Una ciudad para el peatón : recorrido, espacio y red

Abstract

A city for pedestrians : routes, space and network. The pedestrian relevance in the configuration of the contemporary city had grew steadily and more spaces are demanded for them. The subject is not new, but requires a necessary update, according to the requirements of the population that lives in the urban space and demands the priority in front of the vehicle’s hierarchy. This thesis studies the pedestrian movement in two dimensions: the route and the space –exclusive for pedestrians use–, with the aim of understanding the way in which they appropriate urban space and modifies it along the route. This could help to identify its place in the different ways of conceiving and building the city since the irruption of the automobile, to determine the characteristics or qualities of the contemporary pedestrian space. And to define basic criteria for modeling the primary pedestrian network as an indispensable element for pedestrian mobility in the city. The results of the thesis allow to affirm that pedestrian routes modify the perception of the built city, granting some spaces more use than others. Pedestrian space, as a result of the transformation and reinterpretation in theories, models and projects, developed since the vehicle acquires prominence, has essential morphological characteristics for the configuration of the primary pedestrian network. This facilitates its implementation and systematic extension in the city, forming a basic structure to allow pedestrian moving through exclusive spaces integrated into urban life. The interpretation and analysis of testimonies on the pedestrian experiences, staged in literature, plastic arts or drawing, illustrate and conceptualize the different ways in which pedestrians experience the city, according to distance, duration or reason of the travel, relating crossed space and movement on foot. The introduction of the automobile in the urban scene at the end of the 19th century represented a truly change of model both in the planning and in the construction and perception of the city, which had solved the different circulations in the same plane, without evident separations. Since then, there have been successive transformations and reinterpretations of the circulation space, which have also modified the place and role given to pedestrian. The configuration of contemporary pedestrian space is a result of these processes, which have structured it giving it its own characteristics. This is the result of the comparison and contrast of twelve cases –multilevel pedestrian spaces, pedestrian areas and pedestrian axis– that validate its operation and its permanence in the city making it a significant place. The primary pedestrian network is considered as a complex element that incorporates these characteristics, as well as the functional and formal requirements of urban networks, which will facilitate its implementation and extension in the urban space, as an integral element in itself and as a fundamental part of the mobility system, which claims a city for pedestrians.

El peatón adquiere, cada vez, más protagonismo en la configuración de la ciudad contemporánea. Hoy, se demandan más espacios para él, un tema que no es nuevo, pero que requiere de una necesaria actualización y evolución, acorde a los requerimientos de la población que habita en el espacio urbano y que reclama la prioridad frente a la hegemonía del vehículo privado. Esta tesis aborda el estudio de las dos dimensiones del movimiento peatonal: el recorrido y el espacio “de uso exclusivo del peatón”, con el objetivo de comprender el modo en el que el peatón se apropia del espacio urbano y lo modifica a través del recorrido; de identificar su lugar en las diferentes formas de concebir y construir la ciudad impulsadas desde la irrupción del automóvil; de determinar características o cualidades del espacio peatonal contemporáneo; y, definir criterios básicos que permitan modelar la red peatonal primaria como elemento indispensable para la movilidad del peatón en la ciudad. El desarrollo de la tesis permite afirmar que el recorrido peatonal modifica la percepción de la ciudad construida, otorgando a unos espacios mayor valor de uso en detrimento de otros. El espacio peatonal, como resultado de la transformación y reinterpretación del lugar concedido al peatón en el pensamiento, modelos y proyectos, posee características morfológicas esenciales para la configuración de la red peatonal primaria. La implantación y extensión sistemática de esta estructura en la ciudad, permitirá al peatón desplazarse por espacios exclusivos e integrados a la vida urbana. La interpretación y análisis de testimonios sobre el recorrido peatonal, escenificados en la literatura, las artes plásticas o el dibujo, han permitido ilustrar y conceptualizar las diversas formas en las que el peatón experimenta la ciudad, según la distancia, la duración o el motivo del recorrido, relacionando espacio atravesado y movimiento a pie. La introducción del vehículo automotor en la escena urbana a finales del s. XIX representó verdaderamente un cambio de modelo tanto en la planificación como en la construcción y percepción de la ciudad, que había solucionado las distintas circulaciones en un mismo plano y sin separaciones evidentes. Desde entonces, se han llevado a cabo sucesivas transformaciones y reinterpretaciones del espacio de circulación, que han modificado también el lugar y el papel otorgado al peatón. La configuración del espacio peatonal contemporáneo es el resultado de estos procesos, que lo han estructurado confiriéndole características propias, inferidas en la tesis a partir de la comparación y contraste de doce casos “espacios peatonales multinivel, áreas y ejes peatonales”, que validan su funcionamiento y permanencia en la ciudad y lo hacen un lugar significativo. La red peatonal primaria se plantea como un sistema complejo que incorpora estas características, así como también los requerimientos funcionales y formales propios de las redes urbanas, las cuales facilitarán su implantación y extensión en el espacio urbano, como un elemento integral en sí mismo y como parte fundamental del sistema de movilidad, que reivindica una ciudad para el peatón

