Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
En la competitiva societat actual són multitut d´homes que busquen augmentar la seva massa muscular (mitjançant exercicis de musculació) amb l´objectiu d´una millora de la seva imatge social. Són perfils més propensos a realitzar un consum excessiu en proteínes respecta a la quantitat recomanada amb la finalitat de promoure un increment de la musculatura (Kim, Lee & Choue, 2011), i fins i tot solen ser consumidors habituals de suplements dietètics i de determinades drogues com els anaboliltzants (McCabe & Ricciardelli, 2004). Com veurem, en el nivell no competidor no solen visitar a professionals de la nutrició, sino que disenyen els seus propis plans nutricionals sense els coneixements necessaris. Habitualment recórren a informació no sempre validada d´ internet, a coneguts, companys de gimnàs o entrenadors del centre, amb la finalitat de “conèixer” quins aliments, estructura dietètica i ajudes ergogèniques els hi aniria millor consumir per tal d´obtenir uns ràpids resultats (esteroids anabolitzants inclosos) (Pinto & Araújo, 2007; Behar y Molinari, 2010; Azevedo, Ferreira, Silva, Silva & Caminha, 2011). Finalment, arriben a realitzar dietes desequilibrades, presentant un percentatje de macronutrients totalment alterat, sense beneficiar la seva finalitat primària d'augmentar tot el possible la seva massa muscular, i afectant negativament en la seva pròpia salut en general i en el seu rendiment esportiu. La societat imposa uns cànons de bellesa i prototips d'èxit que han anat evolucionant des de temps clàssics fins al model actual d'individu varonil, triomfador i que presta gran cura i atenció al seu cos. La cultura actual ha sobredimensionat el valor corporal i de la seva estètica per sobre d'altres aspectes de l'ésser humà. Per als esportistes imposa un perfil de musculatura pràcticament hipertrofiada que han portat a molts homes (fonamentalment però no exclusivament), a recórrer a males pràcticas alimentàries i de suplementacions que en diversos casos deriven en el desenvolupament de problemàtiques de salut, generant una situació que els organismes sanitaris ja denominen com un problema de salut pública. Els mitjans de comunicació i la indústria de l´entreteniment (reds socials, etc.) exposen continuament a l´individu a estímuls visuals perfilant el nou model social, imposant uns cànons de bellesa utòpics. Igualment, l'abast global d'aquests mitjans de difusió ha portat a una generalització i unificació d'aquest model d'èxit (occidental fonamentalment) a nivell mundial. Les societats modernes, cada vegada més individualistes després de la ruptura de les agrupacions socials tradicionals, i l'augment de la competitivitat en una societat i mercat de treball marcat en els últims anys per un entorn inestable han accentuat aquesta pressió sobre els individus. Finalment, el desenvolupament d'eines digitals de retoc (i el seu ús massiu), han contribuït a l'establiment de perfils de bellesa irreals i inassolibles. Podem dir que tots els elements de la vida i concepció de l'ésser humà es veuen influïts per aquesta importància del visual. Així, la autopercepció corporal, des de les concepcions del saludable fins a la construcció de la pròpia personalitat se centren de forma molt important en la imatge projectada i l'impacte social aconseguit. El culte al cos i a la imatge abasta tots els aspectes de la vida: dietes, selfies, moda, personatges públics o socialités, etc. D'aquesta manera, la imatge social assolida influirà directament tant en el estatus com en les possibilitats laborals, portant a la gent a utilitzar qualsevol recurs que pugui acostar-los a aquest ideal. Tot això ha establert un culte al cos en el qual prevalen els conceptes d'imatge i impacte visual més que el saludable o adequat a cada cos i ritme de vida. La majoría de desordres alimentaris ténen la seva arrel en els hàbits culturals, els quals s´allunyen del concepte de salut com equilibri, i en el model cultural el qual exigeix a la dona a ser prima i a l´home exent de greix i tenir desenvolupada la masa muscular amb objectiu de conseguir un tipus atlètic (Martell, 2006). En el cas d'esportistes homes de musculació, l’impacte del culte al cos és clar en el desenvolupament de malalties “modernes” tals com la vigorèxia, i l'ús d’ajudes ergogèniques per aconseguir un cos que respongui als estàndards creant també una alerta de salut pública que afecta i preocupa, en major o menor mesura, a tothom. Mitjançant una investigació de diseny quantitatiu amb un tipus d´estudi comparatiu entre cultures, aquesta tesi doctoral pretén fer recerca sobre l´impacte de la distribució calòric-dietètica en la autopercepció corporal en la mostra d´estudi i fer contrast entre els diferents col·lectius culturals. L'objectiu principal és comprovar si el consum de proteïnes té un impacte en algun aspecte de la valoració de la Imatge Corporal en esportistes de musculació no competidors. La finalitat de la investigació és conèixer la distribució calórico-dietètica mitjançant el percentatje dels macronutrients dels participants, així com l´ús de suplementacions ergogèniques en esportistes no competidors de diferents cultures que practiquen exercicis de musculació, i en cas necessari contribuir a la millora dietètica, promoure la salut i prevenir la malaltia.
