La Variació lingüística a Solitud, de Víctor Català, i a les seves traduccions al castellà i a l'alemany

Abstract

Aquesta tesi doctoral estudia la variació lingüística a Solitud (1905), de Víctor Català/Caterina Albert i Paradís, i el tractament que ha rebut a les traduccions al castellà i a l’alemany. Hi ha dues traduccions al castellà, la primera, de Francisco Javier Garriga (1907) i la segona, de Basilo Losada (1986). Pel que fa a l’alemany, també s’han publicat dues traduccions, la primera d’Eberhard Vogel (1909) i la segona, la més recent de les quatre, de Petra Zickmann (2007). Aquesta recerca demostra que la variació lingüística funciona com a recurs narratològic i té una funció específica en el text de partida, la qual es reprodueix pràcticament en la seva totalitat en les traduccions, malgrat que les estratègies que s’han aplicat en relació amb la variació lingüística siguin diferents. Les estratègies comprenen des de l’ús de l’estàndard per a tots els nivells de llengua del text fins a l’ús de marques de variació lingüística de la llengua meta.