Una ciutat per al vianant : recorregut, espai i xarxa. El vianant està prenent cada vegada més protagonisme en la configuració de la ciutat contemporània. Avui, es demanden més espais per caminar. Si bé aquest no és un tema nou, requereix una necessària actualització i evolució, d’acord amb els requeriments de la població que habita l’espai urbà i que reclama la prioritat enfront de l’hegemonia del vehicle a motor. Aquesta tesi aborda l’estudi de les dues dimensions del moviment per als vianants: el recorregut i l’espai –d’ús exclusiu del vianant–, amb els objectius de: comprendre la manera en què el vianant s’apropia de l’espai urbà i el modifica a travésdel recorregut; identificar el lloc del vianant en les diferents formes de concebre i construir la ciutat impulsades des de la irrupció de l’automòbil; determinar característiques o qualitats de l’espai per als vianants contemporani; a partir d’aquí, definir criteris bàsics que permetin modelar la xarxa primària per als vianants com a element indispensable per a la mobilitat a la ciutat. El desenvolupament de la tesi permet afirmar que el recorregut dels vianants modifica la percepció de la ciutat construïda, atorgant a uns espais major valor d’ús en detriment d’uns altres. L’espai per als vianants, com a resultat de la transformació i reinterpretació del lloc concedit al vianant en el pensament, models i projectes, posseeix característiques morfològiques essencials per a la configuració de la xarxa primària per als vianants. La implantació i extensió sistemàtica d’aquesta estructura a la ciutat permetrà al vianant desplaçar-se per espais exclusius i integrats a la vida urbana. La interpretació i anàlisi de testimoniatges sobre el recorregut dels vianants, escenificats en la literatura, les arts plàstiques o el dibuix, han permès il·lustrar i conceptualitzar les diverses formes en les quals el vianant experimenta la ciutat segons la distància, la durada o el motiu del recorregut, relacionant espai travessat i moviment a peu. La introducció del vehicle automotor a l’escena urbana a finals del s.XIX va representar veritablement un canvi de model tant a la planificació com en la construcció i percepció de la ciutat, que havia solucionat les diferents circulacions en un mateix pla i sense separacions evidents. Des de llavors, s’han dut a terme successives transformacions i reinterpretacions de l’espai de circulació, que han modificat també el lloc i el paper atorgat al vianant. La configuració de l’espai per als vianants en la ciutat contemporània és el resultat d’aquests processos, que l’han estructurat conferint-li característiques pròpies, inferides en la tesi a partir de la comparació i contrast de dotze casos –espais multinivell, àrees i eixos per als vianants–, que validen el seu funcionament i permanència a la ciutat i el fan un lloc significatiu. La xarxa primària per als vianants es planteja com un sistema complex que incorpora aquestes característiques, així com també els requeriments funcionals i formals propis de les xarxes urbanes, les quals facilitaran la seva implantació i extensió en l’espai urbà, com un element integral en si mateix i com a part fonamental del sistema de mobilitat que reivindica una ciutat per al vianant.