Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida

Abstract

Amb la consolidació d’un sistema educatiu comprensiu i obligatori fins als setze anys es fa evident el desencaix entre un grup d’adolescents i l’institut, entre l’escola i joves que abans de fer setze anys diuen no a l’aprenentatge. Es tracta de nois i noies que no queden integrats a les institucions educatives però tampoc ho fan en cercles socials, culturals i comunitaris. Així, si bé les manifestacions més visibles d’aquesta problemàtica al instituts han estat la transgressió de la norma, l’absentisme i el baix rendiment acadèmic per part d’aquets nois, és tracta d’un col·lectiu que, per sobre de tot, comparteix una condició de vulnerabilitat que es tradueix en itineraris biogràfics marcats per l’adversitat i en vivències limitades pels pocs recursos socials, econòmics i culturals amb què compten els seus entorns. Davant aquesta realitat, la investigació que presentem té la finalitat última d’aportar un sistema pedagògic que ajudi a posar en marxa pràctiques que facin possible la reconnexió i integració d’aquests adolescents al sistema. Per fer-ho, hem optat per una investigació qualitativa de tall etnogràfic. Ens hem nodrit de dues fonts principals: el treball de camp i les fonts bibliogràfiques. Per una banda, durant un any i mig, hem fet observació participant a tres Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). És tracta de recursos educatius que donen resposta als adolescents que són expulsats dels instituts per temes de comportament essencialment però que encara estan en edat d’escolarització obligatòria. L’observació a tres UEC – Cruïlla, Cancuní i Esclat – ens ha permès recollir informació relativa a activitats que aconsegueixen una transformació substantiva sobre aquests joves. La segona font d’informació ha estat la revisió d’experiències dutes a terme en un passat i en l’actualitat que ens han permès visualitzar mecanismes pedagògics efectius amb aquesta població. Tot plegat, i a través d’un procés d’anàlisi qualitatiu, ha resultat en l’elaboració de disset relats etnogràfics sobre bones pràctiques educatives, 17 mapes conceptuals corresponents a les pràctiques descrites i un sistema pedagògic on s’ofereix una classificació de bones pràctiques per adolescents vulnerables segons les finalitats educatives que persegueixen, tot desenvolupant el sentit educatiu i els trets educatius principals de cada agrupació establerta.

With the consolidation of a comprehensive and compulsory educational system up to the age of sixteen, it is evident that there is a distance between a group of adolescents and the institute, between the school and young people who, before turning sixteen, say “no” to learning. These are boys and girls that are not integrated into educational institutions but nor do in social, cultural and community circles. Thus, although the most visible manifestations of this problem in the institutes have been the transgression of the norm, the absenteeism and the low academic achievements, we are talking about a group of guys that share a vulnerability condition. This translates to biographical itineraries marked by adversity and in experiences limited by the few social, economic and cultural resources that are in their environments. In view of this situation, the research we present has the ultimate purpose of providing a pedagogical system that helps to put into practice activities that make it possible to reconnect and integrate these teens into the system. To do this, we have opted for a qualitative ethnographic investigation. We have been fed by two main sources: field work and bibliographic sources. On the one hand, for a year and a half, we have made an observation participating in three Units of Shared Schooling (UEC). It is educational resources that respond to adolescents who are expelled from the institutes, due to behavioral issues essentially, but are still under mandatory schooling. The observation in three UEC - Cruïlla, Cancuní and Esclat - has allowed us to collect information related to activities that achieve a substantive transformation on these young people. The second source of information has been the revision of experiences carried out in the past and at present that have allowed us to visualize effective pedagogical mechanisms with this population. All in all, and through a qualitative analysis process, it has resulted in the elaboration of seventeen ethnographic reports on good educational practices, seventeen conceptual maps corresponding to the described practices and a pedagogical system for vulnerable adolescents conformed by good practices that have been organized according to the educational aims they pursue.