La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018)

Abstract

La tesi “La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018)” pretén reflexionar sobre quins poden ser els instruments més eficients per a la gestió dels museus i del patrimoni cultural des de les administracions públiques a Catalunya. Uns instruments que, a més del sempre necessari finançament i les orientacions de les polítiques culturals, facilitin trobar fonts complementàries d’ingressos davant d’uns recursos públics progressivament minvants. La tesi parteix de l’anàlisi de la gestió de la museologia tradicional fins arribar al de les noves museologies, en què el patrimoni és considerat com un recurs més de consum en el temps d’oci. En aquest sentit, s’emfatitza el model ecomuseu, basat en la mostra de la pluralitat de formes de vida tradicionals lligades al territori, el qual enllaça avui amb les idees del desenvolupament local sostenible, de la cerca de la qualitat de vida associada a una demanda creixent de preservació del medi natural i a la vinculació amb la participació activa de la població, mitjançant l’empoderament. Des d’aquesta perspectiva, la gestió dels museus i el patrimoni cultural passa actualment per centrar-se en els conceptes de col·lectivitat i territorialitat, ressaltant el valor de document històric que tenen les peces i col·leccions museístiques per interpretar el context actual. Passa, també, per crear relats que obrin les portes d’accés al coneixement en un espai de pensament crític, que amb les seves capacitats i saber poden contribuir a fer una societat més justa i lliure. Els museus han de treballar per ser espais d’experiències, d’entreteniment, d’educació i de debat; constituint-se en veritables observatoris, que permetin gestionar la crítica i formes de reflexió que ajudin a desenvolupar noves recerques sobre la interacció entre patrimoni i societat. La tesi aborda, igualment, la situació dels museus en el marc de les polítiques culturals durant els darrers decennis a Catalunya, així com el tractament legislatiu que se n’ha fet, tenint en compte les competències assignades a les diferents administracions. Amb les aportacions obtingudes, a partir d’entrevistes en profunditat a experts i professionals de la museística i de la gestió del patrimoni cultural, amb les extretes de grups de debat, dels quals he format part, i amb els contactes informals mantinguts durant diverses jornades especialitzades a què he assistit, la tesi ha estat en disposició de presentar un seguit de conclusions. Per arribar-hi ha estat important el seguiment de bibliografia i documentació especialitzada, però també ha estat cabdal la meva experiència professional en la gestió museística. Les conclusions, entre les quals únicament subratllo aquí la creixent importància que s’estableix en la relació entre la gestió dels museus i del patrimoni cultural amb el sector turístic i els reptes que això planteja, es vinculen, com no podia ser d’una altra manera, a les hipòtesis establertes. Dites conclusions volen aportar elements significatius al debat sobre la gestió, avui, dels museus i del patrimoni cultural. I volen propiciar línies d’acció possibles per afrontar els problemes amb els quals s’enfronta la gestió del patrimoni cultural, en general, i la gestió museística de forma particularitzada.

The thesis “The museums and heritage management within the cultural policies in Catalonia (1980-2018)” aims to assess which instruments are the most efficient for the management of public administered museums and cultural heritage in Catalonia. Some instruments that, besides the required funding and the orientations of the cultural policies, help to find complementary income sources in a context of diminishing public funding. The thesis goes from the analysis of the traditional museology management until the new museologies, where the heritage is considered as another form for leisure purposes. This is why the ecomuseum model is emphasized. It is based in the diversity of the traditional lifestyles of the territory, which nowadays connect with the ideas of sustainable local development, the research of quality of life, associated with an increasing demand of the preservation of the natural environment and to the connection with the active involvement of the population, through the empowerment. From this perspective, the modern management of the museums and the cultural heritage focuses on the ideas of collectivity and territoriality. It highlights the value of the artworks and the museum collections as historical documents to understand the present. It is also used to create stories that develop critical thought, and with that support the creation of a fairer and freer society. Museums have to work to be spaces of experience, of entertainment, of education and for debate. They need to become observatories, allowing the management of criticism and self-reflection, helping to develop new researches on the interaction between society and heritage. The thesis approaches the situation of the museums within the framework of cultural policies during the last decades in Catalonia, and also, their legislative treatment, considering the assigned competences of the different administrations. The thesis and its conclusions draw on a range of sources including interviews with museology experts and cultural heritage management professionals, the participation in debate groups, and the meetings with specialists engaged with during various seminars. In order to support the conclusions, it has been important to use a specialised bibliography and documentation on museology management. My professional experience in museums management has also helped me to understand and analyse better the subject. The conclusions include, but are not limited to, the increasing importance of the relations between the museum’s management, the cultural heritage policy, and the touristic sector, alongside the new challenges that this brings up. These are linked to previously established hypothesis. These conclusions intend to provide significant elements to the modern debate around the management of museums and of the cultural heritage. They seek to support potential actions aimed at dealing with the problems faced in the management of the cultural heritage, and museum management in particular.