Investigación y prueba del ciberdelito

Autor/a

Quevedo González, Josefina

Director/a

Ortego Pérez, Francisco

Tutor/a

Vallespín Pérez, David

Data de defensa

2017-05-16

Pàgines

505 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Resum

Se examina en este trabajo la trascendencia que tiene el uso de internet en la aparición de nuevos delitos y de nuevas formas de comisión de los ilícitos tradicionales. A todos ellos se denomina ciberdelitos, cuya investigación y prueba exigen la adopción de especiales precauciones para evitar que se frustre la labor investigadora o se vulneren derechos fundamentales. Por ello, se estudian cuestiones básicas que suscitan los ciberdelitos como la competencia para conocer de los mismos, los conflictos de jurisdicción entre Estados, la cooperación internacional y los sujetos especializados en la investigación con especial referencia a los Equipos Conjuntos de Investigación así como a las obligaciones a las que vienen sujetas las empresas proveedoras de internet. Se analiza la regulación legal de las medidas de investigación tecnológica necesarias para la investigación del ciberdelito, en concreto: la obtención de 1 una IP, la identificación de terminales, de datos desvinculados de los procesos de comunicación, la orden de conservación de datos, la cesión de datos de tráfico, la interceptación de las comunicaciones telefónicas y telemáticas, el registro de dispositivos informáticos de almacenamiento masivo, el registro remoto de equipos, el agente encubierto informático y qué sucede con los hallazgos casuales descubiertos tras estas medidas. Asimismo, se detalla cómo han de practicarse estas medidas de investigación con todas las garantías para superar el juicio de licitud y el de fiabilidad y de esta manera servir de prueba ante los tribunales al igual que el resto de las pruebas informáticas. Por último, se dedica un capítulo a la valoración judicial de las pruebas informáticas según el principio de apreciación en conciencia contenido en el artículo 741 LECrim y la profusa jurisprudencia en la materia.


This paper examines the importance of the use of the Internet in the emergence of new crimes and new forms of commission of traditional illicit. All of them are called cybercrimes, whose investigation and proof require the adoption of special precautions to avoid the frustration of research or fundamental rights violations. For this reason, there is a study of basic issues that are raised by cybercrime, such as the judicial competence to learn about them, conflicts of jurisdiction between States, international cooperation and specialized researching subjects with special reference to Joint Investigation Teams as well as to the obligations to which the internet service providers (ISP) are subject. The legal regulation of the technological research measures necessary for the investigation of cybercrime is analyzed and, in particular: the obtaining of an IP, the identification of terminals, data unrelated to the communication processes, the data preservation order, the cession of traffic data, interception of telephone and telematic communications, search of mass storage devices, remote search of equipment, undercover agent and what happens with casual findings discovered after these measures. It is also detailed how these investigative measures should be practiced with all the guarantees to overcome the legal and reliability trial and thus serve as evidence in court as well as the rest of the computer evidence. Finally, a chapter is devoted to the judicial assessment of computer evidence according to the principle of appreciation in conscience contained in article 741 LECrim and the profuse jurisprudence in the matter.


S’examina en aquest treball la transcendència que té l’ús d’internet en la aparició de nous delictes i de noves formes de comissió dels il·lícits tradicionals. A tots ells se’ls anomena ciberdelictes, la investigació i prova dels quals exigeixen l’adopció d’especials precaucions per a evitar que es frustri la tasca investigadora o es vulnerin drets fonamentals. Per això, s’estudien qüestions bàsiques que susciten els ciberdelictes, com la competència per a conèixer d’aquests, els conflictes de jurisdicció entre Estats, la cooperació internacional i els subjectes especialitzats en la investigació amb especial referència als Equips Conjunts d’Investigació així com a les obligacions a que venen subjectes les empreses proveïdores d’internet. S’analitza la regulació legal de les mesures d’investigació tecnològica necessàries per a la investigació del ciberdelicte, en concret: l’obtenció d’una IP, la identificació de terminals, de dades desvinculades dels processos de comunicació, l’ordre de conservació de dades, la cessió de dades de tràfic, la intercepció de les comunicacions telefòniques i telemàtiques, el registre de dispositius informàtics d’emmagatzemat massiu, el registre remot d’equips, l’agent encobert informàtic i què succeeix amb les trobades casuals descobertes després d’aquestes mesures. Així mateix, es detalla com han de practicar-se aquestes mesures d’investigació amb totes les garanties per a superar el judici de licitud i el de fiabilitat i d’aquesta manera servir de prova davant dels tribunals a l’igual que la resta de les proves informàtiques. Per últim, es dedica un capítol a la valoració judicial de les proves informàtiques segons el principi d’apreciació en consciència contingut a l’art. 741 LECrim i la profusa jurisprudència en la matèria.

Paraules clau

Delictes informàtics; Delitos informáticos; Cybercrime; Internet; Drets fonamentals; Derechos fundamentales; Fundamental rights; Prova (Dret); Pruebas (Derecho); Legal evidence; Països de la Unió Europea; Países de la Unión Europea; European Union countries; Espanya; España; Spain

Matèries

34 - Dret

Àrea de coneixement

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Documents

JQG_TESIS.pdf

7.264Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)