El suburbi portuari de Tarraco a l'Antiguitat tardana (segles III-VIII dC)

Abstract

Aquesta tesi té com a objectiu principal l’estudi de l’urbanisme i els models d’ocupació del suburbi portuari de Tarraco entre els segles III i VIII dC. Davant la manca d’informació arqueològica directa sobre el port romà, l’anàlisi d’aquest extens sector de la ciutat ens permet conèixer de manera indirecta la seva evolució. Així, s’ha identificat la xarxa viària que va vertebrar i organitzar l'urbanisme del suburbi fins ben avançat el segle VII dC, amb dos eixos principals en sentit nord-est sud-oest i diversos carrers secundaris. Igualment. s’ha constatat una gran diversitat d’edificis, els quals s’erigeixen especialment a partir del segle V dC, en una etapa de creixement i bonança econòmica de la ciutat. En primera línia de costa s’ubicaven les naus d’emmagatzematge, mentre que en un punt més septentrional s'hi trobaven els edificis residencials. Paral·lelament, sorgeixen diverses zones funeràries i, especialment durant els darrers segles de l'Antiguitat tardana, s'edifiquen també tallers de producció artesanal. Tot plegat mostra el dinamisme d’un suburbi amb una clara funció principal, la portuària, que va ser el centre econòmic de Tarraco.

Esta tesis tiene como objetivo principal el estudio del urbanismo y los modelos de ocupación del suburbio portuario de Tarraco entre los siglos III y VIII d.C.. Ante la falta de información arqueológica directa sobre el puerto romano, el análisis de este extenso sector de la ciudad nos permite conocer de manera indirecta su evolución. Así, se ha identificado la red viaria que vertebró y organizó el urbanismo del suburbio hasta bien avanzado el siglo VII d.C., con dos ejes principales en sentido nordeste-sudoeste y varias calles secundarias. Igualmente, se ha constatado una gran diversidad de edificios, los cuales se erigieron especialmente a partir del siglo V d.C., durante una etapa de crecimiento y pujanza económica de la ciudad. En primera línea de costa se ubicaban las naves de almacenaje, mientras que en un punto más septentrional se encontraban los edificios residenciales. Paralelamente, surgen diversas zonas funerarias y, especialmente durante los últimos siglos de la Antigüedad tardía, se edifican también talleres de producción artesanal. Todo ello muestra el dinamismo de un suburbio con una clara función principal, la portuaria, que fue el centro económico de Tarraco.

The main aim of this thesis is to study the urbanism and land use models of the port suburb of Tarraco from the 3rd to the 8th century AD. Due to the lack of direct archaeological information about the roman harbour, the analysis of this large sector of the city allows us to indirectly find out about its development. Thus the street layout has been identified, which organised the urban planning of the suburb until the second half of the 7th century and had two main axis oriented northeast-southwest as well as many other secondary streets. Likewise, multiple buildings have been attested, which were erected especially from the 5th century onwards, during a period of economic growth in the city. Near the shoreline warehouses were located, while the residential buildings were placed on a more northerly area. At the same time, several funerary areas arose and, especially during the latest centuries of the Late Antique period, craft workshops were built. All of that demonstrates the dynamism of this suburb, which functioned as the port area and was the economic centre of Tarraco.