we obtained with these measures led us to confirm the hypothesis that we proposed about children in the control group presenting higher cognitive skills and more frequently secure attachment representations when compared to the children in the ADHD group. In contrast, those hypothesis that we proposed around the interparental conflict, expecting to find less conflict in the parents of the children in the control group, were not confirmed and provided, surprisingly, results in the opposite direction we expected. In the discussion section we elaborate on the significant differences we found between these groups in both the attachment representations and the advanced cognitive skills, and we try to find an explanation for these within the frame of the attachment theory. Simultaneously, we highlight the limitations related to our investigation and lay out ideas for future investigations.
Psicología; TDAH; Apego
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades; 159.9 - Psicología; 3 - Ciencias sociales
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
