Co-design strategies with children in full-body interaction for situated non-formal learning experiences

Abstract

This dissertation focuses on better achieving co-design of Full-Body interactive learning experiences with children and experts (teachers, museum curators, pedagogues, etc.). Hence, on the one hand, it has studies how to better design Full-Body Interaction for children in public spaces and, on the other, how to achieve a better involvement of co-designers during the design process to have their voice and vision in the final experiences. The study focuses specifically on learning experiences for public space. These non-formal learning contexts (such as museums, cultural heritage sites and theatres) are characterized by the relation of people’s behaviour in shared experiences and their interactions with socio-cultural contents that are meaningful for society. Previous research has pointed towards the benefits of the specific properties of Full-Body Interaction for shared experience in public spaces. However, methods to design with and for the body in this research area are still unexplored. To address this challenge, this thesis presents the design and analysis of three Full-Body interactive experiences. The main goal is to research techniques that promote children’s embodied awareness and focus on their expertise in movement, playfulness and socialization. This thesis proposes a set of Embodied Design Thinking qualities to understand the benefits and limitations of design techniques for Full-Body Interaction with children. On the other hand, the findings of this research lead to the definition of a preliminary Full-Body Interaction co-design method (FUBImethod). This method entails a set of clearly defined steps to help interaction designers in guiding intergenerational teams with children to understand and foster the role of the body in a Full-Body Interaction experience. This method summarizes the main outcomes of this research and represents a guideline for design and evaluation strategies in this research context.

Aquesta tesi es centra en aconseguir un millor codisseny entre nens i experts (professors, conservadors de museus, pedagogs, etc.) per al desenvolupament d’entorns d'aprenentatge basats en la interacció de cos sencer. D'una banda, s'ha estudiat com millorar el disseny d’interacció de cos sencer en instal·lacions interactives a espais públics per a nens. D'altra, s'ha analitzat com obtenir una millor participació dels codissenyadors durant el procés de disseny, amb la finalitat d’incloure la seva veu i la seva visió en les experiències interactives. Amb aquest propòsit, la tesis es basa concretament en experiències interactives en entorns d'aprenentatge no formal (com ara museus, patrimonis culturals i teatres), els quals es caracteritzen per la seva estreta relació amb el comportament humà durant l'experiència compartida, així com amb les seves accions i actituds envers els continguts socioculturals, els quals són de vital importancia per a la societat. Diversos investigadors han suggerit el potencial de la interacció de cos sencer per a donar suport a l'experiència compartida a espais públics. No obstant, els mètodes per dissenyar amb i per al cos en aquesta àrea de recerca encara no han sigut explorats. Per abordar aquest repte, aquesta tesi presenta el disseny i anàlisi de tres experiències interactives de cos sencer, on l'objectiu principal és investigar tècniques que promoguin una consciència corporizada (embodied awareness) en els nens, i que es centrin en la seva experiència amb el moviment, el joc i la socialització. En aquest context, aquesta tesi proposa un conjunt de qualitats del procés creatiu corporitzat (Embodied Design Thinking) per tal d’entendre els avantatges i limitacions d'utilitzar tècniques de disseny d’interacció de cos sencer amb nens. D’altra banda, els resultats d'aquesta recerca condueixen a la definició d'un mètode de codisseny preliminar d'interacció de cos sencer (Full-Body Interaction, FUBImethod). Aquest mètode comporta un conjunt de passos clarament definits per ajudar als dissenyadors d'interacció a guiar els equips intergeneracionals de nens i nenes, i així entendre i fomentar el paper del cos en una experiència d'interacció amb cos sencer. Aquest mètode resumeix els resultats principals d'aquesta investigació i representa una pauta per a les estratègies de disseny i avaluació en aquest context de recerca.