En la competitiva sociedad actual son multitud los hombres que buscan aumentar su masa muscular (mediante ejercicios de musculación) con el objetivo de mejorar su imagen social. Son perfiles más propensos a realizar un consumo excesivo en proteínas respecto a la cantidad recomendada con el fin de promover el incremento de musculatura (Kim, Lee & Choue, 2011), e incluso suelen ser consumidores habituales de suplementos dietéticos y de ciertas drogas como anabolizantes (McCabe & Ricciardelli, 2004). Como veremos, en el nivel no competidor no suelen visitar a profesionales de la nutrición, sino que diseñan sus propios planes nutricionales sin los conocimientos necesarios. Habitualmente recurren a información no siempre validada de internet, conocidos, compañeros de gimnasio o entrenadores del centro, con el fin de “conocer” qué alimentos, estructura dietética y ayudas ergogénicas les resultarían más beneficiosos para tener unos rápidos resultados (esteroides anabolizantes incluidos) (Pinto & Araújo, 2007; Behar y Molinari, 2010; Azevedo, Ferreira, Silva, Silva & Caminha, 2011). Finalmente, llegan a realizar dietas desequilibradas, presentando un porcentaje de macronutrientes totalmente alterado, sin beneficiar su finalidad primaria de aumentar todo lo posible su masa muscular, y afectando negativamente en su propia salud en general y en su rendimiento deportivo. La sociedad impone unos cánones de belleza y prototipos de éxito que han ido evolucionando desde tiempos clásicos hasta el modelo actual de individuo varonil, triunfador y que presta gran cuidado y atención de su cuerpo. La cultura actual ha sobredimensionado el valor corporal y de su estética por encima de otros aspectos del ser humano. Para los deportistas impone un perfil de musculatura prácticamente hipertrofiada que han llevado a muchos hombres (fundamentalmente pero no exclusivamente), a recurrir a malas prácticas alimentarias y de suplementaciones que en varios casos derivan en el desarrollo de problemáticas de salud, generando una situación que los organismos sanitarios ya denominan como un problema de salud pública. Los medios de comunicación y la industria del entretenimiento (redes sociales, etc.) exponen continuamente al individuo a estímulos visuales perfilando el nuevo modelo social, imponiendo unos cánones de belleza utópicos. Igualmente, el alcance global de estos medios de difusión ha llevado a una generalización y unificación de dicho modelo de éxito (occidental fundamentalmente) a nivel mundial. Las sociedades modernas, cada vez más individualistas tras la ruptura de las agrupaciones sociales tradicionales, y el aumento de la competitividad en una sociedad y mercado de trabajo marcado en los últimos años por un entorno inestable, han acentuado esta presión sobre los individuos. Por último, el desarrollo de herramientas digitales de retoque (y su uso masivo), han contribuido al establecimiento de perfiles de belleza irreales e inalcanzables. Podemos decir que todos los elementos de la vida y concepción del ser humano se ven influidos por esta importancia de lo visual. Así, la autopercepción corporal, desde las concepciones de lo saludable hasta la construcción de la propia personalidad se centran de forma muy importante en la imagen proyectada y el impacto social conseguido. El culto al cuerpo y a la imagen abarca todos los aspectos de la vida: dietas, selfies, moda, personajes públicos o socialités, etc. De este modo, la imagen social lograda influirá directamente tanto en el estatus como en las posibilidades laborales, llevando a la gente a utilizar cualquier recurso que pueda acercarles a ese ideal. Todo ello ha establecido un culto al cuerpo en el que priman los conceptos de imagen e impacto visual más que lo saludable o adecuado a cada cuerpo y ritmo de vida. La mayoría de desórdenes alimentarios tienen su raíz en los hábitos culturales, los cuales se alejan del concepto de salud como equilibrio, y en el modelo cultural el cual exige a la mujer a ser delgada y al hombre exento de grasa y haber desarrollado masa muscular hasta conseguir un tipo atlético (Martell, 2006). En el caso de deportistas varones de musculación, el impacto del culto al cuerpo es claro en el desarrollo de enfermedades “modernas” tales como la Vigorexia, y el uso de ayudas ergogénicas para lograr un cuerpo que responda a los estándares, creando también una alerta de salud pública que afecta y preocupa, en mayor o menor medida, a todo el mundo. Mediante una investigación de diseño cuantitativo con un tipo de estudio comparativo entre culturas, dicha tesis doctoral pretende investigar el impacto de la distribución calórico-dietética en la autopercepción corporal en la muestra de estudio y hacer contraste entre los diferentes colectivos culturales. El objetivo principal es comprobar si el consumo de proteínas tiene un impacto en algún aspecto de la valoración de la Imagen Corporal en deportistas de musculación no competidores. La finalidad de la investigación es conocer la distribución calórico-dietética mediante el porcentaje de los macronutrientes de los participantes, así como el uso de suplementaciones ergogénicas en deportistas no competidores de diferentes culturas que practican ejercicios de musculación, y en caso necesario contribuir a la mejora dietética, promover la salud y prevenir la enfermedad.
