Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic
Aquesta tesi en format compendi d’articles revisita la qüestió de l'habitatge en un context en el qual l'habitatge estatal de lloguer social està en declivi i l'expansió de l'habitatge en propietat individual va provocar l'última crisi financera mundial. Es proposa explorar una alternativa d'habitatge (parcialment) desmercantilitzat, col·lectiu i no estatal que històricament s’ha mantingut marginal menys en alguns pocs països: el cooperativisme d'habitatge. A partir de l'experiència de Dinamarca i Uruguai, dos països en els quals el cooperativisme d'habitatge s'ha desenvolupat extensivament, la tesi considera el potencial, les perspectives i els límits de reactualitzar aquesta forma d'habitatge per abordar algunes de les principals problemàtiques que estan a l'avantguarda de la qüestió de l'habitatge avui. Les privatitzacions dirigides per l'Estat, la gentrificació planetària i les relacions entre deutors i creditors hipotecaris, són les temàtiques que s'exploren en els tres articles que conformen el nucli de la tesi. Partint d’una perspectiva materialista històrica (i geogràfica) i abordant el paradigma emergent dels comuns, la tesi subratlla les formes conflictives i contradictòries en les quals el cooperativisme d’habitatge pot encarnar una forma de commoning. En condicions generalitzades de producció i d’intercanvi de mercaderies, la tesi argumenta que el control dels residents sobre les cooperatives d'habitatge s'ha d’inserir en estructures institucionals i organitzatives multiescalars i multiactorals. Aquestes estructures han de fer ús de les capacitats redistributives de l'Estat, al mateix temps que defensen la seva autonomia tant vers l'Estat com el mercat. Les geografies de cooperatives d'habitatge autogovernades i interconnectades (en diferents graus), poden assentar les bases per a aquestes possibilitats polítiques.
This article-based compilation thesis revisits the housing question in a context in which State-owned social rental housing is on the decline and the expansion of homeownership underpinned the latest global financial crisis. It sets out to explore a (partially) decommodified, collective and non-State housing alternative that has historically remained marginal in all but a few countries: housing cooperativism. Drawing from the experience of Denmark and Uruguay, two countries in which housing cooperativism has been extensively developed, it considers the potential, prospects and limits of re-actualizing this form of housing to tackle some of the main problematics that are at the forefront of the housing question today. State-led privatizations, planetary gentrification and mortgage debtor-creditor relations are the issues that are explored in the three articles which make up the core of the thesis. Using a broadly historical (and geographical) materialist approach and engaging with the emerging paradigm of the commons, the thesis underlies the conflictive and contradictory ways in which housing cooperativism might embody a form of commoning. Under conditions of generalized commodity production and exchange, the thesis argues that dweller control in housing cooperatives must be nested within multi-scalar and multi-actor institutional and organizational structures. These structures must harness the redistributive capacities of the State whilst simultaneously defend their autonomy from both the State and the market. The geographies of (to different degrees) collectively self-governed and inter-linked housing cooperatives, can potentially provide the groundwork for such political possibilities.
Cooperativas; Cooperatives; Habitatge; Vivienda; Housing; Comuns; Comunes; Commons
334 - Formas de organización y cooperación en la economía
Ciències Socials