In the competitive current society a lot of men seek to increase their muscle mass (through fitness exercises) with the aim to improve his social image. They are profiles more inclined to realize an excessive consumption in proteins with regard to the quantity recommended in order to promote an increase of musculature (Kim, Lee & Choue, 2011), furthermore they are usually habitual consumers of dietary supplements and certain drugs like anabolics (McCabe & Ricciardelli, 2004). As we will see, at the non-competitor level they don´t usually visit nutrition professionals, but they design their own nutritional plans without the necessary knowledge. They usually resort to information not always validated on internet, acquaintances and gym colleagues, or coaches of the center, in order to "know" what foods, dietary structure, and ergogenic aids would be better to consume to have some fleeting results (including anabolic steroids) (Pinto & Araújo, 2007; Behar y Molinari, 2010; Azevedo, Ferreira, Silva, Silva & Caminha, 2011). Finally, they do at unbalanced diets, presenting a totally altered percentage of macronutrients, without benefit for them in their primary purpose of increasing as much as possible their muscle mass, neither in their own health in general, nor in their sports performance. Society imposes on her individuals a beauty canons and successful prototypes that have evolved from classical times to the current model of a man who is manly, winner, and who pays great care and attention to his body. The current culture has oversized the corporal value and its aesthetics over other aspects of the human being. For athletes, it imposes a practically hypertrophied muscle profile that has led many men (mainly but not exclusively), to resort to bad feeding practices and supplementation that in several cases they derive in the development of health issues, generating a situation that the health organizations already denominate as a public health problem. The media and the entertainment industry (social networks, etc.) continually expose the individual to visual stimuli outlining the new social model, imposing utopian beauty canons. Likewise, the global reach of these means of diffusion has led to a generalization and unification of this success model (mainly western) worldwide. Modern societies, increasingly individualistic after the rupture of traditional social groupings, and the increase of competitiveness in a society and labor market marked in recent years by an unstable environment have accentuated this pressure on individuals. Finally, the development of digital retouching tools (and their massive use), have contributed to the establishment of unreal and unattainable beauty canons. We can say that all the elements of the life and conception of the human being meet influenced by this importance of the visual thing. This way, the body self-perception, from the conceptions of the healthy thing up to the construction of the own personality they centre of very important form on the projected image and the social obtained impact. The worship to the body and to the image includes all the aspects of the life: diets, selfies, mode, public prominent figures or socialités, etc. Thus, the social successful image will influence both the status and the labor possibilities, leading the people to using any resource that they could bring this ideal one over. All this has established a worship to the body in which they give priority to the concepts of image and visual impact more than the healthy or suitable thing to every body and pace of life. Most eating disorders are rooted in cultural habits, which move away from the concept of health as a balance, and in the cultural model which requires a thin women and a low fat man, and have developed muscle mass until getting an athletic type (Martell, 2006). In case of sports males of musculación, the impact of the worship to the body is clear in the development of such "modern" diseases as the Vigorexia, and the use of helps ergogénicas to achieve a body that answers to the standards creating also an alert of public health that it affects and worries, in major or minor measure, to the whole world. Through a quantitative design research with a comparative type of study between cultures, this doctoral thesis aims to investigate the the impact of the caloric-dietetic distribution on the body self-perception in the study sample and make contrast between the different cultural collectives. The main objective is to check if the protein intake has an impact on some aspect of the assessment of Body Image in noncompetitive fitness athletes. The purpose of the research is contribute to improving the dietary practices in recreational athletes who practice fitness, as well as to promote health and to prevent disease. The purpose of the research is to know the caloric-dietary distribution by the percentage of macronutrients of the participants, and the use of ergogenics supplements in recreational athletes of different cultures who practice fitness, and if it´s necessary contribute to improve the diet plan, promote health and to prevent disease.
Distribución calórico-dietética; Proteínas; Interculturalidad y dieta; Autopercerción corporal; Deportista de musculación; Ayudas ergogénicas
159.9 - Psicologia; 572 - Antropologia; 663/664 - Aliments i nutrició. Enologia. Olis. Greixos; 79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.